A l'esquerra de la lluita queda molt per fer

ANTICAPITALISTES: Un pas endavant al Maresme

2011-11-23T14:10:00.000+01:00

Els 840 vots obtinguts per la candidatura ANTICAPITALISTES al Maresme signifiquen un increment de més de 400 vots en relació al resultat assolit a les autonòmiques per part de la candidatura Des de

Baix, de la qual en formava part Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Aquests resultats s'ajusten a la tendència general de creixement de l'opció anticapitalista a Catalunya i a l'estat espanyol.

Les eleccions no són el terreny més apropiat per una alternativa anticapitalista i desobedient. Malgrat aquesta consideració, el temps electoral s'aprofita per explicar les nostres propostes i per visualitzar el projecte de l'esquerra anticapitalista.

En aquest sentit podem afirmar que hem assolit els objectius que ens vam fixar augmentant el vot, incrementant la presència de la nostra organització a la comarca i donant a coneixer el projecte d'una esquerra en construcció, radical, crítica i lligada a les lluites socials en contra del capitalisme i en favor d'una transformació radical de la societat.

Aprofitem l'ocasió per agraïr el suport rebut i per reafirmar el sentit d'una pràctica política basada en la lluita més enllà de les institucions i de les agendes marcades per la política convencional.

El Maresme, 21 de novembre de 2011

ANTICAPITALISTES
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Maresme

Multen quatre indignades per un videofòrum

2011-11-18T12:07:00.001+01:00

L’assemblea del 15M de Mataró hi veu “una estratègia intimidatòria i de repressió”

Quatre indignades, membres de l’assemblea del moviment 15M a Mataró han rebut una notificació en què se les amonesta amb una multa de 250 euros per cap per una infracció greu de desobediència a l’autoritat. Els fets que motiven la multa es remunten al passat 15 de setembre quan es va organitzar un videofòrum a la plaça Isla Cristina del barri de Cerdanyola. Un cop finalitzat aquest acte, que va tenir força assistència i sempre segons la versió dels indignats “dos policies locals van aparèixer a la plaça i van demanar la documentació a les persones més joves que hi havia, no fent el mateix amb la resta de gent que estava participant de totes les edats, i això tenint en compte que moltes persones d’avançada edat es van dirigir a la policia oferint el seu DNI assumint que també es trobaven a la plaça participant del videofòrum”. Finalment, la policia només va identificar quatre joves.

Ara arriba una denúncia per desobediència a l’autoritat per negar-se a identificar en un primer moment tot i que al final sí que es van acabar identificant. El total de les multes arriba als 1.000 euros. Des de l’assemblea del 15M es considera contrari a la democràcia procedir a identificar persones mentre s’està realitzant una activitat política i s’assegura que “aquesta ha estat una estratègia purament intimidatòria i de repressió institucional dels moviments socials i una forma habitual emprada per escanyar a cop de multa qualsevol intent de reivindicació o lluita del poble”.

Article al "Tot Mataró"

Per un model d’educació pública i de qualitat

2011-11-16T23:04:00.002+01:00

Des dels temps del tripartit s’han anat aplicant unes mesures en forma de reformes, lleis, canvis d’horaris i dels calendaris acadèmics que han portat a totes les persones que formen part del món educatiu a un context d’inestabilitat i malestar col•lectiu. L’educació ha passat ha ser un mecanisme de reproducció d’un sistema capitalista que estandarditza a les persones, en lloc d’acompanyar-les en el seu procés de creixement, d’aprenentatge i desenvolupament. Aquest fet s’ha vist agreujat amb les retallades imposades pel govern de CiU on el món educatiu ha estat un dels grans perjudicats.

Més alumnes, i menys professorat. Els centres han de fer veritables esforços per a mantenir una certa qualitat educativa enmig de la incertesa provocada per la manca de personal docent i infraestructures, suspensió de serveis (menjador, extraescolars, transports...), aules massificades, horaris impossibles, etc. Com sempre, els que paguen les retallades són els col•lectius més vulnerables, en aquest cas, els i les alumnes que veuen hipotecada la seva educació al servei d’ un estat i uns governants que no els interessa un sistema educatiu capaç de formar a persones amb esperit crític i amb consciència social.

El pla de Bolonya és un clar exemple de com entenen els polítics l’educació per perpetuar un sistema capitalista. L’estat, poc a poc, deixa de subvencionar les universitats públiques i ho fan pagar als estudiants de les classes treballadores o bé, deixen entrar capital privat a les universitats i permeten la subordinació dels estudis superiors als interessos d’ empreses, en lloc de tenir en compte els interessos de les persones i la societat. Entre les reformes es defineix el grau com a estudi general, devaluant així la categoria dels estudis universitaris, s’augmenten els preus dels crèdits i s’allarguen les titulacions per pagar durant més anys, s’eliminen les segones convocatòries per fer pagar més als alumnes que repeteixin una assignatura, s’augmenten les taxes de la matrícula, es redueixen les beques i es dificulta la compatibilitat entre estudiar i treballar.

A la vegada es precaritza als i les treballadores, com els professors associats de la UB, que representen el 40% del cos acadèmic i en canvi només un 8% de la massa salarial, amb un sou que no arriba als 600€ al mes. Així doncs també cal solidaritzar-se amb el personal universitari i PAS.

Des de Revolta Global- Esquerra Anticapitalista Maresme, donem suport a la vaga d’estudiants de 17N i els/les estudiants dels instituts que han iniciat les mobilitzacions a la nostra comarca. Recolzem la iniciativa de la manifestació i les ocupacions a facultats i a centres de secundària.

Missatge d’Arcadi Oliveres en suport a Esther Vivas

2011-11-15T21:17:00.001+01:00

“Considero inadmissible que una cap de llista i candidata a les eleccions del 20N com Esther Vivas pugui ser denunciada, per una acció raonable com la que es va fer el dimarts passat a la seu de CatalunyaCaixa, per una institució financera com aquesta. Sobre aquesta institució hi hauria moltes coses a dir. Amb quina autoritat moral pot parlar una Caixa que ha estat rescatada pels fons públics, després d’haver fet operacions 100% especulatives?. CatalunyaCaixa té un expedient molt deplorable i ha estat fins i tot implicada en l’especulació d’aliments amb el fons anomenat "100% natural". Una institució que ha especulat amb el totxo sense fre no té cap autoritat moral i està totalment desprestigiada. I no només això: cal fer una revisió clara dels seus comptes.”

Arcadi Oliveres

Solidaritat amb ESTHER VIVAS, cap de llista de anticapitalistes

2011-11-15T21:08:00.002+01:00

Los medios llenamos páginas dedicadas a este Vía Crucis de campaña con estudios sobre la calva de Rubalcaba y sagaces artículos de comunicación no verbal. Se trata de convenciones que van construyendo el relato sobre qué es lo político y lo relevante en unas elecciones. Pero mientras todo esto pasa, otra engrasada maquinaria del Estado democrático, la maquinaria represiva, se dedica también y sin descanso, a limitar y dejar bien clarito qué es lo que se permite y qué se castiga en una campaña. Me refiero, claro está, al indignante escándalo que supone la imputación de Esther Vivas, candidata por la lista de Anticapitalistas y denunciada por los siempre eficaces Mo-ssos, a raíz de una acción pacífica en la sede de CatalunyaCaixa el pasado día 8. Pero, más allá de las consideraciones enfadosas sobre la Policía, aquí aparece de nuevo el debate sobre el límite de lo político. O, lo que es lo mismo, el límite de nuestras supuestas libertades.

Muchos consideran que el neoliberalismo es una doctrina económica basada en el realismo que siempre se le supone al avaricioso. Pero no es cierto. El neoliberalismo es una doctrina utopista cuya principal arma de acción no se encuentra precisamente en el bono griego. El proyecto neoliberal se basa en el lenguaje. Desde los tiempos en que Leo Strauss formase los primeros cuadros de la revolución conservadora, el terreno de combate ha estado en los conceptos. Ante la pregunta general de por qué la gente no se subleva frente al atraco a pleno día de la crisis, se puede argumentar: porque nos creemos sus palabras. Hacer los deberes, austeridad, productividad, etcétera. Son frames, conceptos, que despiertan en nosotros, después de 30 años de machaque mediático, una especie de sueño hipnótico. Uno de los conceptos-somnífero más potente es el de lo legal. Lo legal se ha convertido en un ensalmo, en una sopa en la que es lo mismo saltarse un Reglamento de Parques y Jardines que robar a un pensionista.

Palabras que adormecen

Cualquier acto ilegal, y más si es político, queda fuera del debate de las ideas sin considerar la justicia de su mensaje. Otra palabra es: democrático. Vive igualada a plebiscitario y está despojada de su esencia primera: la protección a la minoría y la sanción efectiva al poder. Y la tercera, lo político. Supeditada a las dos primeras, el acto político se restringe a la mera búsqueda del voto. Por eso se niega a la acción de Anticapitalistas la condición de política, en tanto que ilegal aunque pertinente. Hoy en día, interrumpir el trabajo de unos administrativos que se dedican a dificultar el acceso a la alimentación de miles de personas, se considera violencia. Hablo, claro está, del Depósito 100% Natural de CatalunyaCaixa, dedicado a la especulación internacional con alimentos y que formaba parte de los objetivos de la acción. El caso Vivas es pues, un ejemplo de cómo las palabras nos adormecen. Y de cómo el gesto colectivo, a veces, consigue despertarnos de esta modorra capitalista.

Y ahora, espero que me disculparán si abandono la ecuanimidad a la que me obliga el oficio, y expreso mi cordial simpatía por los Anticapitalistas. Más allá del programa y de sus acciones, candidatos como Miguel Urbán, guapetón y ponderado, y Esther Vivas, toda optimismo y perseverancia, le dan a uno la esperanza de que el capitalismo estará desmontado antes de la Inmaculada, semana arriba semana abajo, según como vaya el puente de la Constitución. Y es que un servidor admira especialmente esta estirpe de militantes a la que pertenece Vivas. Despojadas de toda ensoñación y nostalgia utópicas, combinan la alegría más spinoziana con una eficacia digna (perdón) de un broker de Wall Street.

Finalmente. Estaría bien que aquellas candidaturas que se arrogan el espíritu de las calles y proclaman su hastío por la escena partidista, hiciesen un gesto potente de solidaridad con Esther Vivas y de protesta brutal a la represión de lo político. No sé, un boicot a la campaña, una acampada colectiva o una huelga de Nespressos En fin, solidaridad con Esther Vivas (y con todos en general).

2011-11-15T20:19:00.001+01:00

20-N Unes eleccions de POR !!!

2011-10-27T22:20:00.005+02:00

No hi ha mes més apropiat per aquestes eleccions, el més de novembre, i per més inri, el dia de la mort d’un dictador. Sembla que aquest any podré celebrar la castanyada (tradició catalana) i Halloween o Shamain (com ho anomenaven els celtes), sense que es trepitgin les dues festivitats, i és que aquest 20-N, si que fa POR!

En aquesta història hi haurà de tot, bruixots , monstres, fantasmes i fantasmades, i vius enterrats en caixes de fusta dos metres sota terra, tot envoltat d’una essència, d’aquella que no es veu, però que si apareix és com el vent, pot fer anar un vaixell a bon port o a la deriva. És tot un corrent de gent, d’idees, de pensament que si es manifesta pot ser més fort que tot, que els vius, que els fantasmes, que els Monstres, que els Bruixots i fins i tot que el Diable.

Els bruixots (i el Diable)

No hi ha història de por sense que el Diable aparegui per algun lloc. El Diable no és qui us penseu, el Diable és aquell que permet que els seus fidels visquin millor que els qui no ho són. És aquell que roba a uns les possessions i somnis a canvi d’una mica d’aire per poder viure, per donar-ho als altres. El Diable és el CAPITALISME, i els bruixots els seus amics, segurament us sonaran noms com Santander, La Caixa (ara CaixaBank), BBVA, Inditex, Mango, Repsol, Telefònica, El Corte Inglés, i podríem seguir amb un llarg etc. Per els que estigueu interessats us deixo el següent enllaç.

(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/225993/index.php)

Monstres Esclaus

Aquest bruixots no cal dir que s’avorreixen molt, tenen molt poder i per tant no es tallen un pèl en utilitzar-lo. Així doncs, l’utilitzen per tenir dos esclaus i jugar a les apostes com qui veu un combat de galls. Aquest dos esclaus tenen nom i aquests si que us sonaran molt. PP i PSOE es barallen entre ells per ser la nineta dels ulls dels seus amos. Retrets, retrets i més retrets, això sí, els dos morts de por, Qui s’atreveix a fer enfadar o discutir les ordres dels seus amos? I més si té un poder tan gran i il•limitat com el pot tenir el mateix Diable?

Fantasmes i fantasmades

En aquest món tan terrorífic no hi podien faltar els fantasmes. Fantasmes que tomben cap aquí i cap allà, que no fan por a ningú i que es mouen per aquest món sense pena ni glòria. Aspiren a que algun dia alguns d’aquests esclaus els alliberin de la seva penúria invocant-los per formar govern.

I clar, quan un fantasma obre la boca, només pot dir fantasmades, com els senyors Joan Herrera i Ricard Gomà, que es creuen amos i senyors del 15-M i pobrets no saben ni de que parlen. Quin mal fa la memòria històrica, aquella que ens recorda que durant 4 anys ells van ser els que van estar a les clavegueres del parlament i la única cosa que se’ls va ocórrer per lluitar contra les injustícies socials era posar una tira de velcro de 2x5 centímetres als Gossos d’en Saura. (http://www.ara.cat/politica/ICV-erigeix-veu-indignats_0_485352513.html)

Altres fantasmes són els que ara es barallen, ara són tan amics i ara tu em fas un lloc a les teves llistes, ara anem junts, ara separats i ara a veure com ens repartim els millors llocs. Se’ns dubte ERC, i SI es mereixen un capítol apart de fantasmades mútues entre el senyor Puigcercós i el Senyor Laporta.

Els Maleïts

Persones que degut a que han de viure en aquest món, en contra de l’ordre establert, han sigut enterrades vives sota terra per tal d’evitar que se senti la seva veu. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-los invisibles, la llei de que no aixequin cap, i els mateixos esclaus d’enviar-los els seus gossos blaus, no fos cas que ens escapéssim dels nostres llocs. I molts pensareu, i si algun d’aquest humans aconseguís treure el cap que podria fer davant de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable? Potser desfaria l’encanteri creant ell mateix el seu propi món, ja que totes aquestes criatures s’alimenten de la por. Si no tens por de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable, no et poden fer res.

Cara a cara: a qui representen els indignats

2011-10-20T15:03:00.001+02:00

De moment nomes es pot posar el link, en breus penjare el video

http://www.tv3.cat/videos/3760051/Cara-a-cara-a-qui-representen-els-indignats

No tenim confiança en els polítics. A Europa tothom està votant contra els governs que hi ha

2011-10-20T14:56:00.001+02:00

Anticapitalistes es presenta a Catalunya

2011-10-18T12:13:00.001+02:00

La candidatura Anticapitalistes es presentarà a les quatre demarcacions catalanes després que hagi aconseguit els avals necessaris. Ha Barcelona ha obtingut 7.568 signatures, a Girona 810, a Lleida 580 i a Tarragona 820. La plataforma electoral està promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita, Lluita Internacionalista i activistes independents.

La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, i actualment a l'atur. El número quatre és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i un dels impulsors del moviment per les consultes sobiranistes.

A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, de 27 anys i mestre de professió. Entre els integrants de la candidatura a la província hi destaca Manel Cónsola, de 50 anys, treballador a la Diputació de Lleida, sindicalista i regidor de Des de Baix a Sant Esteve de la Sarga.

Vanessa Mercadal, de 32 anys, treballadora social en l'àmbit de la violencia vers la dona i activista feminista, encapçala la candidatura a Girona. Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista a Tarragona.

Anticapitalistes té una relació confederal amb la candidatura Anticapitalista promoguda per Izquierda Anticapitalista que també ha presentat les seves llistes, després de recollir els avals necessaris, en diverses circumscripcions electorals de tot l'Estat.

En cas d'obtenir representació parlamentària als comicis del 20 de novembre, "la candidatura defensarà mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com ara la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada la laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles".

e-Noticies

2011-10-16T23:52:00.004+02:00

Avui és un d’aquells dies que tornes enrere en el temps, que passen aquelles coses que no saps ven bé per que passen. Estava endreçant d’un dels armaris, quan he trobat aquell tros d’estovalles blanca que un dia em vas fer pintar i penjar-me al coll.

Ho recordo com si fos ahir, era un dia en que vam sortir junts de casa, la Mare, tu i jo. Els avis, que sovint ens acompanyaven a tot arreu aquell dia no van poder venir ja que l’àvia no es trobava bé i els metges li van recomanar repòs. El tete, tampoc va venir, sempre deia que passava de tot i que tenia que estudiar.

El fet és que aquell dia hi havia molta gent, en tota la tarda no vaig tocar de peus a terra, dons no veia res, i era massa petita com per obrir-me pas entre aquella selva de cames. No estava gent acostumada, ja que en el nostre poble mai hi havia tanta gent excepte per la cavalcada dels Reis.

Un cop pujada a la teva esquena, veia a molta gent però no entenia res. Un mar de caps arribava fins allà on arribaven els meus ulls, i m’atreviria a dir k fins i tot més enllà. El que no entenia era perquè tots teníem que anar disfressats si no era pas carnestoltes, uns amb mascares, d’altres fins i tot les duien al clatell, altres anaven disfressats de metges, i d’altres aguantaven llençols blanc pintats. La gent cridava molt, i de tant en tant es posaven tots d’acord per cantar alguna cançoneta, tot i que a mi no em donava temps a aprendre-les, per que els grans les cantaven molt ràpid. No exagero si dic que em vaig passar ven bé 3 hores observant aquell espectable, que era comparable a un circ amb milers i milers de persones.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé però no va ser fins ara que he entès tot el que va passar aquell dia. Mai hauria pensat que un professor d’història arribaria a parlar de vosaltres. Avui hem parlat de com fa uns anys la gent va sortir al carrer per defensar la qualitat del que és públic, de la solidaritat entre malalts i metges, mestres i estudiants, de com els pisos buits de Nou barris, es van tornar a convertir en llars amb caliu, i les persones grans van poder tornar a la universitat només pel desig d’aprendre, com es va passar de criminalitzar a l’immigrant a empatitzar amb l’emigrant, de com les persones poden despertar les seves il·lusions desprès de anys adormits per mentides. El que no entenc és per que m’ho ha d’explicar ell si vosaltres també bau ser-hi. Pare, em podries explicar la historia del 15-O ?

*Fotografia: Gisela Baz

20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient

2011-09-28T10:43:00.000+02:00

Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol en l’ull de l’huracà. Ara més que mai s’ha fet evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat.

Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’esperança ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb "una altra forma de fer política", i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i al seu voltant, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real.

Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista l’única lleialtat de la qual estigui envers els moviments socials, que no accepti mai participar en la gestió del sistema i que sàpiga escoltar i aprendre.

Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir-se en veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom però en realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista.... sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar la societat i la vida. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu.

L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. L’experiència del govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional desvinculada dels problemes quotidians del món real.

Des de la ferma disposició a participar i donar suport activament a les iniciatives i mobilitzacions socials que sens dubte s’intensificaran en els pròxims mesos, Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya hem decidit presentar una candidatura anticapitalista i desobedient a les pròximes eleccions generals del 20N. "Anticapitalista" perquè volem canviar el món de base. "Desobedient" perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers. La nostra és una candidatura en construcció disposada a sumar voluntats diverses, totes elles compromeses amb la transformació radical de la societat.

Farem una campanya combativa i alternativa, amb propostes de ruptura i respectuosa amb les lluites socials i el moviment del 15M, a qui ningú representa. Durant aquests mesos de campanya estarem com sempre presents a les lluites i ens volcarem en el moviment si, com tots i totes esperem, és capaç de desafiar i posar contra les cordes al procés electoral com ja va fer a les passades eleccions, respectant que al seu sí hi existeixen opinions molt plurals sobre el 20N.

La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària de recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar ... en un termini de poc més de 15 dies. Així, una candidatura que es vulgui presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya i a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol ha de recollir 5.400 i 35.000 signatures respectivament. La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no els posarem fàcil excloure’ns-en.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha començat el procés de recollida de signatures amb el propòsit clar de denunciar aquesta imposició antidemocràtica i presentar una candidatura al marge dels partits tradicionals. Esperem comptar amb l’aval de milers de persones amb sensibilitat democràtica que volen que una candidatura com aquesta pugui estar present a les eleccions.

Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.

El 20N desobeeix. Dóna suport als i a les anticapitalistes.

Avala la candidatura anticapitalista

La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa encara més antidemocràtic el sistema electoral, introdueix l’oblogació per a tots els partits que no tinguin representació parlamentària de recollir el 0’1% de les firmes de les persones amb dret a vot en cadascuna de les circumscripcions per les que es vulguin presentar. Necessitem 4028 firmes a Barcelona, 500 a Girona, 314 a Lleida, a 555 Tarragona. Garantitza amb la teva firma el dret democràtic a l’existència d’una candidatura anticapitalista com la nostra! Necessitem tenir tots els avals com a molt tard el 15 d’octubre!

Per entregar-nos el formulari tens vàries opcions:

1) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i envia’l per correu postal a: Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32-34 Local 2 08004 Barcelona)

2) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens escrius al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat i ens deixes el teu telèfon perquè ens posem en contacte amb tu per a recollir-lo

3) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens l’envies escanejada al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat

Formulari Oficial

Ajuda’ns a buscar més avalistes entre els teus coneguts i conegudes.

Dret d'Autodeterminació, per tots els pobles

2011-09-09T11:07:00.007+02:00

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista lluita pel dret d'Autodeterminació de tots els pobles. En el context català i fent referencia a aquest dret legítim, es proposa la instauració d’una República catalana en el marc d’una entesa entre las nacions ibèriques i en el camí d’una Unió Europea socialista i dels pobles. Treballa per l’abolició de la monarquia espanyola i de la constitució de 1978, tot defensant la perspectiva dels Països Catalans i l’horitzó republicà per al conjunt de l’Estat espanyol. Així doncs, som una organització comunista internacionalista que lluita per l’alliberament nacional de tots els pobles des d’una perspectiva de classe, tot rebutjant qualsevol posició de col•laboració inter-classista i inserint la perspectiva de l’emancipació nacional de tots els pobles en el marc estratègic de la lluita pel socialisme a nivell estatal i internacional.

En aquest marc revolta global farà un acte a Premià de Dalt conjuntament amb l'associació de Premià amb el Sahara, per exposar la situació historia i actual del poble saharaui.

Dissabte 10 Setembre a les 19:00, a l'espai Santa Anna Premià de Dalt (Camí del mig, cantonada Vila primilia)

-Exposició fotogràfica sobre El Sàhara (tot el dia)

-Xerrada sobre el conflicte al Sàhara Occidental a càrrec de Toni Guirao d’ACAPS, el "Frente Polisario" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Igualment, ens veurem l'11 de Setembre, defensat el dreyt de l'autodeterminació de la nació Catalana, i defensant una reublica Socialista, feminista i ecologista Catalana, sempre respectant les altres nacions del món.

11 setembre. Per una República Catalana! por El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,^[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."

Tres anys de crisi, tres mesos d’indignació

2011-09-06T12:29:00.001+02:00

Per Josep Maria Antentas i Esther Vivas | Público [1]

Ens acostem al tercer aniversari de la fallida de Lehman Brothers i de l’esclat formal de la crisi, “una racionalització irracional d’un sistema irracional” com ens recorda el geògraf David Harvey. En el moment del crack del sistema financer els amos del món van viure un breu moment de pànic alarmats per la magnitud d’una crisi que no havien previst, per la seva falta d’instruments teòrics per comprendre-la i pel temor a una forta reacció social. Van arribar aleshores les buides proclames de “refundació del capitalisme” i els falsos mea culpa que es van anar evaporant, un cop apuntalat el sistema financer i en absència d’una explosió social.

S’entrà així en una següent fase en la què, amb la crisi i el dèficit com a pretext, les polítiques aplicades en el conjunt de la Unió Europea han buscat retallar els drets socials, infligir una derrota històrica als treballadors i reforçar els mecanismes de dominació de classe. Per als poders econòmics les regulacions socials que encara hi ha al vell continent són un fre per a la competitivitat internacional de l’economia europea i un molest pes a l’esquena del qual es volen desempallegar. Les mesures del govern Zapatero des de maig de 2010 i les retallades del govern de Mas, el “govern dels millors” (amb les tisores), s’inscriuen plenament en aquesta dinàmica general.

Arribarem al tercer aniversari de la crisi amb una sensació ambivalent. D’una banda, tenim la cruel constatació de la magnitud de la tragèdia i dels greus efectes socials d’un daltabaix econòmic que, lluny d’haver quedat enrere, amenaça amb agreujar-se amb l’acceleració de les turbulències financeres internacionals, en un context on les classes dominants manifesten una virulenta determinació de fer-nos pagar a tots el cost de la seva crisi. De l’altra banda, però, arribem a aquest punt amb l’encoratjadora evidència de que, finalment, la revolta social contra un estat de coses intolerable ha començat.

Efectivament, si el moviment del 15M ha transmès algun missatge, aquest és el de l’esperança, davant el desànim i el pessimisme, en la capacitat col·lectiva de canviar les coses i de poder ser subjectes actius, i no mers objectes passius de les necessitats del capital i la seva lògica del benefici i la competència. La indignació és, precisament, com senyalava Daniel Bensaïd, “el contrari de l’hàbit i la resignació”.

L’esperança que el moviment ha portat a aquells que volen “canviar el món de base” és directament proporcional a la inquietud que ha generat als grups dominants de la societat, abruptament interpel·lats per a un nou actor que desafia el seu monopoli sobre els assumptes col·lectius i la vida pública i qüestiona les definicions oficials de la crisi, que en presenten una visió unilateral i interessada.

El 15M i la política dominant representen dues lògiques diferents, irreconciliables. D’una banda, l’aspiració a la justícia social i una democràcia real en el sentit més ampli del terme, és a dir, a la capacitat de decidir sobre el propi destí. De l’altra, els dictats dels interessos empresarials i l’imperi del benefici privat. Ambdues marquen dues fulles de ruta antagòniques per a la nostra societat. El nostre futur serà molt diferent en funció de quina prevalgui.

En els seus tres mesos d’existència, el moviment ha comportat un fort procés de politització de la societat, de reinterès per als assumptes col·lectius i de reocupació social d’un espai públic usurpat quotidianament pels interessos privats. Ha significat un aprenentatge col·lectiu de l’exercici de la democràcia i l’autoorganització. Ens ha ensenyat a començar a “aprendre a desaprendre” per a desfer-nos de les idees hegemòniques sobre la realitat i ha contribuït a difondre un “sentit comú alternatiu”.

La marea d’indignació mobilitzada no ha assolit encara prou força per aturar les polítiques en marxa, si bé ha aconseguit algunes victòries concretes, tot i defensives, importants com la paràlisi de molts desnonaments i el debilitament de l’aplicació de les ordenances del civisme.

Tot plegat, no és pas un mal balanç per a un moviment que, agradi o no, està tot just començant a demostrar del què és capaç.

Notes

[1] Article publicat a Público (ed. Catalunya), 03/09/2011.

20N: Volem unes elecciones democràtiques Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!

2011-09-06T11:24:00.001+02:00

20N: Volem unes elecciones democràtiques
Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!

Les eleccions generals del 20N es desenvoluparan sota una Llei Electoral que ja era escandalosament antidemocràtica. Però en aquesta ocasió hi ha una nova i gravíssima retallada democràtica fabricada pel PSOE i el PP, amb el suport de CiU i el PNB. Es tracta d'una reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) aprovada el passat 28 de gener que obliga a tots els partis i coalicions que no tinguin representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció.

Així, una candidatura que es volgués presentar a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol hauria de recollir més de 35.000 firmes, i una que es volgués presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya, més de 5.400, convenientment ponderades per província i presentar-les en el periode comprès entre el 27 de setembre, data oficial de convocatòria de les eleccions, i el 17 d'octubre plaç límit per a l'entrega de les candidatures.

Aquesta mesura busca excluir de la participació electoral a una sector molt important de la ciutadania que no s'identifica amb els actuals partits parlamentaris i suposa un gravíssim atac als drets democràtics bàsics, que s'afegeix a les retallades socials que ja estem patint.

Per aturar aquesta involució democràtica i exigir la derogació d'aquesta disposició de la LOREG s'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures.

Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral:http://www.20nlibreparticipacion.org
Volem unes eleccions lliures!

Passa-ho!!

Comunicado conjunto Sol-Syntagma

2011-08-31T15:39:00.005+02:00

LOS CIUDADANOS EN SOL Y SYNTAGMA MANIFESTAMOS NUESTRA INDIGNACIÓN E INVITAMOS A SUMARSE A TODOS LOS INDIGNADOS EN TODAS LAS PLAZAS

De EEUU a Bruselas, de Grecia a Bolivia, de España a Túnez, la crisis del capitalismo se acentúa. Y sus causantes son los que nos imponen las recetas para superarla. Éstas son: trasvasar fondos públicos a entidades financieras privadas mientras hacen pagar la factura a los pueblos con planes de ajuste que no nos sacan de la crisis sino que nos hunden más en ella.

En la UE, los ataques de los mercados financieros hacia las deudas soberanas chantajean a Gobiernos cobardes y secuestran Parlamentos, que adoptan medidas injustas a espaldas de sus pueblos. Las instituciones europeas, lejos de tomar firmes decisiones políticas frente a los ataques de los mercaderes financieros, se alinean con ellos.

Desde el inicio de esta crisis asistimos al intento de conversión de deuda privada en deuda pública, en un ejemplo de socialización impune de las pérdidas tras haber privatizado escandalosamente las ganancias. Los altos intereses a los que obtenemos la financiación no se derivan de duda alguna sobre nuestra solvencia, sino a las maniobras especulativas que las grandes corporaciones financieras, en connivencia con las Agencias de Calificación, realizan para enriquecerse.

Los recortes económicos vienen acompañados de restricciones a las libertades democráticas. Entre ellas, las medidas de control y expulsión de la población migrante y las restricciones a la libre circulación de europeos por la UE. Sólo el euro y el libre movimiento de capitales especulativos tienen las fronteras abiertas.

En el Estado Español estamos siendo sometidos a un proceso de engaño colectivo. La deuda pública (60% del PIB) NO ES UN PROBLEMA y sin embargo la utilizan como excusa para hacernos creer que una grave situación justifica los graves ataques que se están produciendo contra nuestros derechos y nuestro patrimonio, ataques que amenazan con incrementar. Por el contrario, la deuda privada (240% del PIB) sí es un problema y en lugar de aplicar a los bancos las medidas de austeridad, se les dan todo tipo de ayudas y prebendas a costa del erario público. La mayor “ayuda” es la entrega a precio de saldo de casi la mitad de nuestro sistema bancario de Cajas de Ahorro, así como de empresas y actividades rentables. Mientras, se cierran los accesos a la Puerta del Sol, epicentro del 15M, conculcando varios derechos fundamentales.

En Grecia, han impuesto un Memorándum. Nos han dicho que los recortes, la austeridad y los nuevos impuestos a la población son sacrificios necesarios para hacer salir al país de la crisis y para hacer disminuir la deuda. ¡Nos han mentido! Cada día toman nuevas medidas, los salarios son amputados, el paro se dispara, la juventud emigra. Y la deuda no para de inflarse porque los nuevos préstamos se destinan a pagar los enormes intereses a nuestros acreedores. Los déficit de Grecia y de otros países del Sur europeo se convierten en los superávit de los bancos de Alemania y los otros países ricos del Norte.

No son los salarios y las pensiones los responsables de inflar la deuda. Quienes son responsables son las grandes rebajas fiscales y las subvenciones al capital, el atracón del armamento y los productos farmacéuticos. Nos ponen en quiebra para aplicar más medidas destructivas y recortes, y vender la tierra y los bienes públicos a precio de saldo.

Nosotros decimos:

¡Que retiren sus memoranda! ¡Que se vayan!

No queremos el gobierno del FMI y de la Troika.

Nacionalización de la banca. Con los planes de rescate, el Estado ya les ha pagado por encima de su valor bursátil para que sigan especulando.

Abrir los libros de la deuda al pueblo para que sepamos adónde se ha ido el dinero .

Redistribuir radicalmente las riquezas y cambiar la política fiscal para hacer pagar a quienes más tienen: a los banqueros, el capital y la iglesia.

Queremos el control popular democrático sobre la economía y la producción.

Por todo ello, ambas plazas DECLARAMOS QUE:

LAS POLÍTICAS DE AJUSTE QUE ESTÁN IMPLANTANDO NO NOS SACARÁN DE LA CRISIS, SINO QUE AHONDARÁN EN ELLA. NOS ARRASTRAN A UNA SITUACIÓN LÍMITE EN LA QUE APLICAN Y APLICARÁN RESCATES, QUE EN REALIDAD LO SON A LOS BANCOS ACREEDORES, Y QUE SE CONCRETARÁN EN GRAVES ATAQUES A NUESTROS DERECHOS, A NUESTRAS ECONOMÍAS FAMILIARES Y A NUESTRO PATRIMONIO PÚBLICO.

Es necesario INDIGNARSE Y REBELARSE ante semejantes atropellos.

Eso hacemos desde el movimiento 15M en Sol y desde la Asamblea Popular de Syntagma.

- Alto a los planes de ajuste y de rescate

- No al pago de la deuda ilegítima. Esta deuda no es la nuestra. ¡No debemos nada, no vendemos nada, no pagaremos nada!

- Por una democracia directa y real YA.

- En defensa de lo público. Ni una venta de propiedad o de servicios públicos.

Por la coordinación de todos los indignados de todas las plazas.

http://youtu.be/0srCvXhiLS0

Vídeo: lectura de esta comunicado en la Asamblea General de Sol del domingo 28 de agosto. La Asamblea lo apoya por consenso directo.

La rebelión de los indignados

2011-08-24T23:31:00.002+02:00

Aqui us deixo amb el text d'una companya que ha assistit al forum "La rebelión de los indignados". Jo no he pogut assistir per causes organitzatives de la Uni d'estiu.

Primer dia a la Universitat d’Estiu de RG-IA. Al Fòrum “La Rebelión de los indignados” els companys i companyes ens han ajudat a repassar el que ha anat succeint des del 15-M, data en la qual moltes persones ens vam involucrar en el camp polític, reaccionant així front la crisi. Sandra Ezquerra, companya de Barcelona, ens ha fet reflexionar sobre com avançarem des del moviment. Cal atrevir-nos a definir objectius concrets, demanar reformes que ajudin a comprendre els límits del sistema i que ens possibilitin traspassar-los. Fer trontollar el sistema actual, fent demandes que evidenciïn les mancances d’aquest per a poder donar resposta. I anar cap al projecte de futur…EXIGIM UN CANVI DE SISTEMA!
Carmen, companya de Madrid, de Juventud Sin Futuro ens ha explicat com va sorgir el moviment i ens ha fet incís en dos temes molt importants, per a qualsevol tipus de moviment social. Per una banda cal redefinir conceptes i per una altra banda cal estructurar discursos constructius per tal d’arribar a més persones però sense caure en un buit de continguts. Volem un altre sistema amb un altre tipus de valors de base, un altre concepte de ciutadania.
Per últim, el company José Coy de Murcia (lloc on s’han produït 31 dels 70 desnonaments) de la Plataforma Afectados por las Hipotecas, ens ha encongit el cor amb la seva experiència personal afectada per la crisi, la globalització, l’atur, i els desnonaments... Ens ha encoratjat a seguir lluitant pel que creiem just, a no acceptar les accions d’un govern que no respecte els drets de tot ésser humà, com és el dret a l’habitatge. Ens ha mostrat, que un sindicalisme social és possible i real.

Gisela Baz Contreras

2a Universitat d'estiu de Revolta Global Esquerra AntiCapitalista

2011-08-21T15:43:00.005+02:00

Programa i activitats

El programa de la universitat es divideix entre sessions de formació, tallers i fòrums. Hi haurà debats sobre el moviment dels i les indignades, les revolucions al món àrab, la situació del sindicalisme alternatiu, el canvi climàtic i l’alternativa ecosocialista, el desastre de Fukushima, els ajustos i el deute públic a la Unió Europea, o la memòria històrica.

Hi haurà tallers sobre lluites contra els desnonaments, el moviment veïnal, la privatització d’AENA, amèrica llatina, la revolució a Egipte, cultura i compromís polític, feminisme, marxisme i anarquisme ... i molts altres temes d’actualitat. Tindrem cursos de formació sobre economia i alternatives a la crisi, història del moviment obrer, el pensament de Marx, i comunicació alternativa.

No faltaran tampoc les activitats culturals. Comptarem amb un cicle de cinema sobre Stanley Kubrick, la representació de l’obra teatral sobre Rosa Luxemburg Apunts per a una rosa a càrrec d’Anna Bitrià i actuacions musicals, com la de la Fundació de rapers atípics. El col.lectiu Imatges per la Solidaritat ens presentarà el documental sobre la crisi Caminant sobre pedres de riu.

Comptarem amb la presència d’Olivier Bensacenot, Olga Rodríguez, Éric Toussaint, Daniel Tanuro, Cándido González, Fathi Chamki, Esther Vivas... i molts d’altres.

II Universidad de Verano de Izquierda... por anticapitalistas

Declaracions personals

2011-05-19T19:03:00.005+02:00

En aquest moment (19 de maig) hi ha set candidats a l’alcaldia de Premià de Mar en un debat electoral moderat per un periodista local. Tots discutiran entre ells en una sala tancada, lluitant per agafar o mantenir una cadira dins d’un despatx des d'on ens voldran governar.

En aquest moment hi ha gent que els hem deixat de banda i que vol parlar amb la seva propia veu. Entretant, algú escolta una cançó que el farà entrar en raó. Algú pateix per si algun dia podrà tenir feina. Altres no arriben a final de mes. Un africà, mort de gana, està rebent una pallissa. Una hipoteca inflada ofega a aquells que tenen la sort de tenir una llar. Un innocent està condemnat a mort en algun indret del món. Banquers condueixen cotxes esportius despres de relaxar-se en balnearis de luxe i comprar dones-objecte. Centenars de joves que avui no són escoltats cada dia senten més la decepció del que és avui és la univeristat. Algú segueix esperant a la sala d’espera d’algun Hospital que li receptin algun farmac per poder aguantar el que ja és insostenible.

En aquest moment jo apagaré l’ordenador i sortiré per la porta. Aquesta nit no dormiré a casa. Marxo per estar als costat d’aquells que tenim les mateixes inquietuts en lloc d’escoltar anuncis electorals a la recerca del vot. Marxo a dormir i ho faré a terra, al carrer, com ho fan centenars de persones cada dia. Marxo per seguir el camí que les revoltes àrabs van obrir. Marxo a on ja vaig estar el dissabte, on ja hi vaig ser el diumenge, cridant per fer sentir la meva veu enmig de muntanyes de cartells de propaganda electoral. Marxo igual que ho vaig fer quan em vaig decidir a okupar la meva facultat, marxo amb el mateix material que portava quan educava els meus nens de l’esplai per mostrar-los un altre mon. Marxo sense por a la policia que ens estarà vigilant, doncs la fa temps que l’he perduda.

Ja fa molt de temps que dic que les coses no poden seguir així. Fa molt temps que vaig decidir dur dia a dia la meva samarreta roja i, des de fa més de dos anys, lluito activament per canviar les coses. Avui sembla que els meus esforços no han estat inutils. La batalla contra el pla de Bolonya la vam perdre però va carregar les piles d'una nova generació militant, la coordinadora Preservem el Maresme és un projecte en ferm, contra les retallades estem plantant cara i ara demanem una democràcia real en tots els àmbits. En resum, demanem que els drets i la justícia social estiguin per damunt dels beneficis econòmic. El model de creixement econòmic s'ha d'aturar. Ens cal deixar de banda aquests paràmetres i començar a "creixer" humanament i socialment.

Tornant a la campanya electoral, surti qui surti d’alcalde, la canço de la l’Ovidi Montllor serà premonitòria. Ens diran violents, antisistemes, i ens tractaran de feres.

Al llarg de la historia hem caigut moltes vegades, i no parlo com a país, sinó com a classe social a la que pertanyem i de la qual no ens n'hem d’avergonyir. Per als teus avis i pares , per a tú i els teus nens, per els que tens al costat, o per algú que està a l’altra punta del mon... LLUITA!

Aquells que fins ara només s’han barallat per una cadira o per un escó, avui ja no tenen el dret a apoderar-se del carrer. És temps de lluites i de revoltes. Al meu poble, que és Premià de Mar, no tindré cap més opció que la de votar en blanc, de manera activa, desposseït de referents electorals combatius, i així continuaré entenent la política com quelcom lligat a la lluita des de baix i a l'esquerra del possible.

*Aquest és el meu testimoni personal, no cal dir que no soc l’únic, però no puc parlar amb la veu dels altres. Lluny de ser un auto-homenatge egocèntric, pretenc que moltes persones s’hi sentin identificades i que segueixin l’exemple de tots aquells que fan del seu dia a dia una lluita constant per un món més just i més humà. Des d'aquí també vull agraïr a tots els companys de viatge que he conegut durant tot aquest temps, que haguin format part de mi mateix i que m'han ajudat a ser el que sóc.

Rubén Pocino i Bori (De la Serna)

Membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Maresme

RESERVA'T L'1 DE MAIG !!!

2011-04-01T13:31:00.000+02:00

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Premià de Mar.

2011-03-26T16:40:00.005+01:00

Revolta Global-EA no participarà a les eleccions municipals del 2011 a Premià de Mar.

Seguint la declaració efectuada l'octubre de l'any passat, en que RG-EA de Premià de Mar anunciava que no es presentaria sota les seves sigles a les eleccions municipals, després d'haver donat el suport de militants i de simpatitzants de la nostra organització a les tasques de preparació d'una llista derivada del projecte Crida Premianenca, i una vegada feta la corresponent valoració en el sentit de que aquest projecte no ha assolit els objectius inicials d'aglutinar un ampli ventall social i polític que visualitzi una proposta oberta i que mostri una capacitat de transcendir els grups politics que inicialment li donaven suport,

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista anuncia que no donarà el seu suport a cap llista electoral en concret i que la seva militància tampoc participarà ni a títol individual ni com a col·lectiu en altres llistes electorals que es presentin el 22 de maig d'enguany.

L'aposta estratègica de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a nivell de Premià de Mar
és la d'impulsar dinàmiques de base com les previstes per les Trobades Alternatives del Baix Maresme i la pròpia Crida Premianenca, que transcendeixin les conteses electorals, sense renunciar a participar-hi en altres ocasions, i que treballin per un espai comú de l'esquerra,
de l'anticapitalisme, de l'ecologisme i d'altres corrents socials i polítics transformadors.

Premià de Mar, març de 2011

Article 1a Marxa juvenil en defensa del territori

2011-03-25T23:24:00.004+01:00

Per Quique Badia [1]

[1] Article aparegut a La Directa.

Unes cent-vint persones varen participar el passat diumenge dia 20 de març de la 1a Marxa juvenil en defensa del territori, una marxa organitzada per les assemblees de joves juntament amb algunes organitzacions juvenils de la comarca i que comptava amb el suport de tot un reguitzell d’agrupaments escoltes i col·lectius que advoquen per un nou model de mobilitat enfront del que està previst al projecte de la Ronda Maresme. L’acte també ha rebut el suport de la Coordinadora Preservem el Maresme, l’ens que fins ara ha encapçalat les protestes contra el citat. Les persones que s’han sentit cridades a participar d’aquesta entenen que el projecte de la ronda està fet a mida dels interessos d’Abertis, l’empresa concessionària del peatge de la C-32.

La marxa, que ha recorregut el centre de Vilassar de Mar, el barri del Barato del mateix poble, la carretera de Cabrils i Vilassar de Dalt, ha estat amenitzada per càntics contra els laterals de l’autopista. Les assistents duien banderes de colors amb predomini del verd que duien serigrafiat un logotip on s’hi llegia “que no ens trinxin la comarca”, el lema de la lluita contra els laterals. Durant el recorregut s’han despenjat dues pancartes horitzontals a l’alçada del pont de l’autopista amb un “no als laterals” estampat. També durant la marxa un grup de grafiteres han pintat un mural amb el lema citat i on també hi han dibuixat un “no als laterals a la C-32”.

Segons les organitzadores de la marxa al tram de Cabrils, algunes persones de l’ajuntament els han comunicat que la confecció del grafit no tenia permís, malgrat que una de les organitzacions convocants a la marxa assegura que havia entregat una instància mesos endarrere i que fins i tot comptaven amb la paraula de l’alcalde de la localitat. Sigui com sigui, aquest malentès ha acabat amb les grafiteres identificades per la policia local.

L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un manifest a la plaça del teatre de La Massa de Vilassar de Dalt.

http://www.youtube.com/watch?v=B1GOS5gT6hM

1aMArxa juvenil per la defensa del Territori

2011-03-19T12:56:00.001+01:00

Ens trobem davant d'una de les agressions ambientals més importants que mai ha patit la nostra comarca. La construcció de la Ronda suposarà un impacte sense precedents sobre el poc terreny agrícola que ens queda al Maresme. Però no només això! Aquest projecte també es traduirà en l'enderrocament de l'alberg municipal de Can Soleret, d'un bloc d'edificis sencer, de masies, de naus industrials i fins i tot del pati d'una escola del Masnou, amb tota la pressió contaminant que això suposarà tant per l'escola com per la resta d'espais propers...
I tot perquè? Per no retirar la concessió a Abertis, l'empresa que explota els peatges d'una autopista que ja te el dubtós honor de ser la més antiga de l'estat espanyol. Quins interessos hi haurà al darrera? Perquè assumir uns costos tan elevats? Treieu les vostres pròpies conclusions, a nosaltres se'ns acudeixen unes quantes!

Però no ens deixem vèncer pel desànim! Una agressió d'aquesta dimensió també ha provocat una resposta popular sense precedents. La Coordinadora Preservem el Maresme, sintesi de les lluites històries per la defensa del territori, per la gratuïtat de la C-32 i contra la N-II, ha endegat un cicle de mobilitzacions que ha implicat segments de la població d'allò més diversos. Les persones que participem de les assemblees de joves i organitzacions juvenils preocupades pel que passa a casa nostra hem organitzat aquesta marxa per tal de posar el nostre granet de sorra implicant a les nostres amigues i als nostres amics, germanes i germans, cosines i companyes i companys de classe i de feina a participar d'aquesta nova cita que busca donar una tessitura juvenil a una reivindicació tan necessària.

Així doncs recordeu que hem d'animar a aquelles persones joves i no tant joves del nostre entorn a prendre part demà diumenge 20 de març a les 11:30 a la plaça de l'ajuntament de Vilassar de Mar d'una marxa que forma part d'una lluita molt més gran per una alternativa a un model de mobilitat fet a mida de grans empreses com Abertis.

Ara el que toca és difondre a sac perquè la cita de demà sigui un èxit gent! Ens veiem a la marxa!!

http://www.youtube.com/watch?v=vJUORvGJLsk

1a Marxa juvenil per la defensa del territori

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LES ORGANITZACIONS PREMIANENQUES DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) I DE REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA

2010-10-05T20:26:00.003+02:00

Com a culminació d'un període de debat conjunt a escala local, coincidint amb experiències compartides en el marc de les Trobades Altenatives del Baix Maresme, les lluites en defensa del territori ("Preservem el Maresme") o els preparatius de la vaga general del passat 29-S, les organitzacions locals de la CUP i RG-EA, han acordat conjuntament de renunciar a presentar llistes sota les seves sigles i denominacions a les eleccions municipals de l'any 2011 en l'àmbit de Premià de Mar.

Aquesta determinació és un pas endavant que fem des de les dues organitzacions per a impulsar, d’ara en endavant un procés obert a la ciutadania premianenca, que culmini en la presentació d'una nova candidatura a les properes eleccions municipals que se celebraran el proper any, i que respongui als objectius descrits a la crida:

"Impulsem una candidatura alternativa a Premià de Mar!".

Premià de Mar, 4 d’octubre de 2010.

Per a més informació:

Joan (CUP): 646291664

Rubén (RG-EA): 620745878

Entrevista a radio Premia de Mar (NOTICIES)

http://www.radiopremiademar.org/descarreguesdimarts.html

Carta al conseller JOAN SAURA

2010-10-02T16:16:00.003+02:00

Carta abierta al Conseller Joan Saura
	01 oct 2010

Barcelona, 1 de octubre del 2010 Estimado Conseller Saura, No soy una joven violenta anti-sistema. Soy una mujer cincuentañera, enferma del Síndrome de la Fatiga Crónica que raramente puede salir de su casa. El 26 de septiembre hice el esfuerzo de ir a Plaça de Catalunya, al banco ocupado por colectivos trabajando para una sociedad mejor, para participar en una interesante y fructífera reunión sobre la “Politización de los Cuidados”. Participamos enfermos, tetraplégicos y mujeres inmigrantes, que son las que cuidan de enfermos y ancianos en nuestros hogares. Se hizo un serio trabajo de reflexión sobre cómo organizarnos entre todos ya que ni el gobierno de la Generalitat ni el de Madrid nos prestan la ayuda mínima que necesitamos. Era mi intención haber vuelto el día de la Huelga General para continuar participando en los interesantes talleres que se estaban llevando a cabo en ese espacio, pero mi salud no me lo permitió. Desde mi cama pude ver, horrorizada, por televisión que usted había decidido desalojar ese espacio ese mismo día y con una violencia impresionante. Me pregunto qué fue de los niños y de los ancianos que también participaban en las actividades en ese espacio. Pero me pregunto, sobre todo, que por qué decidió usted desalojar ese espacio justo el día de la Huelga General. Podría haber esperado al día después si tanto le amenaza que los ciudadanos hablemos de la politización de los cuidados. ¿No sería una manera de despistar a la prensa de la Huelga General? Cual fuera su intención, la prensa en toda España, cuando habla de la Huelga General en Barcelona, sólo habla de los “okupas” acusándoles de violentos (personas que, por cierto, quedaron heridos y bastante magullados). Pero para añadir al despiste, y como si usted no tuviera nada que ver con la violencia contra los alter-mundistas, mientras los Mossos pegaban usted tomaba un sitio central en la manifestación. Ese tipo de perversión es lo que le va a costar a su gobierno las próximas elecciones. También quería informarle de que el pequeño bidón de gasolina (la justificación que usted da en la prensa por el salvaje ataque) que había en ese espacio era para el generador de electricidad para poder tener luz y utilizar ordenadores en nuestras actividades. Pero la verdad siempre prevalece y hasta con cierta poesía, aún en tiempos de políticas neoliberales salvajes: La “S” que alguien añadió a las palabras “DE CREDITO” en la puerta del banco para así formar la palabra “DESCREDITO”, veo en la prensa, que sigue en pie, después de que ustedes hayan tapiado la puerta con ladrillos. También siguen en pié, al lado de la puerta, las palabras: “Aquí se sueña”. Sinceramente, Clara Valverde Presidenta Lliga SFC (Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidades Químicas Múltiples) www.ligasfc.org Video sobre les accions/manifestacions durant la vaga general http://www.youtube.com/watch?v=oEZ36lVPP-A&feature=player_embedded

Un grup d'activistes ocupa l'antic Banc de Crèdit per fer reflexionar sobre la vaga general

2010-09-26T18:02:00.005+02:00

Després d'una manifestació de protesta contra el sistema capitalista i la banca, almenys un centenar d'activistes han entrat a l'antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit, a la plaça de Catalunya, aquest dissabte al vespre. Dotze escaladors s'han enfilat a la façana de l'edifici i hi han penjat una pancarta amb el lema "La banca ens asfixia, la patronal ens explota; els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen". Els organitzadors diuen que és un acte com a alternativa a la vaga general del 29 de setembre.

L'acte l'ha convocat el Moviment del 25, format per membres de diferents col·lectius i assemblees d'esquerres que s'han englobat sota aquest nom, fent referència al 25 de setembre, dia en què s'ha celebrat l'acte de l'ocupació. Segons una de les portaveus, volen ocupar l'edifici fins dimecres per preparar la vaga general. Prèviament a aquesta ocupació, unes 2.000 persones s'han manifestat pel carrer de Pelai des de la plaça de la Universitat. Els Mossos han dit que aquesta manifestació no estava autoritzada i s'han situat a la porta de l'edifici amb un dispositiu de seguretat, però no hi ha hagut incidents. Els manifestants cridaven consignes contra els sindicats majoritaris, el tripartit i la banca.

L'acte a la porta de l'antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit ha començat amb la lectura d'un manifest, els participants han disfressat l'escultura de la porta i 12 escaladors han mostrat una pancarta amb el seu lema. Després han ocupat l'edifici, on es faran projeccions, tallers i lectures de manifestos. Sembla, però, que ja feia dies que hi havia uns quants membres del col·lectiu a l'edifici preparant les accions d'aquest dissabte, 25 de setembre.

La portaveu del Moviment del 25 ha dit que la gent se sent "traïda" i per això han convocat aquests actes, per "expressar la seva oposició al sistema capitalista i al moviment sindical tradicional" i "denunciar l'explotació i la precarietat dels sectors socials més vulnerables" ja que "la vaga no servirà per a res".

Presentació Candidatura Des de Baix

2010-09-12T20:53:00.003+02:00

Video de la presnetació de la cnadidatura DES DE BAIX

http://www.dailymotion.com/video/xes5i3_presentacio-de-la-candidatura-des-d_news#from=embed

Un ple extraordinari aprovarà avui definitivament l’enderroc de la plaça dels Països Catalans

2010-07-28T15:52:00.001+02:00

El Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar aprovarà definitivament aquest vespre el projecte d’enderroc de la Plaça dels Països Catalans i la construcció de la caixa de l’aparcament que s’ha de fer a sota. A banda de l’enderroc de la plaça, el projecte inclou els moviments de terres i la construcció de les pantalles de l’aparcament.
Aquest Ple extraordinari, que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre, serà emès en directe per Ràdio Premià de Mar.
La urgència de començar aquests treballs perquè la plaça estigui operativa per la festa major del 2011, motiva que el punt es passi en un ple extraordinari.
Un cop aprovat el punt, l’inici de les obres d’enderroc de la plaça podrien ser imminents. De fet, operaris municipals ja han retirat el material que s’emmagatzemava a sota de les grades de la platja, com ara les garlandes que decoren els carrers durant el Nadal. També s’ha retirat el quiosc de premsa que hi havia a la Gran Via de Lluís Companys a l’alçada de la plaça dels Països Catalans.

HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!

2010-07-14T14:32:00.003+02:00

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/casanova 17 avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de gran via 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.
Un cop més el poder polític s'ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més no han servit de res les reivindicacions veïnals (l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample va exposar a davant de la regidora del districte Assumpta Escarp una moratòria de llicències hoteleres i que la Universitat Lliure La Rimaia no fos desallotjada de la seva seu a gran via 550). Un cop més els mossos d'esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta. Un cop més qui mana en aquesta ciutat prefereix estar al costat dels rics, dels que volen fer hotels, dels que destrossen els espais de relació al barri, dels que només pensen amb la lògica del mercat .
Ells tenen dret a especular i nosaltres no tenim dret a l'habitatge ni als espais alternatius d'acció social fora del circ ridícul i infame de l'ajuntament de Barcelona.
Nosaltres treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d'acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure'ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-hi aquesta ciutat-aparador pels turistes i pels lobbies empresarials. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al “model Barcelona”, al parc turístic en que es vol convertir la ciutat, on el dret a especular passa per sobre dels drets col.lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns a les perifèries, als llocs allunyats de la vista pública. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil.
La Universitat Lliure La Rimaia és un projecte popular i autogestionat lliure d’interessos econòmics. A La Rimaia s'hi fan desenes d'activitats i allotja nombrosos col·lectius i entitats. És tracta d'un espai de trobada, de formació, de reflexió i d'acció entorn altres maneres de veure el món, que obre una escletxa dins un model cada cop més alienant i individualista; un sistema cada cop més podrit, al cap i a la fi. La Rimaia allotja l'única biblioteca popular del barri, una magnífica teteria, aules de formació, un espai d'informàtica amb internet disponibles per a tothom i múltiples espais polivalents oberts a totes les veïnes. Un indret per la trobada i la transformació social, per fer-nos més fortes i més lliures.
La Rimaia planta batalla. Continua i no aflaca. No podran desallotjar la cultura popular! Assemblea Universitat Lliure La Rimaia

Video de Vilaweb
http://www.vilaweb.tv/?video=6006

Una cita amb la Història

2010-07-12T21:57:00.001+02:00

Per Lluís Rabell
Caldrà un cert temps per copsar l’abast de la manifestació que va col•lapsar el cor de Barcelona el 10 de juliol. Una data a retenir, perquè aquesta mobilització ciutadana marcarà un punt d’inflexió en les relacions entre el poble de Catalunya i l’Estat espanyol. Si la indignació davant la sentència del Tribunal Constitucional ja era palesa abans, la publicació de les “motivacions jurídiques” i el detall interpretatiu de l’alt tribunal han desfermat vents de revolta. No només no hi ha progrés de l’autogovern, sinó una amenaça de regressió pel que fa als drets democràtics i culturals reconeguts fins ara a Catalunya. La resposta de la ciutadania - pel seu caràcter massiu, però també pel contingut de les seves exigències – demostra que, de manera irreversible, s’ha girat pàgina.
Només un beneit – i cal pensar que els mandataris d’aquest país, començant pel mateix President Montilla, a còpia de perdre el nord, s’inscriuen ja en aquesta categoria – podia imaginar que, aplegant un milió i mig de persones al carrer, la gent demanaria “la recomposició del pacte constitucional” o “la integritat de l’Estatut”. (L’endemà, el conseller Joaquim Nadal, en un formidable exercici de funambulisme polític, pretenia encara que era això exactament el que la ciutadania reclamava). El cert, però, és que la manifestació cridava “independència”. I no es tractava d’una reacció irada o irreflexiva. La qüestió és sens dubte molt més profunda, i l’explicació es podia llegir en la pròpia composició de la manifestació. Hi havia una generació que, en el seu dia, havia reclamat “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. Es la generació del “pacte constitucional” – eufemisme que designa el règim híbrid sorgit de l’acord entre els hereus del franquisme i l’oposició democràtica... sota l’amenaça d’un bany de sang a mans de l’exèrcit. Aquesta generació ha estat testimoni de l’esgotament de l’autonomisme, definitivament en via morta a causa de la intransigència centralista de les elits que han seguit manant des d’aleshores. Però, dissabte, el carrer ja estava en gran mesura ocupat per una nova generació, lliure de qualsevol responsabilitat amb el passat. I aliena a les frustracions i temors de la precedent. El clam en favor de la independència que va sacsejar el Passeig de Gracia – i aquest és el canvi profund que s’està operant en el panorama polític – resulta de la fusió entre el balanç de la vella generació i l’empenta rupturista del jovent.
Els partits institucionals, des de la dreta conservadora fins a l’esquerra de gestió, encara no acaben de mesurar la força subterrània que s’està posant en moviment. L’anècdota de la capçalera resumeix el que diem. Després de dies discutint qui i com havia d’encapçalar la marxa – en un intent del PSC per diluir-ne el contingut sobiranista -, resulta que la multitud desborda l’organització, la manifestació esdevé “del poble” i els manifestants escridassen els seus representants politics: “Escolteu el poble!”. No només estem vivint una crisi política i institucional. Cal afegir-hi una crisi de representació política. Els dirigents que intenten interpretar i reconduir els esdeveniments corresponen molt més a un passat que s’acaba que no pas al futur convuls que s’anuncia. Encara ocupen el davant de l’escena política. Es possible fins i tot que algun actor conegut, com Artur Mas, assoleixi aquesta tardor la presidència de la Generalitat. En qualsevol cas, això nomes seria el preludi confús i contradictori d’un moviment històric i social molt més profund, que encara no ha trobat els seus propis referents i expressions polítiques.
La crisi nacional que s’està perfilant es combinarà amb els efectes de la crisi més greu que ha conegut el capitalisme des de 1929. La classe treballadora nomes podrà unir les seves forces girant l’esquena al vell centralisme que tant bé ha servit a les classes dominants per dividir, enfrontar i sotmetre els pobles. Només des d’un estat democràtic i social, des d’una República Catalana, plenament sobirana per establir les seves relacions amb la resta de pobles sobre un peu d’igualtat, serà possible segellar aquesta imprescindible entesa entre les classes populars d’aquí i d’arreu. Vet aquí la lectura que l’esquerra combativa hauria de fer de la manifestació d’aquest dissabte i del gir de tota la situació que anuncia.
Aquesta es la perspectiva que va defensar l’animat seguici de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista.

Cap tribunal mana sobre un poble

2010-07-10T14:37:00.002+02:00

Quanta gent som avui? la immensa majoria d’un poble que clama per la seva dignitat. La reforma estatutària del 2006, ens deien, significaria un salt endavant en l’autogovern de Catalunya. Ha acabat sent tot el contrari. La sentència del Tribunal Constitucional qüestiona la preeminència del català, reafirma el poder centralista de l’Estat, consagra el dèficit fiscal. Un seguit d’interpretacions restrictives soscaven el treball legislatiu del Parlament. El concepte de nació, devaluat, no té cap força per a fonamentar una sobirania.
El PP somriu. Zapatero creu que se’ns passarà l’enrabiada d’aquí a uns dies. Al capdavant d’aquesta manifestació, el president Montilla i Artur Mas ens diuen que no ens atabalem: ja ens cuinaran un nou “pacte constitucional”. Duran i Lleida vol evitar que es produeixi “un aquelarre independentista”. I, pel que fa al PSC i alguns dels seus aliats, s’estimen més les senyeres neutres que les afirmacions rotundes sobre el dret de decidir.
Uns i altres poden dir missa. Una època s’acaba. La sentència del TC certifica que els anhels de progrés social i democràtic del poble de Catalunya no caben dins la Constitució monàrquica del 1978. Tots els porus de l’Estat espanyol traspuen l’heretatge del franquisme. Ahir, l’amenaça de l’exèrcit marcava els límits de la “transició democràtica”. Avui, l’alta magistratura ens recorda que segueixen manant els de sempre.
Aquest atac contra les nostres llibertats resulta particularment greu en els moments que vivim. El capitalisme neoliberal arrossega tot Europa cap a una profunda crisi econòmica, social, ecològica, de civilització... El govern de Zapatero, cedint davant les exigències de les grans corporacions industrials i financeres, està descarregant aquesta crisi sobre les espatlles de les classes populars. (I, quan es tracta de retallar salaris i drets socials, prou que troba la connivència de CiU). L’opressió nacional dels pobles ibèrics és un poderós factor de divisió entre la gent treballadora i un vector per a l’aplicació d’aquestes polítiques.
Democràcia i justícia social són indestriables. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista, fent costat a sindicats obrers, moviments i associacions, està fermament compromesa en la preparació de la vaga general del proper 29 de setembre contra la reforma laboral i els plans d’austeritat del govern. Per això considerem més urgent que mai la rebel·lió contra els greuges que humilien i pretenen afeblir el poble.
Davant la sentència del TC, només resulta admissible una ferma actitud de desobediència civil. Però amb això no n’hi haurà prou. L’autonomisme és una via morta. Cal endegar el camí cap a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació amb l’objectiu d’assolir una República Catalana, social i sobirana. Vet aquí una bandera de llibertat i de solidaritat vers tots els altres pobles.
La sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica marquen la convocatòria de les eleccions d’aquesta tardor. L’esgotament de la via estatutària –crisi institucional i de règim polític– coincideix amb la pitjor crisi que ha conegut el món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Enmig d’un atur massiu i del col·lapse del model econòmic neoliberal que ha prevalgut en aquestes ultimes dècades, les conquestes de l’Estat del benestar, els serveis públics i les condicions de vida de milions d’homes i dones es veuen greument amenaçades.
La realitat social es degrada de dia en dia. En aquest marc, el balanç de set anys de govern tripartit resulta assolador. Sota l’ègida d’un PSC profundament emmotllat en la gestió del sistema, el tripartit d’esquerres s’ha adaptat a les exigències dels grans poders econòmics: des de les infraestructures faraòniques i mediambientalment agressives, passant per les polítiques de mercantilització dels serveis públics i acabant per la gestió policial repressiva de la dissidència social. El vot unànime de PSC, ERC i ICV-EUiA del que podríem anomenar la traducció autonòmica del decret d’austeritat de Zapatero, resumeix la impotència d’aquesta esquerra institucional.
Tot plegat desconcerta l’electorat popular i prepara el retorn al poder de la dreta conservadora. La mateixa que es fa portaveu dels dictats dels “mercats”, exigint més retallades socials. La que treu pit “patriòtic” davant el fracàs estatutari… però que busca, com sempre, un arranjament amb l’Estat, profitós per a les classes benestants. I la que comença a cavalcar, a la recerca de rèdits electorals, la xenofòbia i el racisme que atia ja obertament l’extrema dreta.
Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista pensem que és necessari i urgent fer aparèixer un nou referent, una alternativa. Un pol d’esquerres que aposti per la mobilització social, per la defensa dels drets de treballadores i treballadors, pels valors del feminisme, per la defensa del territori i el retorn a una agricultura pagesa, per la lluita contra la xenofòbia... Un pol d’esquerres que aixequi la bandera de l’autodeterminació i la perspectiva dels Països Catalans. Un espai, en definitiva, on s’apleguin, al voltant d’una manera transparent i fidel de fer política, activistes socials, forces de l’esquerra anticapitalista i de l’esquerra independentista...
Revolta Global – Esquerra Anticapitalista treballa per a la conformació d’una candidatura d’aquestes característiques. No ens podem creuar de braços creuats.

Sant Jordi AntiCapitalista a PremiA de Mar

2010-04-21T19:03:00.003+02:00

El divendres DIADA DE SANT JORDI, a la plaça de l'ajuntament de Premià de Mar, hi haurà la fira del llibre i les entitats i organitzacions hi posaran les seves paradetes.

Revolta Global estarem presents a partir de les 13/14 hores, tota la tarda i vespre, amb una parada conjunta que compatirem amb la gent de Maulets + Cup i junts repartirem el manifest per "un baix maresme sostenible i alternatiu".

A la nostra parada tindrem llibres anticapitalistes, revistes, xapes i adhesius, etc.

Per una REPÚBLICA CATALANA

2010-04-19T16:12:00.001+02:00

Setmana del 14 d'abril. Reivindiquem la República, per canviar l'estat a Catalunya i als pobles i nacionalitats sotmeses a l'estat espanyol. Prenem partit per la Revolució, per transformar la societat.Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha omplert els carrers de Premià de Mar amb cartells al·lusius en record de la República, dels ideals i dels fets revolucionaris d'aquells dies. La memòria històrica no es pot basar exclusivament en l'eix dictadura-democràcia.

Resistències al Capitalisme

2010-02-15T20:52:00.001+01:00

Projecció de video "Obrint l'esquerda" presentat per Carles Badenes (Militant de Maulets)

El moviment antiglobalització i el FSCat xerrada de Josep Maria Antentas, Professor de Sociologia de la UAB, coautor del llibre " Resistències Globals, de Seatlle a la crisi de Wall Street" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Divendres 19 de febrer

19:30 hores

Local " Can Roure" (edifici dels Jutjats)

Carrer Sant Antoni 21-27

Premià de Mar

Nova fase de les lluites per un Maresme alliberat de peatges, N-II i noves agressions al territori

2010-02-08T19:04:00.003+01:00

El passat diumenge 7 de gener va tenir lloc a Premià de Mar un nou tall de la NII. Convocats per laplataforma Camí Ral i la Coordinadora de Plataformes del Maresme, uns centenars de veïns van tallar la carretera en un nova acció destinada a protestar front les conseqüències nefastes del pas de la N-II per les poblacions del Maresme. Aquesta lluita vé de lluny. Les reivindicacions es centren en suprimir aquesta carretera i alliberar el tram de peatge de l'autopista. És una aposta per una mobilitatracional i per fer més habitables les poblacions afectades. Aquesta lluita s'enmarca en la defensa d'un altremodel de comarca que aturi la massificació i la saturació de l'espai públic i que salvaguardi els pocs indrets destinats a l'activitat agricola. El recent traspàs de la titularitat de la N-II al govern català clarifica l'abast de les reivindicacions actuals. La solució del problema de la mobilitat està en convertir l'actualtraçat de l'autopista en una alternativa real a la N-II. Des de els plataformes ciutadanes i el movimentecologista s'insisteix en tres eixos de reivindicació: No a la N-II, alliberament del peatge de l'autopista,oposició a qualsevol nova carretera o desdoblament de carrils de l'autopista i prioritat absoluta al transportpúblic. El govern català segueix entestat en fòrmules intermitjes. El conseller Nadal no vol "problemes" ambl'autopista (gestionat per ACESA i accionaritat per La Caixa). La negativa a solucionar les coses amb unalínia més racional que no suposi més trinxaments del territori, està motivada pels forts interesos econòmics en joc.Les plataformes preparen una agenda de mobilitzacions molt centrada en l'autopista, els impactes ecològics,el transport públic i la vinculació de les temàtiques amb un model alternatiu de comarca. Els partits políticsopten per no entrar a fons en el tema de l'autopista. En major o menor grau, l'omnipresència del poderfinancer (La Caixa, expecialment) és el nus que impedeix abordar unitàriament una sortida al colapse dela comarca. Els que participem a les mobilitzacions observem la desconnexió entre la classe políticaconvencional de tots els colors i les respostes del carrer. La cosa anirà en augment. Fins ara tot semblava apuntar al clàssic conflicte de competències Catalunya-Espanya i aixì s'apel·lava a "Madrid" com aresponsable de tots els mals. El nou escenari fixa la contradicció real entre els interessos de les constructoresi el sector financer i el que ha de ser una comarca pensada i viscuda des d'unes altres coordenades.

Rubén Pocino. Representant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a la plataforma Camí Ral

Àngel Pagès. Representant de la Cooperativa Gafarrons a la plataforma Camí Ral i membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

La mobilització a la premsa comarcal: EL PUNT

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/134113-tallen-per-enesima-vegada-ln-ii-per-exigir-que-la-via-sigui-un-passeig-maritim.html

Desallotjament Rimaia

2010-02-03T20:33:00.003+01:00

Per Lluís Rabell
Un miler de persones ha recorregut aquest vespre els carrers del barri de Sant Antoni fins arribar davant el nº 17 del carrer de Casanova, seu del centre social okupat “La Rimaia”, desallotjat aquest matí pels Mossos d’Esquadra. Els actes de protesta s’han succeït durant tot el dia, des d’una primera concentració – dissolta mitjançant una càrrega policial – fins a una irrupció a mig matí a la seu del Districte de l’Eixample.
Sota el fred, pels volts de les 20 h, la gent s’ha començat a aplegar davant dels “Tres Tombs” . Molta gent jove, per descomptat: estudiants, animadors d’ateneus populars – Layret, Eixample... -, però també representants d’associacions de veïnes i veïns – Esquerra de l’Eixample -, gent de la FAVB, militants de la IAC i, senzillament, veïnat del barri.
I és que, malgrat la seva curta singladura, el projecte de la Universitat Lliure i les activitats culturals i socials desplegades pel col•lectiu de “La Rimaia” ja havien començat a suscitar moltes simpaties en el seu entorn, teixint en particular vincles de col•laboració amb el moviment veïnal. La manifestació ha transcorregut en un ambient reivindicatiu, afirmant el valor de la cultura popular i de l’autogestió dels projectes socials.
Certament, no és el primer desallotjament. Però el context de crisi i l’agreujament de les dificultats per accedir a un habitatge digne, fan que aquesta defensa a cop de garrot de la propietat privada i del “dret a l’especulació” – per damunt de l’interès col•lectiu – prengui un caire particularment indignant a Barcelona. L’okupació assenyala com un dit acusador els milers d’habitatges buits, molts d’ells en mans de bancs, immobiliàries i asseguradores. Una acusació extensible als poders públics i als governs “progressistes” de la ciutat i de la Generalitat, incapaços de fer la menor incursió contra els interessos d’aquest lobby, però sempre disposats a “mantenir l’ordre”.
Així ho demostrava el fort dispositiu policial de Mossos i Guàrdia Urbana que ha vigilat estretament tot el recorregut de la manifestació. La qual cosa no ha impedit que, al final... es procedís a una nova okupació, en un immoble de la Gran Via. Com ho deien els manifestants, “La Rimaia presenta batalla”. El projecte és viu, la resistència també. Cal que la solidaritat ciutadana es mostri a l’alçada d’aquesta determinació.

En solidaritat amb La Rimaia

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de l’Eixample

Aquest matí, pels volts de les 7, els Mossos d’Esquadra han procedit al desallotjament del Centre Social okupat “La Rimaia”, situat al carrer de Casanova nº 17, al barri de Sant Antoni de l’Eixample barceloní.
El centre acollia la Universitat Lliure, havia programat un gran nombre d’activitats culturals, i mantenia una relació de col•laboració amb les Associacions de Veïnes i Veïns de Sant Antoni i de la propera Esquerra de l’Eixample. “La Rimaia” començava doncs a formar part del paisatge associatiu dels nostres barris i a esdevenir un lloc de trobada, de reunions i d’intercanvis per als col•lectius juvenils.
Des de Revolta Global de l’Eixample denunciem aquesta nova escomesa judicial i policial com una agressió contra els drets del jovent i de les classes populars: contra els drets associatius i de lliure expressió, contra la voluntat d’autogestió dels projectes culturals... I, naturalment, contra el dret a un habitatge digne.
Els nostres barris són plens de pisos inhabitats, nous i vells, sovint en mans de bancs i d’immobiliàries que especulen amb el seu valor. L’assetjament immobiliari – sovint contra dones grans -, els desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, estan agreujant una situació que ja era difícil abans l’esclat de la crisi. En aquestes circumstàncies, okupacions com la de “La Rimaia” mantenen obert el front de la legítima contestació social contra els especuladors i els poders públics.
Aquest vespre, a les 20 h, està convocada una manifestació de protesta al carrer Urgell, davant el bar “Els Tres Tombs”, a la sortida del metro Sant Antoni. Cridem les veïnes i veïns dels nostres barris a participar-hi, donant suport a “La Rimaia” i exigint del Districte de l’Eixample que obri una via de diàleg per fer possible la represa de les activitats del Centre Social.

Video:

http://www.btvnoticies.cat/2010/02/02/desallotgen-el-centre-social-ocupat-la-rimaia/

On van les ajudes d'Haiti?

2010-01-27T13:19:00.003+01:00

Queridos amigos y amigas,
A pesar del terremoto, Haití sigue asfixiada por una descomunal deuda acumulada durante los años de dictadura. Firma la petición para cancelar la deuda de Haití. Avaaz y otras organizaciones colaboradoras la entregarán directamente al FMI y a los ministros de economía de países clave la semana que viene:

Es chocante: mientras los fondos de asistencia comienzan a alcanzar a la desesperada comunidad haitiana, enormes sumas de dinero continúan saliendo del país para pagar su asfixiante deuda: más de mil millones de dólares de una deuda injusta, generada años atrás por prestamistas y gobiernos sin escrúpulos.La convocatoria exigiendo la cancelación total de la deuda de Haití está tomando fuerza en todo el mundo y está ganando apoyo por parte de algunos líderes, aunque se rumorea que un número de países ricos e organizaciones prestamistas se resisten. El tiempo apremia: los ministros de finanzas del poderoso G7 podrían alcanzar una decisión final la semana que viene, durante la cumbre en Canadá.Hagamos un llamamiento masivo y mundial por la justicia, la compasión y el sentido común, por el pueblo de Haití en esta hora de tragedia. Avaaz y otras organizaciones entregarán el mensaje por la condonación de la deuda directamente durante la cumbre: haz clic abajo para firmar la petición y luego reenvía este email a tus amigos:

http://www.avaaz.org/es/haiti_cancel_the_debt/?vl Antes de este terremoto, Haití ya era uno de los países más pobres del mundo. Tras el levantamiento de los esclavos haitianos y la el logro de su independencia en 1804, Francia les exigió el pago de miles de millones en concepto de compensaciones, comenzando así un espiral de pobreza y deuda injusta que ha durado dos siglos. En años recientes, la campaña mundial por la cancelación de la deuda ha despertado la conciencia en todo el mundo. En los últimos días, bajo la creciente presión pública, algunos acreedores han comenzado a admitir la necesidad de condonar la aún pesada carga que significa la deuda de Haití.Pero el diablo se esconde en los detalles. Después del tsunami de 2004, el FMI anunció el alivio de los pagos de la deuda a los países afectados, pero la deuda subyacente continuó creciendo. Una vez que la atención pública se desvaneció, los pagos de la deuda se hicieron más grandes que nunca.Ha llegado la hora de cancelar la deuda de Haití por completo, de manera incondicional, y asegurar que la ayuda prestada por el terremoto sea en concepto de donaciones, no de nuevos préstamos. Una victoria ahora ayudará a cambiar la vida del pueblo haitiano, incluso cuando la atención del mundo deje de estar centrada en ese país. Únete al llamamiento por la condonación de la deuda y pasa este mensaje a aquellos que piensen igual:

http://www.avaaz.org/es/haiti_cancel_the_debt/?vl Mientras vemos las desoladoras imágenes en nuestros televisores y por internet, es difícil no sentirse abrumado. Por otro lado, la historia de las relaciones entre los países más ricos y Haití está llena de episodios negros.Pero son momentos como éstos los que pueden provocar importantes transformaciones. En todo el mundo, la gente ha realizado donaciones para salvar vidas en Haití. De hecho, los miembros de Avaaz han donado más de 1 millón de dólares en los últimos diez días. Pero también debemos alzar nuestra voz como ciudadanos del mundo para abordar las tragedias provocadas por el hombre. Tragedias que han dejado a nuestros hermanos y hermanas de Haití en una situación tan vulnerable frente a los desastres naturales. Nada de lo que podamos hacer será suficiente para aliviar tanto dolor. Aún así, juntos, hagamos todo lo posible.Con esperanza, Ben, Alice, Iain, Ricken, Sam, Milena, Paula y todo el equipo de Avaaz PD: Para realizar tu donación a Haití, haz clic aquí:

https://secure.avaaz.org/es/stand_with_haiti?cl=462078111&v=5293

Más información: "¿Quiénes son los acreedores de Haití?", BBC Mundo, 26 de Enero:

http://www.bbc.co.uk/mundo/america_latina/2010/01/100126_haiti_terremoto_deuda_acreedores_jp.shtml

"Hillary Clinton: tenemos un plan y se estudia condonación de la deuda Haití", ABC.es, 25 de Enero:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=248268

"Haití, en ruinas, necesita un nuevo 'Plan Marshall'", AFP, 19 de Enero:

http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5iszgVgmiLUaWYTZBxIN0sHf0_b0A

Tots els nostres donatius seran per ajudar a haiti a sortir de la Catàstrofe o per seguir pagant al BM i FMI?

Comença el 2010 un any amb moltes mogudes !

2010-01-17T23:04:00.001+01:00

La lluita per l'educació continua !

2009-11-22T23:15:00.007+01:00

Seguim amb informacions desde les universitats i el moviment estudiantil, i és que si hi ha quelcom important en la vida per arribar a ser el que volem és l'educació. Així doncs segueixen els moviments i les lluites per demanar un ensenyament públic i de qualitat per a tothom sense cap discriminació.

Al Maresme tenim tota una setmana per poder estar al corrent i preparar-nos per aquest nou curs.

Per començar disposareu dels apunts durant tota la setmana al centre cívic en forma de exposició. Us podreu acostar a informar-vos o resoldre els vostres duptes amb horaris que s'adaptin a la vostre vida quotidiana durant tota una setmana.

El dilluns (20:00/20:30) disposarem d'un audiovisual per recordar els hitòrics aconteixements de l'any passat, manifestacions, ocupacions, organització del moviment estudiantil i la posterior repressió a cop de porra realitzada per els mossos d'esquadra i autoritzada per els nostres governans. Desprès assistirem a la lectura d'un document en el que una estudiant narra el desallotjament desde dins i en primera persona.

El dimecres (20:00) podrem assistir a una ponencia per tal d'aclarir-nos que passa amb la LEC, aprofundir en el passat del moviment estudiantil i les conseqüencies d'aquest i observar els nous horitzons.

L'examen?

AL CARRER !!!

A TOTES LES MANIFESTACIONS CONCENTRACIONS QUE POGEU ASISTIR.

De moment us deixo un tastet

http://www.youtube.com/watch?v=5MMEB6RbPnc

Rodaran Xoriços

2009-11-17T13:34:00.002+01:00

Qui té por que s’estiri la manta? Nosaltres, la gent corrent amb la vida fotuda?Arribar a fi de mes és cada cop més difícil, mentre fa una pudor de xoriço que empesta, i els de Dalt parlen molt però no pensen fer res, diuen que “no són tots iguals”, però en realitat tots formen part de fraccions del mateix Partit, el Partit dels xoriços. Ens han xoriçat amb la Crisi i no s’ha canviat res. Ens han xoriçat la Ciutat venent-la al millor postor i omplint-se les butxaques, mentre nosaltres paguem els plats trencats – i salvem els Bancs que tornen així a xoriçar-nos. Ens han xoriçat la Paraula perquè resulta que no se’ns deixa decidir res més enllà d’una participació raquítica i d’un vot aclamatori. I a sobre hem de sentir que estiraran la manta que tenen sota els seus peus!
Des de Santa Coloma fins a Cadis, des del Palau a la Gene, des d’El País fins a Antena 3, la mateixa manta de mentides. La mateixa manta de fum que delata que se’ls està cremant la barbacoa.
Sembla que l’ordre és que el lladre-de-coll-blanc, de més de 20 Milions d’ Euros, el Sr. Millet, molt ben relacionat, continuï gaudint de les seves mansions, cotxes, i passeigs per la platja… I ja veurem quant triguen a sortir en Prenafeta i l’Alavedra… I mentrestant se suposa que nosaltres, treballadors de tots els colors, la gent corrent de la vida fotuda, hem de tornar a la fila i passar-nos el dissabte a la tarda mirant la TV.
Ja n’hi ha prou de fer-li el joc a aquesta gran Família de xoriços.Aquest dissabte apaguem la tele i sortim al carrer.
Porta la cassola, la cullera, la pancarta i la mala llet !!!

Aquest dissabte 21 de novembre a les 18h a la Plaça Sant Jaume!
Rodaran xoriços.

Evidència científica, irresponsabilitat política

2009-11-05T14:30:00.003+01:00

Evidència científica, irresponsabilitat política

Des que l’IPCC (Panell Internacional Sobre Canvi climàtic) va emetre el seu primer informe a principis dels 90, era evident que la comunitat científica assenyalava un greu problema ambiental que exigiria una resposta política proporcionada i urgent. Després de la publicació del seu quart informe, el 2007, les evidències acumulades eren tan paleses que avui, la tàctica del gran capital i dels governs no és ja desprestigiar les evidències científiques, sinó prendre la iniciativa i fer del canvi climàtic un nou negoci i passar-li la factura a les víctimes de sempre: el planeta, els pobles del Sud, les classes treballadores del Nord i les generacions futures. L’últim informe del l’IPCC, publicat el 2007, és concloent pel que fa a això. Onze dels dotze anys més càlids des de 1850 s’han registrat entre 1995 i 2006. La temperatura global mitjana ha augmentat 0,74 ºC entre 1906 i 2005. Al mateix temps que la tendència a l’augment de la temperatura dels últims cinquanta anys pràcticament ha doblat la dels cent anteriors. L’increment de gasos d’efecte hivernacle, lluny de reduir-se, segueix creixent i ho fa a una velocitat major de la prevista.

A ningú se li escapa ja que el canvi climàtic es concreta en catàstrofes naturals cada vegada més intenses i habituals. És a dir, manifestacions meteorològiques cada vegada més extremes: onades de calor sufocants, sequeres extremes, desastroses inundacions, huracans com el Katrina o el de Birmània de 2008. Altres elements clau que està provocant l’escalfament global és un ascens del nivell del mar a tot el món, la reculada dels casquets polars, la desaparició de velles glaceres… Tots aquests fenòmens poden provocar salts qualitatius dramàtics pel que fa a reducció de la biodiversitat i a la desaparició d’ecosistemes sencers. És més, si depassem un cert llindar d’irreversibilitat, el canvi climàtic pot entrar en una espècie d’efecte bola de neu en el qual es generin emissions suplementàries de CO2, o que s’ocasionin també les anomenades “sorpreses climàtiques”, com les fuites de metà (CH4, un gas d’efecte hivernacle 20 vegades més potent que el CO2) emmagatzemat en el permafrost i en alguns àmbits marins, que dispararien el canvi climàtic i el farien incontrolable.

Tot això té una traducció immediata en la fragilització de la subsistència en els cinc continents: la desaparició de la pesca, dels conreus i d’altres activitats econòmiques constitueix una catàstrofe irreversible en molts països, sobretot del Sud. Evitar que les catàstrofes climàtiques concretes que s’estan multiplicant avui en el món mutin en una catàstrofe ecològica, econòmica, social i política, alhora global i permanent, encara està en les nostres mans, però el temps s’està esgotant.

Crisi capitalista, crisi climàtica

L’escalfament global es deu a més de dos-cents anys de crema de combustibles fòssils com a aliment del capitalisme industrial modern i, en menor mesura, a una reducció dels grans boscos capaços d’absorbir el CO2. El desenvolupament capitalista i la seva conversió en un sistema mundial s’ha basat sempre en la disponibilitat d’energia barata i altament contaminant: primer el carbó, després el petroli… L’energia barata ha estat imprescindible per a imposar una divisió mundial del treball i crear un mercat mundial de mercaderies i capitals. Però també perquè el capital pogués anar substituint força de treball per maquinària, béns d’equip i energia. La globalització ha consumat la internacionalització del capitalisme al preu d’haver desencadenat un desequilibri ecològic sense parangó en la història del planeta. Avui el capitalisme mundial està travessant una crisi profundíssima, només comparable a la dels anys trenta del segle XX. Aquesta crisi és una crisi de sobre-producció, en la qual les forces productives capitalistes han arribat a un nivell tal de producció i les relacions socials capitalistes han generat un grau de desigualtat tal -entre classes i entre pobles- que és impossible que es resolgui sense un repartiment radical de la riquesa, del treball i del temps que parteixi d’una reformulació radical de les necessitats humanes, de les prioritats de producció i d’una planificació democràtica capaç d’introduir una racionalitat social i ecològica totalment aliena a les forces cegues del mercat. És a dir, que la crisi actual no es pot resoldre d’una manera duradora –això és, sense repetir la fugida endavant neoliberal, que només ha aconseguit postergar durant trenta anys la depressió fent-la més profunda i brutal– en el marc del capitalisme. Seguint la vella fórmula de Marx, fa tants anys que el capitalisme mundial està madur per a construir el socialisme (l’ecosocialisme) que aquestes mateixes forces productives estan esdevenint forces destructives que amenacen el futur de totes les espècies, inclosa la nostra.

La resposta capitalista: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues

Doncs bé, la resposta capitalista, tant a la crisi com al canvi climàtic, és justament canviar quelcom perquè tot segueixi igual. Després d’haver legislat a favor del capital financer durant anys, els principals governs injecten quantitats astronòmiques de diners públics per a salvar les entitats que han precipitat la crisi... sense exigir a canvi ni tan sols una revisió de les seves polítiques. En el terreny del canvi climàtic estan obrint camps de negoci “verd” a multinacionals energètiques lligades a la gestió de l’energia nuclear i als hidrocarburs. En lloc d’assumir la seva responsabilitat en el canvi climàtic global, els països imperialistes han renunciat a modificar les seves economies per a limitar les seves emissions i han buscat subterfugis per a eludir aconseguir les reduccions a les quals es van comprometre.

Al mateix temps, intenten despistar-nos donant tota la culpa del canvi climàtic al creixement demogràfic al Sud (que, d’altra banda s’està reduint i, a més, té un impacte mínim a aquest nivell) i a la "voracitat" de les noves potències emergents.

Resumint, el gran capital vol aprofitar la crisi per a imposar noves deslocalitzacions, nous plans de “flexibilització” del treball, noves polítiques d’austeritat per a les classes populars, sense alterar gens ni mica un repartiment de la riquesa cada vegada més desigualitari i un model de producció i consum absolutament insostenible. És tasca de l’esquerra anticapitalista lligar la lluita per la defensa dels drets socials i la necessària reconversió ecològica de la indústria, de les fonts energètiques, dels sistemes de transport i de l’agricultura. No hi ha sortida verda a la crisi sense trencar amb la lògica capitalista, no hi ha sortida socialista a la crisi que no posi les bases d’una reconversió ecològica de l’economia i una reconciliació amb el planeta.

Canviem el món, no el clima: autogestió, sobirania energètica i repartiment de la riquesa!

El sistema capitalista mundial ha centralitzat la presa de decisions en un grapat de països (G8, G20, etc...) que intenten imposar la seva voluntat a tota la humanitat. El poder del mercat mundial limita als pobles a l’hora de decidir el seu futur polític i econòmic. És impossible canviar de rumb sense trencar amb el mercat mundial i les seves imposicions, així com amb les institucions de la “governança” mundial (Banc Mundial, FMI, OMC). El futur passa per una transferència de tecnologies netes als països empobrits i per la lluita per la sobirania alimentària, energètica i política dels pobles.

El control de les fonts d’energia fòssil i nuclear ha estat lligat històricament a la lluita per l’hegemonia militar, política i econòmica de les grans potències. El desenvolupament d’energies alternatives (en la seva majoria directa o indirectament relacionades amb l’energia solar), la creació d’economies més auto-centrades regionalment que demandin menys mobilitat i consum energètic (que no autàrquiques) i l’accés dels camperols a la terra en ruptura amb el latifundisme i les multinacionals agroalimentàries permet un major grau de descentralització i d’autogestió pels pobles. Les grans decisions econòmiques han de recaure en els principals interessats: els pobles.

Per un "comunisme solar"

Necessitem reorientar la despesa pública per a iniciar una reconversió ecològica de la indústria i crear noves ocupacions que cobreixin necessitats socials i/o mediambientals que han d’expandir-se enfront de les satisfetes per la societat de consum: salut, educació, oci i cultura, atenció a la tercera edat o a la infància, recuperació d’espais públics urbans i naturals… I tot això amb una reducció del temps de treball que ens permeti repartir l’ocupació i la riquesa. El cost de no actuar enfront del canvi climàtic s’estima en pèrdues del PIB mundial entre el 5 i el 20%, el cost de l’actuació en l’1%. Es necessiten potentíssimes inversions públiques per tal de modificar en profunditat els sistemes de mobilitat imperants. Per a això hem de fer una crítica demoledora al model de creixement basat en el monocultiu del totxo del PP i del PSOE en els 10 anys anteriors.

Un model que ha constituït un veritable ecocidi i que, quan ha arribat el seu lògic esgotament, ha deixat a milions de treballadors i treballadores endeutades i a l’atur i a una petita minoria amb les butxaques ben plenes. Hem construït models difusos de ciutat on la satisfacció de les necessitats més elementals requerien de la mobilitat privada, devorant més i més sòl. Es tracta d’iniciar doncs una reconversió basada en una nova cultura del “bon viure” a l’abast de tots i reconciliable amb el planeta, abandonant models importats i superant la tirania de la societat de consum. Però la potenciació de la investigació i l’aplicació de noves fonts energètiques netes juga un paper estratègic en la reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Avui el lobby nuclear torna a la càrrega defensant aquesta forma d’energia tan perillosa com econòmicament ruïnosa per a les butxaques dels usuaris i contribuents. És impossible substituir els combustibles fòssils per producció d’energia nuclear. Aquesta font només cobreix entre el 3 i el 4% de l’energia que consumeix el planeta. L’única forma de reduir la dependència dels combustibles fòssils és desenvolupar energies alternatives directa o indirectament relacionades amb aquesta megacentral energètica gratuïta, duradora i segura que es diu Sol. Però el desenvolupament de les energies alternatives ha de fer-se tot creant un veritable servei públic energètic amb gestió democràtica i transparent de les empreses que operen avui dia en l’Estat espanyol.

El clima no està en venda! Escalfem el clima de les mobilitzacions socials

La ciutadania no pot confiar en governs ni multinacionals per a salvar el clima, ja que són part del problema, no de la solució. Tampoc cal creure en solucions tecnològiques màgiques que resolguin el problema sense modificar en profunditat el model socioeconòmic. El canvi climàtic no és una fatalitat “natural”, sinó una catàstrofe social. Certament, els canvis en els hàbits individuals són necessaris per a reduir el malbaratament i el consum desmesurat, però són totalment insuficients per a canviar el model de producció i de consum, tot i que representen la llavor d’una societat nova. Això només és possible construint un ampli moviment social que uneixi en un mateix combat la reconversió ecològica de l’economia i la defensa i ampliació dels drets socials.

El canvi climàtic és el fenomen que sintetitza tots els grans problemes ambientals del nostre temps, que ens obliga a buscar una alternativa coherent de conjunt al capitalisme i, per tant, permet federar les campanyes ecologistes més o menys disperses que coneixem i teixir una aliança entre aquestes i el moviment obrer organitzat que resisteix a la crisi capitalista. És fonamental implicar al màxim d’organitzacions sindicals i comitès d’empresa en aquesta lluita, sobretot als sectors que entenen que la defensa dels llocs de treball no ha de fer-se a costa de mantenir indústries antiecològiques, sinó lluitant per una reconversió ecològica de conjunt. Tot apunta que les tecnologies netes són molt més intensives en treball que les convencionals. Una producció i transports descarbonitzats –i, per descomptat, una economia ambientalment sostenible– generaran un major volum de llocs de treball que els existents actualment. Però pot haver desfasaments temporals o espaials entre les ocupacions perdudes i les ocupacions generades, per això és necessari que l’esquerra i el moviment sindical s’anticipin i identifiquin:

a) Les conseqüències adverses que es poguessin derivar en cada sector i en cada país, sobretot en relació amb l’ocupació i la justícia social i territorial.

b) Les opcions més eficients i menys costoses en termes socials.

c) Les oportunitats que es puguin derivar per al desenvolupament d’una nova economia.

Per tot això, és fonamental que l’esquerra anticapitalista impulsi àmplies plataformes contra el canvi climàtic, en totes les localitats i barris. És necessari mobilitzar-se per a anar a la manifestació de Barcelona el pròxim 31 d’octubre i que es vagin preparant en els diversos territoris manifestacions descentralitzades el 12 de desembre, data clau per a desenvolupar una mobilització internacional en defensa del clima, coincidint amb la cimera de Copenhaguen.

Aquí els governs seguiran buscant excuses per a postergar les mesures radicals de reducció d’emissions que la majoria dels científics creuen ineludibles. Tot això es concretarà en una renegociació dels termes del comerç de drets d’emissió. La nostra consigna ha de ser molt clara: “responsabilitat conjunta però diferenciada” en la lluita contra el canvi climàtic. És a dir, que les reduccions més dràstiques han de ser obligatòries i proporcionals als qui avui més polucionen, però també històricament més han polucionat. Els països que més han de reduir les seves emissions són els més desenvolupats. Per això exigim que la cimera adopti, entre unes altres, les següents decisions:

• Dràstica reducció d’emissions mundials de CO2 per a evitar passar el temible límit d’increment de 2ºC de la temperatura mitja i, per a això, les emissions globals han d’experimentar una inflexió a la baixa a partir de 2015. En conseqüència, els països industrialitzats haurien de reduir el 2020 les seves emissions per sota del 40% respecte als nivells de 1990. Aquesta reducció ha de donar-se a l’interior de cadascun d’aquests països de forma obligatòria i sense recórrer a la compensació per inversions en tercers països. S’ha d’assolir la reducció de la demanda d’energia primària en un 20% respecte a 2005 per a 2020, aconseguir que la contribució de les renovables a l’energia primària assoleixi el 30% el 2020 i el 80% el 2050 respecte als nivells de 1990.

• Impulsar un nou model de generació de l’electricitat de manera que les energies renovables cobreixin el 50% de la producció el 2020 i el 100% el 2050.

• Donar suport el trànsit a una economia lliure de carboni dels països empobrits mitjançant més i millors ajudes per a mitigar i prevenir els efectes del canvi climàtic. Això implica crear un fons d’adaptació per als països empobrits, que s’alimenti de la fiscalitat sobre els combustibles fòssils i nuclears en els països industrialitzats i també facilitar la transferència de tecnologies netes de les metròpolis imperialistes als països empobrits, com a pagament del deute ecològic.

• Reforma radical dels anomenats Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN) que inclogui el cessament de la comercialització de reduccions d’emissions estratègiques i permanents. Rebutgem els projectes que poden a més causar nous danys ambientals i socials, com els basats en l’energia nuclear, les grans obres i instal•lacions hidroelèctriques, la deforestació per a canviar els usos del sòl i la captura i emmagatzematge geològic del carboni.

• Impuls d’un nou model de mobilitat sostenible mitjançant el transport terrestre de persones i mercaderies públic col•lectiu i majoritàriament electrificat, així com la reducció i racionalització del transport marítim i aeri.

• Canvi a un model productiu l’objectiu del qual sigui la producció neta, mitjançant canvis també en matèries primeres, processos, organització del treball i tecnologies.

• Assegurar la transició justa mitjançant la protecció de la qualitat de vida dels treballadors i dels sectors més vulnerables, així com la protecció de l’economia de les comunitats (diversificació econòmica, recursos públics…). Exigim que el Govern espanyol, que no va més enllà de les proclames, defensi a la cimera de Copenhaguen i durant la futura presidència espanyola de la Unió Europea les mesures proposades.

La classe obrera no és aliena a la solució que se li dóni dels problemes ambientals associats a l’escalfament per emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle. Ha de tenir veu en el diagnòstic i en les alternatives.

SALVEM EL CLIMA, NO ELS BANCS!

Bolonya s'aplica amb represió. la lluita continua

2009-11-04T15:07:00.001+01:00

Demà, dimarts 3 de novembre, es celebra el primer dels judicis que es duran a terme al llarg dels propers mesos contra més d’un centenar d’estudiants que participen de la lluita contra la imposició de reformes mercantilistes i privatitzadores a l’educació, i que l’any passat van protagonitzar les grans mobilitzacions pels carrers i universitats del nostre país .
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem posar de manifest que aquests judicis només fan que evidenciar que la lluita per una universitat pública i de qualitat continua viva i que, ara més que mai, és necessari organitzar la resposta estudiantil.

El judici que es celebra demà a la nova ciutat de la justícia és contra 9 estudiants que el 28 d’abril del 2009 van participar en una acció contra la imposició del procés de Bolonya a la seu d’ERC a Barcelona, partit del que és militant i dirigent el conseller d’Universitats, Empresa i Innovació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep Huguet.
Aquest és el primer dels judicis que al llarg del propers mesos portaran a més de 100 estudiants davant dels Tribunals espanyols per la lluita que els últims anys ha dut a terme el moviment estudiantil en contra de la imposició del procés de Bolonya i en defensa d’una universitat pública i de qualitat.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les mobilitzacions en defensa de la universitat pública, davant dels processos judicials oberts a més d’un centenar d’estudiants volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport als estudiants que han de fer front als judicis i, per això, exigim la retirada immediata de tots els càrrecs als estudiants imputats.

2.- Que aquests judicis, igual que els expedients oberts i les sancions imposades a desenes d’estudiants, tornen a posar de manifest que continua obert el conflicte universitari als Països Catalans. Conflicte que neix de la voluntat dels governants d’imposar reformes neoliberals que tenen com a objectiu mercantilitzar la universitat pública.

3.- Que l’únic mecanisme per construir la universitat pública del futur, i resoldre definitivament les problemàtiques educatives d’aquest país, és iniciar un procés de debat i de transformació basat en la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat entre tots els membres de la comunitat universitària (professorat, estudiants i membres del PAS).

4.- Que els judicis, les penes-multa, els expedients i les sancions no aturaran la lluita dels estudiants per construir una universitat pública, popular, catalana, de qualitat i antipatriarcal.

Finalment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans animem al conjunt de la societat a participar de les diverses iniciatives que es realitzaran per recolzar als estudiants encausats i rebutjar l’estratègia repressiva dissenyada per les autoritats universitàries.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 2 de novembre de 2009

Davant la repressió a la mobilització pagesa a Reus. Sobirania alimentària, justícia social i prou agressions als moviments populars

2009-10-26T15:13:00.003+01:00

Davant la repressió a la mobilització pagesa a Reus. Sobirania alimentària, justícia social i prou agressions als moviments populars

Els Mossos d’Esquadra han tornat a entrar en escena. Després dels estudiants anti-Bolonya, de l’ús del kubotan contra les manis okupes...ara ha estat el torn dels pagesos. Poc a poc, tots els moviments populars catalans van comprovant el pa que s’hi dóna a la Conselleria d’Interior.
Dissabte passat a Reus (Baix Camp), els Mossos van carregar violentament contra una protesta impulsada per Unió de Pagesos davant el Departament d’Agricultura. Una vegada més la repressió és la resposta. El govern d’Entesa, de nou, demostra a quin bàndol està. El mateix dissabte al vespre, a Barcelona, els Mossos carregaven de nou, aquest cop contra la manifestació en solidaritat amb l’Amadeu Caselles.
Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista volem manifestar la nostra condemna a aquest nou episodi repressiu i la nostra solidaritat vers les i els afectats i exigim que es depurin responsabilitats.
Les polítiques neoliberals, els acords en el marc de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i la Política Agrària Comú (PAC) impulsada a escala europea són responsables d’una llarga crisi del camp i la pagesia catalana, afavorint un model agroindustrial al servei dels grans propietaris i les empreses del sector.
Avui a Catalunya poc més de l’1% de la població activa és pagesa i la seva renta és tan sols d’un 55% de la renta general amb un empobriment clar i abandó del sector. Un dels elements clau en l’ensorrament de la pagesia són les poderoses xarxes de distribució i comercialització dels productes agrícoles, que compren els productes als camperols a preus de misèria i es queden el gruix guany. El diferencial entre el preu en origen pagat als pagesos i el preu de venda al públic dels productes alimentaris és del 400%. Aquest marge de diferència va a parar a les butxaques de les grans empreses de distribució que controlen el sector.
Si la pagesia familiar i a petita escala desapareix, en mans de qui està la nostra alimentació? Multinacionals com Monsanto, Cargill, Nestlé, Carrefour o El Corte Inglés son avui en dia qui determinen què mengem, com ha estat elaborat, d’on ve, quin preu paguem per allò que consumim... avantposant els seus interessos econòmics a les necessitats alimentàries i el respecte al medi ambient.
Front aquesta situació, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista defensem la necessitat de mobilitzar-nos per un altre model agrícola, basat en la soberania alimentària i en unes polítiques que promoguin una pagesia local i sostenible així com la justícia i la transparència del camp al plat.
Cal avançar vers un món rural viu, una agricultura de proximitat, ecològica, lliure de transgènics i sense pesticides. Creant aliances entre pagesos, consumidors, ecologistes... i bastir un ampli moviment popular oposat a l’agronegoci i a la mercantilització de l’agricultura i els aliments.
Perquè les nostres terres, llavors i aigua no poden ser una mercaderia en mans del millor postor.
Per la sobirania alimentària. No a la repressió de la pagesia ni al conjunt dels moviments socials!

Suport a les entitats locals en la preparació i organització de les consultes sobiranistes

2009-10-22T13:26:00.003+02:00

Per Plataforma pel Dret de Decidir

El 13 de setembre es va iniciar el procés per crear una coordinació nacional de les consultes sobiranistes, des de l’entusiasme i la participació de diverses entitats ciutadanes i associacions de càrrecs electes locals.

Tanmateix, fins avui, no s’ha assolit una coordinació participativa i unitària de les entitats ciutadanes i les associacions de batlles i regidors; per això, la PDD treballarà per aconseguir-ho. El protagonisme del procés de consultes ha de recaure en les entitats locals i els municipis, les entitats nacionals i associacions de càrrecs electes han de limitar-se a donar el suport tècnic necessari.

Mentrestant, entenent que el procés de consultes és imparable, la PDD posarà a disposició de les entitats ciutadanes locals que ho sol•licitin els recursos humans i tècnics de què disposa per dur a terme les consultes sobiranistes, tot i que espera que, ben aviat, es pugui consolidar una coordinació de suport tècnic fruit de de la unitat que l’ocasió històrica requereix.

La Plataforma pel Dret de Decidir considera que:

1. La consulta d’Arenys de Munt marca un punt d’inflexió fonamental per començar el procés de consultes arreu del país. Tornem a felicitar i a donar les gràcies a les entitats locals i al consistori que ho han fet possible.

2. Per dur a terme, arreu del país, el procés que s’ha iniciat a Arenys de Munt cal el treball de base en els diferents municipis i, per això, és imprescindible la col•laboració entre les entitats locals i els consistoris.

3. Els protagonistes reals són els municipis i les entitats locals, les quals conjuntament amb els alcaldes i regidors són la peça clau per aconseguir que el procés iniciat a Arenys de Munt s’estengui com una taca d’oli.

4. Com que el procés de consultes és imparable, és necessària una coordinació nacional de suport a les entitats locals i ajuntaments, en especial per organitzar la comunicació internacional i per no doblar esforços.

Amèrica llatina AVUI

2009-10-14T13:54:00.001+02:00

Amèrica Llatina, avui
imperialisme, poder popular, resistències

Massacre d’indígenes a Pando, Bolívia;
Massacre d’indígenes a la Amazònia Peruana;
Intervenció militar de l’exèrcit de Colòmbia en territori d'Equador;
Cop d’estat de nou tipus a Hondures,
i ara la Instal•lació de set bases militars nord-americanes a Colòmbia.

Intervenen:

Ana Montero i Josep Cruelles
(membres de RG-EA i de l' Assemblea Bolivariana)
Cristian Cepeda
(membre del Colectivo Latinoamerica XXI
i de l' Assemblea Bolivariana)

Dijous 15 d'octubre de 2009
a les 20 hores
Centre Cívic, C/ Esperança, 19-21Premià de Mar

L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació

2009-09-05T11:43:00.002+02:00

L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació,
el dret a decidir i contra les provocacions feixistes

Davant dels fets i de les controvèrsies originades arran de l'anunci de la convocatòria d'una consulta popular a Arenys de Munt relacionada amb el dret a decidir del poble de Catalunya i dels Països Catalans i sobre quina estructura política li és més adequada en l'exercici de l'autoderminació, l'organització del Maresme de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista apunta les següents consideracions:
1) Aquesta iniciativa, procedent d'una entitat d'Arenys de Munt amb el suport logistic de l'Ajuntament, és totalment legítima i pot aportar dades i un mètode participatiu que posi en evidència els limits i els paràmetres que determinen l'acció i la retòrica de les elits polítiques que dominen el relat estatutari i constitucional.
2) La manifestació convocada per l'ultradreta falangista, així com les polèmiques de l'espanyolisme de tot signe i les reclamacions de prohibició fetes per Ciutadans i el PP, s'enmarquen en un seguit de reaccions ja habituals entre aquells que propugnen
la supressió dels drets nacionals a l'Estat Espanyol.
3) El paper del govern de la Generalitat, particularment del Departament d'Interior dirigit per Joan Saura és paradoxal i obre nous elements de reflexió. Interior autoritza una manifestació ultradretana contrària a la consulta (tot i que aquest departament demana que s'ajorni a una data posterior a la de la consulta adduïnt problemes d'ordre públic).
Una convocatòria de l'extrema dreta, doncs, obté la llum verda del govern de Catalunya coincidint amb l'inici del procés de prohibició d'una consulta democràtica, cívica i recolzada per un Ajuntament democràtic.
4) En uns temps en què des de la Generalitat es promou el Memorial Democràtic i què reviu el debat sobre la memòria històrica amb una política de tímida recuperació d'aquesta, ens trobem davant un cas que mostra quins són els limits de l'estat democràtic, de l'aplicació de la llei de partits i que en paral·lel evidencia l'impunitat que gaudeixen les manifestacions de l'extrema dreta, en clar contrast
amb les dificultats que obté un exercici puntual de consulta i de participació ciutadana
no vinculant com és aquest referendum.
Sigui quin sigui el desenllaç d'aquesta polèmica, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, defensarà la realització de la consulta, com també valora positivament que es portin a terme iniciatives com aquesta des de baix i al marge del relat dominant sobre l'Estatut i la Constitució, i anima la població a participar-hi fent ús del dret a decidir, és a dir, del dret a l'autodeterminació dels pobles. RG-EA es suma al rebuig a les provocacions de l'ultradreta i del fonamentalisme espanyolista i denúncia la seva impunitat i permissivitat.

REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA
El Maresme, 3 de setembre de 2009

Treu el Capitalisme de la teva vida

2009-08-27T15:37:00.001+02:00

17S TREU EL CAPITALISME DE LA TEVA VIDA

El 17 de setembre del 2009, coincidint amb el primer aniversari de la publicació CRISI, s'inicia la vaga d'usuaris de bancs com acció de deserció col·lectiva de la banca. Juntament amb això, s'ha convocat una acció consistent en muntar punts de trobada en els espais més transitats de l'espai públic, incloent-hi taules informatives, amb l'objectiu de posar en contacte persones que vulguin canviar les coses per viure sense capitalisme. En aquests punts, a les 19:30 del mateix dia es convocaran assemblees temàtiques amb les persones interessades. Cada iniciativa local pot enriquir la convocatòria amb, per exemple, actuacions artístiques, teatre etc.

Ànim que podem viure sense capitalisme! Siguem el canvi que volem!!
Més informació a http://www.podem.cat

La revolta no fa vacances

2009-08-21T00:45:00.002+02:00

Es troben a faltar aquells dies de lluites...

aviat tornaran.

Que no ens prenguin el pèl

No a la LOU/LUC.

Fotografia dedicada als companys anti-bolonya i de Izquierda AntiKapitalista de Càdiz.

Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març

2009-07-07T22:14:00.003+02:00

Abans de llegir aquest text crec que és important que sapigueu que jo mateix podria haver sigut un d'aquest 58 imputats, i que ara mateix podria estar en un procès judicial, La sort va fer que en aquest cas no estigues directament implicat, però m'hi sento identificat completament.
Gràcies pel teu temps i la teva solidaritat.

Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març

Benvolguts companys, benvolgudes companyes,
Com tots i totes heu pogut comprovar enguany, el moviment estudiantil ha estat una de les puntes de llança en contra de les polítiques neoliberals del Govern d’Entesa i del Gobierno de España. La nostra acció i mobilització ha tornat a evidenciar que la política institucional, encara que s’autoanomeni progressista, resta subordinada als interessos del gran capital i del mercat. El tripartit ens ha demostrat que si la privatització no entra per la via política entra per la via de la porra. Per aixó al ser un dels moviment més actius hem sigut fortament reprimit: 33 expedients, 22 sancions, 6 expulsions i 15 procesos judicials oberts a la UAB per defensar una universitat crítica, fora de la lògica mercantil.

La repressió però no ens farà callar, sobretot si rebem un ampli suport social. El principal objectiu d’aquest informe és anunciar a la vostra organització que la repressió policial, a part de desallotjar el rectorat i causar més de 200 ferits el 18 de març, també va imputar a 58 persones que restem pendents de judici. Les 53 persones que pernoctàvem aquella nit al rectorat i les 6 persones que varen ser detingudes al llarg d’aquell dimecres gris, una de les quals també està imputada pel desallotjament, tenim obert un procés judicial. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Els 58 imputats hem creat un grup antirepressiu anomenat 58 i + per tal d’engegar una campanya de difusió i sensibilització del nostre cas, desacreditar el govern i els impulsors de la repressió, evidenciar la falta de democràcia actual i sufragar els costos dels advocats.

Sovint heu manifestat la vostra solidaritat amb el moviment participant en les mobilitzacions, difonent les nostres reivindicacions o assistint a les trobades d’estudiants i moviments socials. Nosaltres també hem intentat donar veu a moltes de les vostres reivindicacions tant a les facultats com al rectorat ocupat. Hem participat en d’altres mobilitzacions socials, doncs no només sóm estudiants, també som treballadors precaris, dones, immigrants... i a més entenem que la solidaritat és la base de la resistència, i és el que ens uneix per preparar l’ofensiva.

Us demanem humilment que en la mesura de les vostres possibilitats recolzeu aquesta sèrie de propostes:

Signar individualment el manifest dels 58 i + i fer-ne difusió. Adjuntem el manifest a aquesta carta amb el formulari de recollida de signatures.

Adherir-vos com a organització a la campanya enviant un e-mail a extensio58imes@gmail.com amb el nom de la vostra organització.

Fer declaracions o ressolucions donant-nos suport.

Organitzar xerrades informatives sobre la repressió que pateix el moviment estudiantil.

Organitzar actes de suport als 58 i +: cafetes per treure diners, actes polítics, etc. Envieu-nos material gràfic de les accions que feu i el posarem al blog!

Assistir a les nostres mobilitzacions, actes i cafetes que organitzarem i dels quals us mantindrem informats.

Afegir un banner dels 58 i + a la vostra web (el logo, que també adjuntem, vinculat al nostre blog: http://58imes.wordpress.com).

Posar una guardiola solidària amb els 58 i més al vostre local. Si no en teniu contacteu al mail: extensio58imes@gmail.com

Recolzar econòmicament el grup dels 58 i +. Podeu fer les vostres donacions mitjançant transferència bancària al número de compte d’estalvi: 1491.0001.27.0020007218 de la Banca Ètica Triodos Bank. Moltes gràcies per la vostra solidaritat i pel vostre suport sempre present que ens ajuda a seguir lluitant. Salut i força! Comissió d’Extensió dels 58 i +. Mail de contacte: extensio58imes@gmail.com

Manifest per subscriure:

El 20 de novembre de 2008 milers estudiants preníem el hall de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, on s’hi troba el rectorat. El 18 de març de 2009 en sortíem desallotjats de manera violenta pels Mossos d’Esquadra que rebien ordres expresses del rector de la UB, Dídac Ramírez. Foren quatre mesos d’ocupació en els quals férem d’un espai buit i gris, un espai ple de coneixement crític, diàleg, solidaritat i pintat pels colors de la rebel•lia i els somnis.
58 i més. En el transcurs d’aquell brutal dimecres els Mossos d’Esquadra van desallotjar 53 persones, van detenir 6 i en van ferir més de 200. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

58 i + constitueix un nou símbol que volem prendre amb força. És el símbol de l’acció, de la unió, de la defensa de la dignitat de la lluita per una universitat crítica, lliure d’empreses i fora de la lògica mercantil. El símbol que vol deixar clar que no farem ni un pas enrera. Si ocupar una universitat pública en protesta per l’aplicació impositiva d’una reforma privatitzadora és un delicte, llavors som culpables. Si desobeir i posar resistència quan, sense cap diàleg previ, els Mossos d’Esquadra per ordre de les autoritats venen a treure’ns per la força és un delicte, llavors som culpables.

Els aquí sotasignants som conscients de la funció latent de la repressió. Aquells que imputen, detenen i sancionen volen aniquilar qualsevol forma de dissidència política. És per això que exigim la immediata absolució dels 58 imputats pels fets del 18 de març.
http://58imes.wordpress.com/

Text extret de la web de Revolta global- Esquerra anticapitalista

http://revoltaglobal.cat/article2288.html

Participació en termes polítics institucionals (i no socials)

2009-07-06T17:59:00.008+02:00

Participació en termes polítics institucionals (i no socials)

Per molt que porti la pell de xai, un llop sempre és un llop, i el que ho va intentar una vegada ho tornarà a intentar fins que es surti amb la seva, i més si parlem de politics professionals.

Jo, que per desgràcia (o per sort), no crec en els que fan de la política una professió em vaig quedar realmente sorprés al veure un anunci a la premsa local de Premià de Mar que incitava a la gent a la participació per tal de remodelar una plaça cèntrica del poble. Realment era una cosa que creia que no podia existir, que fos veritat quie els polítics professionals demanessin opinions a la gent, sense manipular-la i a sobre tenint-la en compte. Jo, que sóc una mica incrèdul, tenia que assitir a la convocatoria per creure-ho, i realmente em vaig endur una gran sorpresa.

-La participació ciudadana l’organitzava una empresa privada (aixó demostra les insuficìències dels representants electes per tal de motivar la gent).

-El projecte de remodelación de la plaça era un pretext per tal de construir un aparcament soterrat, el qual per allo no hauria de ser la condició prèvia per començar el debat.

- Abans d'iniciar cap tipus de participació ciutadana es va mostrar un projecte dissenyat per un arquitecte, el qual evidenciava que l’aparcament era el condicionant de la plaça i no pas a l'inrevés fent que la plaça marqui altres actuacions com ara l’aparcament. Aixó demostra les prioritats del projecte. La prioritat del govern municipal és l’aparcament, per la qual cosa "el poble" (la dinàmica social) no comparia de manera preferent. Així es vol fer veure que els interessa la nostra opinió per tirar-nos ho en cara a les proximes eleccions municipals.

No cal dir que l’aparcament no serà ni públic ni gratuït sinó que serà d’una empresa privada que s’endura els diners dels premianencs i premianenques a les seves arques i tot per que els ciutadans puguin anar a comprar tres carrers més avall amb vehicle privat, cosa que congestionarà més el centre de la cuitat. I el més sorprenent és que aixó està passant mentre que a escasos 50 metres hi ha un altre aparcament que mai està ple, i que a Premià hi ha projectes municipals aturats, ( com una biblioteca) per no poder vendre places d’aparcament amb el qual es tenia que finançar el projecte.

I així van les coses, després de la lluita exemplar (i gratuïta!) per salvar la plaça Nova, ara tornen amb la mateixa historia. Qui sap si una vegada va ser possible salvar una plaça, ara no tornarant a repetir l'intent de foradar-la?

És hora de tornar a demostrar que significa la participació ciudadana, entre d’altres llocs, desde l’esquerra de la lluita.

2009-07-05T19:13:00.000+02:00

La lluita contra Bolonya: un exemple de resistència, alternatives i internacionalisme estudiantil

diumenge 21 de juny de 2009
Per Rubén Pocino

L’origen de Bolonya queda molt lluny i sobretot molt amagat; evidentment hi ha coses que el poder no vol que se sàpiguen. Als anys 90 l’Organització Mundial del Comerç va dictar les noves normes del mercat, tenint per bandera la progressiva liberalització de serveis públics com el transports, la sanitat i l’educació per tal que el sector privat pogués ampliar els seu marge de beneficis a costa dels sectors populars. És un filosofia coneguda i reincident.
Precisament per això, perquè Bolonya no és de Catalunya, ni d’Espanya, ni tan sols d’Europa (a la UE hi ha 27 membres i el pla de Bolonya afecta 57 països), cal destacar la internacionalització de la lluita. L’exemple d’altres països com Itàlia, Grècia o França ens va arribar des dels companys d’organitzacions germanes que van fer una gira estatal amb diferents actes de caire internacionalista impulsats per RG-EA.
Cal destacar que la lluita estudiantil, malgrat la constant criminalització de les autoritats i dels mitjans de comunicació, ha estat una lluita pacífica. Els estudiants MAI no han imposat el seu punt de vista, sinó que han exigit la posada en pràctica d’eines democràtiques com són el debat i els referèndums per tal de fer sentir l’opinió de la comunitat universitària.
A poc a poc i gràcies al treball i la insistència de les assemblees d’estudiants de les diferents facultats, la problemàtica va anar fent-se visible en el dia a dia dels estudiants. Bolonya havia deixat de ser un tema tabú per, a la fi, sortir al carrer. El moviment estudiantil també implicava una lluita transversal davant del rumb que està prenent la nostra societat. Per això, des del principi de la tancada al rectorat, s’ha treballat amb altres col•lectius i moviments socials, fins el punt de nomenar el rectorat Seu de les lluites dels moviments socials.

Propostes i resistències

La repressió era la única manera de tallar de soca-rel el començament del que podia haver estat el principi del canvi. Tothom recorda les violentes imatges del desallotjament del rectorat. Aquelles imatges són un clar símbol del món què vivim avui dia. Diuen que existeix la llibertat d’expressió, diuen que som una societat democràtica i que les persones tenim drets; el que no diuen és que els estudiants demanem diàleg i l’única cosa que rebem és repressió i violència.
El moviment també s’ha estes als instituts fent convergir la lluita contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb la lluita contra el Pla Bolonya. Aquí també les assembles d’estudiants i les tancades han estat contestades amb repressió mediàtica i porres. Tot i així, aquestes accions dels estudiants de secundària són la garantia que el curs vinent les lluites contra Bolonya tindran el seu relleu i la seva continuïtat.
Molts mitjans de comunicació ens han anomenat "antisistema". Naturalment, no volem aquest sistema. Lluny de les etiquetes de la premsa, no ens amaguem de dir que moltes de les persones que participem a les lluites som anticapitalistes. I practiquem aquest anticapitalisme amb propostes, alternatives i resistències.

Article publicat a la revista n#54 de Revolta Global.

2009-07-05T18:11:00.000+02:00

Material Audiovisual amb un resum de la lluita contra El Pla de Bolonya 2008-2009

http://blip.tv/file/2224626

Una lluita exemplar !