La lluita contra Bolonya: un exemple de resistència, alternatives i internacionalisme estudiantil

diumenge 21 de juny de 2009
Per Rubén Pocino

L’origen de Bolonya queda molt lluny i sobretot molt amagat; evidentment hi ha coses que el poder no vol que se sàpiguen. Als anys 90 l’Organització Mundial del Comerç va dictar les noves normes del mercat, tenint per bandera la progressiva liberalització de serveis públics com el transports, la sanitat i l’educació per tal que el sector privat pogués ampliar els seu marge de beneficis a costa dels sectors populars. És un filosofia coneguda i reincident.
Precisament per això, perquè Bolonya no és de Catalunya, ni d’Espanya, ni tan sols d’Europa (a la UE hi ha 27 membres i el pla de Bolonya afecta 57 països), cal destacar la internacionalització de la lluita. L’exemple d’altres països com Itàlia, Grècia o França ens va arribar des dels companys d’organitzacions germanes que van fer una gira estatal amb diferents actes de caire internacionalista impulsats per RG-EA.
Cal destacar que la lluita estudiantil, malgrat la constant criminalització de les autoritats i dels mitjans de comunicació, ha estat una lluita pacífica. Els estudiants MAI no han imposat el seu punt de vista, sinó que han exigit la posada en pràctica d’eines democràtiques com són el debat i els referèndums per tal de fer sentir l’opinió de la comunitat universitària.
A poc a poc i gràcies al treball i la insistència de les assemblees d’estudiants de les diferents facultats, la problemàtica va anar fent-se visible en el dia a dia dels estudiants. Bolonya havia deixat de ser un tema tabú per, a la fi, sortir al carrer. El moviment estudiantil també implicava una lluita transversal davant del rumb que està prenent la nostra societat. Per això, des del principi de la tancada al rectorat, s’ha treballat amb altres col•lectius i moviments socials, fins el punt de nomenar el rectorat Seu de les lluites dels moviments socials.

Propostes i resistències

La repressió era la única manera de tallar de soca-rel el començament del que podia haver estat el principi del canvi. Tothom recorda les violentes imatges del desallotjament del rectorat. Aquelles imatges són un clar símbol del món què vivim avui dia. Diuen que existeix la llibertat d’expressió, diuen que som una societat democràtica i que les persones tenim drets; el que no diuen és que els estudiants demanem diàleg i l’única cosa que rebem és repressió i violència.
El moviment també s’ha estes als instituts fent convergir la lluita contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb la lluita contra el Pla Bolonya. Aquí també les assembles d’estudiants i les tancades han estat contestades amb repressió mediàtica i porres. Tot i així, aquestes accions dels estudiants de secundària són la garantia que el curs vinent les lluites contra Bolonya tindran el seu relleu i la seva continuïtat.
Molts mitjans de comunicació ens han anomenat "antisistema". Naturalment, no volem aquest sistema. Lluny de les etiquetes de la premsa, no ens amaguem de dir que moltes de les persones que participem a les lluites som anticapitalistes. I practiquem aquest anticapitalisme amb propostes, alternatives i resistències.

Article publicat a la revista n#54 de Revolta Global.