dimarts, 7 de juliol de 2009

Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març


Abans de llegir aquest text crec que és important que sapigueu que jo mateix podria haver sigut un d'aquest 58 imputats, i que ara mateix podria estar en un procès judicial, La sort va fer que en aquest cas no estigues directament implicat, però m'hi sento identificat completament.
Gràcies pel teu temps i la teva solidaritat.


Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març

Benvolguts companys, benvolgudes companyes,
Com tots i totes heu pogut comprovar enguany, el moviment estudiantil ha estat una de les puntes de llança en contra de les polítiques neoliberals del Govern d’Entesa i del Gobierno de España. La nostra acció i mobilització ha tornat a evidenciar que la política institucional, encara que s’autoanomeni progressista, resta subordinada als interessos del gran capital i del mercat. El tripartit ens ha demostrat que si la privatització no entra per la via política entra per la via de la porra. Per aixó al ser un dels moviment més actius hem sigut fortament reprimit: 33 expedients, 22 sancions, 6 expulsions i 15 procesos judicials oberts a la UAB per defensar una universitat crítica, fora de la lògica mercantil.

La repressió però no ens farà callar, sobretot si rebem un ampli suport social. El principal objectiu d’aquest informe és anunciar a la vostra organització que la repressió policial, a part de desallotjar el rectorat i causar més de 200 ferits el 18 de març, també va imputar a 58 persones que restem pendents de judici. Les 53 persones que pernoctàvem aquella nit al rectorat i les 6 persones que varen ser detingudes al llarg d’aquell dimecres gris, una de les quals també està imputada pel desallotjament, tenim obert un procés judicial. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Els 58 imputats hem creat un grup antirepressiu anomenat 58 i + per tal d’engegar una campanya de difusió i sensibilització del nostre cas, desacreditar el govern i els impulsors de la repressió, evidenciar la falta de democràcia actual i sufragar els costos dels advocats.


Sovint heu manifestat la vostra solidaritat amb el moviment participant en les mobilitzacions, difonent les nostres reivindicacions o assistint a les trobades d’estudiants i moviments socials. Nosaltres també hem intentat donar veu a moltes de les vostres reivindicacions tant a les facultats com al rectorat ocupat. Hem participat en d’altres mobilitzacions socials, doncs no només sóm estudiants, també som treballadors precaris, dones, immigrants... i a més entenem que la solidaritat és la base de la resistència, i és el que ens uneix per preparar l’ofensiva.


Us demanem humilment que en la mesura de les vostres possibilitats recolzeu aquesta sèrie de propostes:

Signar individualment el manifest dels 58 i + i fer-ne difusió. Adjuntem el manifest a aquesta carta amb el formulari de recollida de signatures.


Adherir-vos com a organització a la campanya enviant un e-mail a extensio58imes@gmail.com amb el nom de la vostra organització.


Fer declaracions o ressolucions donant-nos suport.


Organitzar xerrades informatives sobre la repressió que pateix el moviment estudiantil.


Organitzar actes de suport als 58 i +: cafetes per treure diners, actes polítics, etc. Envieu-nos material gràfic de les accions que feu i el posarem al blog!


Assistir a les nostres mobilitzacions, actes i cafetes que organitzarem i dels quals us mantindrem informats.


Afegir un banner dels 58 i + a la vostra web (el logo, que també adjuntem, vinculat al nostre blog: http://58imes.wordpress.com).


Posar una guardiola solidària amb els 58 i més al vostre local. Si no en teniu contacteu al mail: extensio58imes@gmail.com


Recolzar econòmicament el grup dels 58 i +. Podeu fer les vostres donacions mitjançant transferència bancària al número de compte d’estalvi: 1491.0001.27.0020007218 de la Banca Ètica Triodos Bank. Moltes gràcies per la vostra solidaritat i pel vostre suport sempre present que ens ajuda a seguir lluitant. Salut i força! Comissió d’Extensió dels 58 i +. Mail de contacte: extensio58imes@gmail.com

Manifest per subscriure:


El 20 de novembre de 2008 milers estudiants preníem el hall de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, on s’hi troba el rectorat. El 18 de març de 2009 en sortíem desallotjats de manera violenta pels Mossos d’Esquadra que rebien ordres expresses del rector de la UB, Dídac Ramírez. Foren quatre mesos d’ocupació en els quals férem d’un espai buit i gris, un espai ple de coneixement crític, diàleg, solidaritat i pintat pels colors de la rebel•lia i els somnis.
58 i més. En el transcurs d’aquell brutal dimecres els Mossos d’Esquadra van desallotjar 53 persones, van detenir 6 i en van ferir més de 200. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.


58 i + constitueix un nou símbol que volem prendre amb força. És el símbol de l’acció, de la unió, de la defensa de la dignitat de la lluita per una universitat crítica, lliure d’empreses i fora de la lògica mercantil. El símbol que vol deixar clar que no farem ni un pas enrera. Si ocupar una universitat pública en protesta per l’aplicació impositiva d’una reforma privatitzadora és un delicte, llavors som culpables. Si desobeir i posar resistència quan, sense cap diàleg previ, els Mossos d’Esquadra per ordre de les autoritats venen a treure’ns per la força és un delicte, llavors som culpables.


Els aquí sotasignants som conscients de la funció latent de la repressió. Aquells que imputen, detenen i sancionen volen aniquilar qualsevol forma de dissidència política. És per això que exigim la immediata absolució dels 58 imputats pels fets del 18 de març.
http://58imes.wordpress.com/

Text extret de la web de Revolta global- Esquerra anticapitalista

http://revoltaglobal.cat/article2288.html

dilluns, 6 de juliol de 2009

Participació en termes polítics institucionals (i no socials)


Participació en termes polítics institucionals (i no socials)


Per molt que porti la pell de xai, un llop sempre és un llop, i el que ho va intentar una vegada ho tornarà a intentar fins que es surti amb la seva, i més si parlem de politics professionals.

Jo, que per desgràcia (o per sort), no crec en els que fan de la política una professió em vaig quedar realmente sorprés al veure un anunci a la premsa local de Premià de Mar que incitava a la gent a la participació per tal de remodelar una plaça cèntrica del poble. Realment era una cosa que creia que no podia existir, que fos veritat quie els polítics professionals demanessin opinions a la gent, sense manipular-la i a sobre tenint-la en compte. Jo, que sóc una mica incrèdul, tenia que assitir a la convocatoria per creure-ho, i realmente em vaig endur una gran sorpresa.


-La participació ciudadana l’organitzava una empresa privada (aixó demostra les insuficìències dels representants electes per tal de motivar la gent).


-El projecte de remodelación de la plaça era un pretext per tal de construir un aparcament soterrat, el qual per allo no hauria de ser la condició prèvia per començar el debat.


- Abans d'iniciar cap tipus de participació ciutadana es va mostrar un projecte dissenyat per un arquitecte, el qual evidenciava que l’aparcament era el condicionant de la plaça i no pas a l'inrevés fent que la plaça marqui altres actuacions com ara l’aparcament. Aixó demostra les prioritats del projecte. La prioritat del govern municipal és l’aparcament, per la qual cosa "el poble" (la dinàmica social) no comparia de manera preferent. Així es vol fer veure que els interessa la nostra opinió per tirar-nos ho en cara a les proximes eleccions municipals.


No cal dir que l’aparcament no serà ni públic ni gratuït sinó que serà d’una empresa privada que s’endura els diners dels premianencs i premianenques a les seves arques i tot per que els ciutadans puguin anar a comprar tres carrers més avall amb vehicle privat, cosa que congestionarà més el centre de la cuitat. I el més sorprenent és que aixó està passant mentre que a escasos 50 metres hi ha un altre aparcament que mai està ple, i que a Premià hi ha projectes municipals aturats, ( com una biblioteca) per no poder vendre places d’aparcament amb el qual es tenia que finançar el projecte.


I així van les coses, després de la lluita exemplar (i gratuïta!) per salvar la plaça Nova, ara tornen amb la mateixa historia. Qui sap si una vegada va ser possible salvar una plaça, ara no tornarant a repetir l'intent de foradar-la?


És hora de tornar a demostrar que significa la participació ciudadana, entre d’altres llocs, desde l’esquerra de la lluita.

diumenge, 5 de juliol de 2009



La lluita contra Bolonya: un exemple de resistència, alternatives i internacionalisme estudiantil


diumenge 21 de juny de 2009
Per Rubén Pocino



L’origen de Bolonya queda molt lluny i sobretot molt amagat; evidentment hi ha coses que el poder no vol que se sàpiguen. Als anys 90 l’Organització Mundial del Comerç va dictar les noves normes del mercat, tenint per bandera la progressiva liberalització de serveis públics com el transports, la sanitat i l’educació per tal que el sector privat pogués ampliar els seu marge de beneficis a costa dels sectors populars. És un filosofia coneguda i reincident.
Precisament per això, perquè Bolonya no és de Catalunya, ni d’Espanya, ni tan sols d’Europa (a la UE hi ha 27 membres i el pla de Bolonya afecta 57 països), cal destacar la internacionalització de la lluita. L’exemple d’altres països com Itàlia, Grècia o França ens va arribar des dels companys d’organitzacions germanes que van fer una gira estatal amb diferents actes de caire internacionalista impulsats per RG-EA.
Cal destacar que la lluita estudiantil, malgrat la constant criminalització de les autoritats i dels mitjans de comunicació, ha estat una lluita pacífica. Els estudiants MAI no han imposat el seu punt de vista, sinó que han exigit la posada en pràctica d’eines democràtiques com són el debat i els referèndums per tal de fer sentir l’opinió de la comunitat universitària.
A poc a poc i gràcies al treball i la insistència de les assemblees d’estudiants de les diferents facultats, la problemàtica va anar fent-se visible en el dia a dia dels estudiants. Bolonya havia deixat de ser un tema tabú per, a la fi, sortir al carrer. El moviment estudiantil també implicava una lluita transversal davant del rumb que està prenent la nostra societat. Per això, des del principi de la tancada al rectorat, s’ha treballat amb altres col•lectius i moviments socials, fins el punt de nomenar el rectorat Seu de les lluites dels moviments socials.



Propostes i resistències



La repressió era la única manera de tallar de soca-rel el començament del que podia haver estat el principi del canvi. Tothom recorda les violentes imatges del desallotjament del rectorat. Aquelles imatges són un clar símbol del món què vivim avui dia. Diuen que existeix la llibertat d’expressió, diuen que som una societat democràtica i que les persones tenim drets; el que no diuen és que els estudiants demanem diàleg i l’única cosa que rebem és repressió i violència.
El moviment també s’ha estes als instituts fent convergir la lluita contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb la lluita contra el Pla Bolonya. Aquí també les assembles d’estudiants i les tancades han estat contestades amb repressió mediàtica i porres. Tot i així, aquestes accions dels estudiants de secundària són la garantia que el curs vinent les lluites contra Bolonya tindran el seu relleu i la seva continuïtat.
Molts mitjans de comunicació ens han anomenat "antisistema". Naturalment, no volem aquest sistema. Lluny de les etiquetes de la premsa, no ens amaguem de dir que moltes de les persones que participem a les lluites som anticapitalistes. I practiquem aquest anticapitalisme amb propostes, alternatives i resistències.

Article publicat a la revista n#54 de Revolta Global.

Material Audiovisual amb un resum de la lluita contra El Pla de Bolonya 2008-2009




Una lluita exemplar !