DECLARACIÓ CONJUNTA DE LES ORGANITZACIONS PREMIANENQUES DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) I DE REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Com a culminació d'un període de debat conjunt a escala local, coincidint amb experiències compartides en el marc de les Trobades Altenatives del Baix Maresme, les lluites en defensa del territori ("Preservem el Maresme") o els preparatius de la vaga general del passat 29-S, les organitzacions locals de la CUP i RG-EA, han acordat conjuntament de renunciar a presentar llistes sota les seves sigles i denominacions a les eleccions municipals de l'any 2011 en l'àmbit de Premià de Mar.

Aquesta determinació és un pas endavant que fem des de les dues organitzacions per a impulsar, d’ara en endavant un procés obert a la ciutadania premianenca, que culmini en la presentació d'una nova candidatura a les properes eleccions municipals que se celebraran el proper any, i que respongui als objectius descrits a la crida:

"Impulsem una candidatura alternativa a Premià de Mar!".

Premià de Mar, 4 d’octubre de 2010.

Per a més informació:

Joan (CUP): 646291664

Rubén (RG-EA): 620745878

Entrevista a radio Premia de Mar (NOTICIES)

http://www.radiopremiademar.org/descarreguesdimarts.html

Carta al conseller JOAN SAURA

Carta abierta al Conseller Joan Saura
	01 oct 2010
Barcelona, 1 de octubre del 2010 Estimado Conseller Saura, No soy una joven violenta anti-sistema. Soy una mujer cincuentañera, enferma del Síndrome de la Fatiga Crónica que raramente puede salir de su casa. El 26 de septiembre hice el esfuerzo de ir a Plaça de Catalunya, al banco ocupado por colectivos trabajando para una sociedad mejor, para participar en una interesante y fructífera reunión sobre la “Politización de los Cuidados”. Participamos enfermos, tetraplégicos y mujeres inmigrantes, que son las que cuidan de enfermos y ancianos en nuestros hogares. Se hizo un serio trabajo de reflexión sobre cómo organizarnos entre todos ya que ni el gobierno de la Generalitat ni el de Madrid nos prestan la ayuda mínima que necesitamos. Era mi intención haber vuelto el día de la Huelga General para continuar participando en los interesantes talleres que se estaban llevando a cabo en ese espacio, pero mi salud no me lo permitió. Desde mi cama pude ver, horrorizada, por televisión que usted había decidido desalojar ese espacio ese mismo día y con una violencia impresionante. Me pregunto qué fue de los niños y de los ancianos que también participaban en las actividades en ese espacio. Pero me pregunto, sobre todo, que por qué decidió usted desalojar ese espacio justo el día de la Huelga General. Podría haber esperado al día después si tanto le amenaza que los ciudadanos hablemos de la politización de los cuidados. ¿No sería una manera de despistar a la prensa de la Huelga General? Cual fuera su intención, la prensa en toda España, cuando habla de la Huelga General en Barcelona, sólo habla de los “okupas” acusándoles de violentos (personas que, por cierto, quedaron heridos y bastante magullados). Pero para añadir al despiste, y como si usted no tuviera nada que ver con la violencia contra los alter-mundistas, mientras los Mossos pegaban usted tomaba un sitio central en la manifestación. Ese tipo de perversión es lo que le va a costar a su gobierno las próximas elecciones. También quería informarle de que el pequeño bidón de gasolina (la justificación que usted da en la prensa por el salvaje ataque) que había en ese espacio era para el generador de electricidad para poder tener luz y utilizar ordenadores en nuestras actividades. Pero la verdad siempre prevalece y hasta con cierta poesía, aún en tiempos de políticas neoliberales salvajes: La “S” que alguien añadió a las palabras “DE CREDITO” en la puerta del banco para así formar la palabra “DESCREDITO”, veo en la prensa, que sigue en pie, después de que ustedes hayan tapiado la puerta con ladrillos. También siguen en pié, al lado de la puerta, las palabras: “Aquí se sueña”. Sinceramente, Clara Valverde Presidenta Lliga SFC (Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidades Químicas Múltiples) www.ligasfc.org Video sobre les accions/manifestacions durant la vaga general http://www.youtube.com/watch?v=oEZ36lVPP-A&feature=player_embedded

Un grup d'activistes ocupa l'antic Banc de Crèdit per fer reflexionar sobre la vaga general

Després d'una manifestació de protesta contra el sistema capitalista i la banca, almenys un centenar d'activistes han entrat a l'antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit, a la plaça de Catalunya, aquest dissabte al vespre. Dotze escaladors s'han enfilat a la façana de l'edifici i hi han penjat una pancarta amb el lema "La banca ens asfixia, la patronal ens explota; els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen". Els organitzadors diuen que és un acte com a alternativa a la vaga general del 29 de setembre.

L'acte l'ha convocat el Moviment del 25, format per membres de diferents col·lectius i assemblees d'esquerres que s'han englobat sota aquest nom, fent referència al 25 de setembre, dia en què s'ha celebrat l'acte de l'ocupació. Segons una de les portaveus, volen ocupar l'edifici fins dimecres per preparar la vaga general. Prèviament a aquesta ocupació, unes 2.000 persones s'han manifestat pel carrer de Pelai des de la plaça de la Universitat. Els Mossos han dit que aquesta manifestació no estava autoritzada i s'han situat a la porta de l'edifici amb un dispositiu de seguretat, però no hi ha hagut incidents. Els manifestants cridaven consignes contra els sindicats majoritaris, el tripartit i la banca.

L'acte a la porta de l'antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit ha començat amb la lectura d'un manifest, els participants han disfressat l'escultura de la porta i 12 escaladors han mostrat una pancarta amb el seu lema. Després han ocupat l'edifici, on es faran projeccions, tallers i lectures de manifestos. Sembla, però, que ja feia dies que hi havia uns quants membres del col·lectiu a l'edifici preparant les accions d'aquest dissabte, 25 de setembre.

La portaveu del Moviment del 25 ha dit que la gent se sent "traïda" i per això han convocat aquests actes, per "expressar la seva oposició al sistema capitalista i al moviment sindical tradicional" i "denunciar l'explotació i la precarietat dels sectors socials més vulnerables" ja que "la vaga no servirà per a res".

Presentació Candidatura Des de Baix

Video de la presnetació de la cnadidatura DES DE BAIX

http://www.dailymotion.com/video/xes5i3_presentacio-de-la-candidatura-des-d_news#from=embed

Un ple extraordinari aprovarà avui definitivament l’enderroc de la plaça dels Països Catalans

El Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar aprovarà definitivament aquest vespre el projecte d’enderroc de la Plaça dels Països Catalans i la construcció de la caixa de l’aparcament que s’ha de fer a sota. A banda de l’enderroc de la plaça, el projecte inclou els moviments de terres i la construcció de les pantalles de l’aparcament.
Aquest Ple extraordinari, que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre, serà emès en directe per Ràdio Premià de Mar.
La urgència de començar aquests treballs perquè la plaça estigui operativa per la festa major del 2011, motiva que el punt es passi en un ple extraordinari.
Un cop aprovat el punt, l’inici de les obres d’enderroc de la plaça podrien ser imminents. De fet, operaris municipals ja han retirat el material que s’emmagatzemava a sota de les grades de la platja, com ara les garlandes que decoren els carrers durant el Nadal. També s’ha retirat el quiosc de premsa que hi havia a la Gran Via de Lluís Companys a l’alçada de la plaça dels Països Catalans.

HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/casanova 17 avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de gran via 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.
Un cop més el poder polític s'ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més no han servit de res les reivindicacions veïnals (l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample va exposar a davant de la regidora del districte Assumpta Escarp una moratòria de llicències hoteleres i que la Universitat Lliure La Rimaia no fos desallotjada de la seva seu a gran via 550). Un cop més els mossos d'esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta. Un cop més qui mana en aquesta ciutat prefereix estar al costat dels rics, dels que volen fer hotels, dels que destrossen els espais de relació al barri, dels que només pensen amb la lògica del mercat .
Ells tenen dret a especular i nosaltres no tenim dret a l'habitatge ni als espais alternatius d'acció social fora del circ ridícul i infame de l'ajuntament de Barcelona.
Nosaltres treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d'acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure'ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-hi aquesta ciutat-aparador pels turistes i pels lobbies empresarials. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al “model Barcelona”, al parc turístic en que es vol convertir la ciutat, on el dret a especular passa per sobre dels drets col.lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns a les perifèries, als llocs allunyats de la vista pública. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil.
La Universitat Lliure La Rimaia és un projecte popular i autogestionat lliure d’interessos econòmics. A La Rimaia s'hi fan desenes d'activitats i allotja nombrosos col·lectius i entitats. És tracta d'un espai de trobada, de formació, de reflexió i d'acció entorn altres maneres de veure el món, que obre una escletxa dins un model cada cop més alienant i individualista; un sistema cada cop més podrit, al cap i a la fi. La Rimaia allotja l'única biblioteca popular del barri, una magnífica teteria, aules de formació, un espai d'informàtica amb internet disponibles per a tothom i múltiples espais polivalents oberts a totes les veïnes. Un indret per la trobada i la transformació social, per fer-nos més fortes i més lliures.
La Rimaia planta batalla. Continua i no aflaca. No podran desallotjar la cultura popular! Assemblea Universitat Lliure La Rimaia

Video de Vilaweb
http://www.vilaweb.tv/?video=6006

Una cita amb la Història

Per Lluís Rabell
Caldrà un cert temps per copsar l’abast de la manifestació que va col•lapsar el cor de Barcelona el 10 de juliol. Una data a retenir, perquè aquesta mobilització ciutadana marcarà un punt d’inflexió en les relacions entre el poble de Catalunya i l’Estat espanyol. Si la indignació davant la sentència del Tribunal Constitucional ja era palesa abans, la publicació de les “motivacions jurídiques” i el detall interpretatiu de l’alt tribunal han desfermat vents de revolta. No només no hi ha progrés de l’autogovern, sinó una amenaça de regressió pel que fa als drets democràtics i culturals reconeguts fins ara a Catalunya. La resposta de la ciutadania - pel seu caràcter massiu, però també pel contingut de les seves exigències – demostra que, de manera irreversible, s’ha girat pàgina.
Només un beneit – i cal pensar que els mandataris d’aquest país, començant pel mateix President Montilla, a còpia de perdre el nord, s’inscriuen ja en aquesta categoria – podia imaginar que, aplegant un milió i mig de persones al carrer, la gent demanaria “la recomposició del pacte constitucional” o “la integritat de l’Estatut”. (L’endemà, el conseller Joaquim Nadal, en un formidable exercici de funambulisme polític, pretenia encara que era això exactament el que la ciutadania reclamava). El cert, però, és que la manifestació cridava “independència”. I no es tractava d’una reacció irada o irreflexiva. La qüestió és sens dubte molt més profunda, i l’explicació es podia llegir en la pròpia composició de la manifestació. Hi havia una generació que, en el seu dia, havia reclamat “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. Es la generació del “pacte constitucional” – eufemisme que designa el règim híbrid sorgit de l’acord entre els hereus del franquisme i l’oposició democràtica... sota l’amenaça d’un bany de sang a mans de l’exèrcit. Aquesta generació ha estat testimoni de l’esgotament de l’autonomisme, definitivament en via morta a causa de la intransigència centralista de les elits que han seguit manant des d’aleshores. Però, dissabte, el carrer ja estava en gran mesura ocupat per una nova generació, lliure de qualsevol responsabilitat amb el passat. I aliena a les frustracions i temors de la precedent. El clam en favor de la independència que va sacsejar el Passeig de Gracia – i aquest és el canvi profund que s’està operant en el panorama polític – resulta de la fusió entre el balanç de la vella generació i l’empenta rupturista del jovent.
Els partits institucionals, des de la dreta conservadora fins a l’esquerra de gestió, encara no acaben de mesurar la força subterrània que s’està posant en moviment. L’anècdota de la capçalera resumeix el que diem. Després de dies discutint qui i com havia d’encapçalar la marxa – en un intent del PSC per diluir-ne el contingut sobiranista -, resulta que la multitud desborda l’organització, la manifestació esdevé “del poble” i els manifestants escridassen els seus representants politics: “Escolteu el poble!”. No només estem vivint una crisi política i institucional. Cal afegir-hi una crisi de representació política. Els dirigents que intenten interpretar i reconduir els esdeveniments corresponen molt més a un passat que s’acaba que no pas al futur convuls que s’anuncia. Encara ocupen el davant de l’escena política. Es possible fins i tot que algun actor conegut, com Artur Mas, assoleixi aquesta tardor la presidència de la Generalitat. En qualsevol cas, això nomes seria el preludi confús i contradictori d’un moviment històric i social molt més profund, que encara no ha trobat els seus propis referents i expressions polítiques.
La crisi nacional que s’està perfilant es combinarà amb els efectes de la crisi més greu que ha conegut el capitalisme des de 1929. La classe treballadora nomes podrà unir les seves forces girant l’esquena al vell centralisme que tant bé ha servit a les classes dominants per dividir, enfrontar i sotmetre els pobles. Només des d’un estat democràtic i social, des d’una República Catalana, plenament sobirana per establir les seves relacions amb la resta de pobles sobre un peu d’igualtat, serà possible segellar aquesta imprescindible entesa entre les classes populars d’aquí i d’arreu. Vet aquí la lectura que l’esquerra combativa hauria de fer de la manifestació d’aquest dissabte i del gir de tota la situació que anuncia.
Aquesta es la perspectiva que va defensar l’animat seguici de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista.

Cap tribunal mana sobre un poble

Quanta gent som avui? la immensa majoria d’un poble que clama per la seva dignitat. La reforma estatutària del 2006, ens deien, significaria un salt endavant en l’autogovern de Catalunya. Ha acabat sent tot el contrari. La sentència del Tribunal Constitucional qüestiona la preeminència del català, reafirma el poder centralista de l’Estat, consagra el dèficit fiscal. Un seguit d’interpretacions restrictives soscaven el treball legislatiu del Parlament. El concepte de nació, devaluat, no té cap força per a fonamentar una sobirania.
El PP somriu. Zapatero creu que se’ns passarà l’enrabiada d’aquí a uns dies. Al capdavant d’aquesta manifestació, el president Montilla i Artur Mas ens diuen que no ens atabalem: ja ens cuinaran un nou “pacte constitucional”. Duran i Lleida vol evitar que es produeixi “un aquelarre independentista”. I, pel que fa al PSC i alguns dels seus aliats, s’estimen més les senyeres neutres que les afirmacions rotundes sobre el dret de decidir.
Uns i altres poden dir missa. Una època s’acaba. La sentència del TC certifica que els anhels de progrés social i democràtic del poble de Catalunya no caben dins la Constitució monàrquica del 1978. Tots els porus de l’Estat espanyol traspuen l’heretatge del franquisme. Ahir, l’amenaça de l’exèrcit marcava els límits de la “transició democràtica”. Avui, l’alta magistratura ens recorda que segueixen manant els de sempre.
Aquest atac contra les nostres llibertats resulta particularment greu en els moments que vivim. El capitalisme neoliberal arrossega tot Europa cap a una profunda crisi econòmica, social, ecològica, de civilització... El govern de Zapatero, cedint davant les exigències de les grans corporacions industrials i financeres, està descarregant aquesta crisi sobre les espatlles de les classes populars. (I, quan es tracta de retallar salaris i drets socials, prou que troba la connivència de CiU). L’opressió nacional dels pobles ibèrics és un poderós factor de divisió entre la gent treballadora i un vector per a l’aplicació d’aquestes polítiques.
Democràcia i justícia social són indestriables. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista, fent costat a sindicats obrers, moviments i associacions, està fermament compromesa en la preparació de la vaga general del proper 29 de setembre contra la reforma laboral i els plans d’austeritat del govern. Per això considerem més urgent que mai la rebel·lió contra els greuges que humilien i pretenen afeblir el poble.
Davant la sentència del TC, només resulta admissible una ferma actitud de desobediència civil. Però amb això no n’hi haurà prou. L’autonomisme és una via morta. Cal endegar el camí cap a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació amb l’objectiu d’assolir una República Catalana, social i sobirana. Vet aquí una bandera de llibertat i de solidaritat vers tots els altres pobles.
La sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica marquen la convocatòria de les eleccions d’aquesta tardor. L’esgotament de la via estatutària –crisi institucional i de règim polític– coincideix amb la pitjor crisi que ha conegut el món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Enmig d’un atur massiu i del col·lapse del model econòmic neoliberal que ha prevalgut en aquestes ultimes dècades, les conquestes de l’Estat del benestar, els serveis públics i les condicions de vida de milions d’homes i dones es veuen greument amenaçades.
La realitat social es degrada de dia en dia. En aquest marc, el balanç de set anys de govern tripartit resulta assolador. Sota l’ègida d’un PSC profundament emmotllat en la gestió del sistema, el tripartit d’esquerres s’ha adaptat a les exigències dels grans poders econòmics: des de les infraestructures faraòniques i mediambientalment agressives, passant per les polítiques de mercantilització dels serveis públics i acabant per la gestió policial repressiva de la dissidència social. El vot unànime de PSC, ERC i ICV-EUiA del que podríem anomenar la traducció autonòmica del decret d’austeritat de Zapatero, resumeix la impotència d’aquesta esquerra institucional.
Tot plegat desconcerta l’electorat popular i prepara el retorn al poder de la dreta conservadora. La mateixa que es fa portaveu dels dictats dels “mercats”, exigint més retallades socials. La que treu pit “patriòtic” davant el fracàs estatutari… però que busca, com sempre, un arranjament amb l’Estat, profitós per a les classes benestants. I la que comença a cavalcar, a la recerca de rèdits electorals, la xenofòbia i el racisme que atia ja obertament l’extrema dreta.
Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista pensem que és necessari i urgent fer aparèixer un nou referent, una alternativa. Un pol d’esquerres que aposti per la mobilització social, per la defensa dels drets de treballadores i treballadors, pels valors del feminisme, per la defensa del territori i el retorn a una agricultura pagesa, per la lluita contra la xenofòbia... Un pol d’esquerres que aixequi la bandera de l’autodeterminació i la perspectiva dels Països Catalans. Un espai, en definitiva, on s’apleguin, al voltant d’una manera transparent i fidel de fer política, activistes socials, forces de l’esquerra anticapitalista i de l’esquerra independentista...
Revolta Global – Esquerra Anticapitalista treballa per a la conformació d’una candidatura d’aquestes característiques. No ens podem creuar de braços creuats.

Sant Jordi AntiCapitalista a PremiA de Mar

El divendres DIADA DE SANT JORDI, a la plaça de l'ajuntament de Premià de Mar, hi haurà la fira del llibre i les entitats i organitzacions hi posaran les seves paradetes.

Revolta Global estarem presents a partir de les 13/14 hores, tota la tarda i vespre, amb una parada conjunta que compatirem amb la gent de Maulets + Cup i junts repartirem el manifest per "un baix maresme sostenible i alternatiu".

A la nostra parada tindrem llibres anticapitalistes, revistes, xapes i adhesius, etc.

Per una REPÚBLICA CATALANA

Setmana del 14 d'abril. Reivindiquem la República, per canviar l'estat a Catalunya i als pobles i nacionalitats sotmeses a l'estat espanyol. Prenem partit per la Revolució, per transformar la societat.Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha omplert els carrers de Premià de Mar amb cartells al·lusius en record de la República, dels ideals i dels fets revolucionaris d'aquells dies. La memòria històrica no es pot basar exclusivament en l'eix dictadura-democràcia.

Resistències al Capitalisme

Projecció de video "Obrint l'esquerda" presentat per Carles Badenes (Militant de Maulets)

El moviment antiglobalització i el FSCat xerrada de Josep Maria Antentas, Professor de Sociologia de la UAB, coautor del llibre " Resistències Globals, de Seatlle a la crisi de Wall Street" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Divendres 19 de febrer

19:30 hores

Local " Can Roure" (edifici dels Jutjats)

Carrer Sant Antoni 21-27

Premià de Mar

Nova fase de les lluites per un Maresme alliberat de peatges, N-II i noves agressions al territori

El passat diumenge 7 de gener va tenir lloc a Premià de Mar un nou tall de la NII. Convocats per laplataforma Camí Ral i la Coordinadora de Plataformes del Maresme, uns centenars de veïns van tallar la carretera en un nova acció destinada a protestar front les conseqüències nefastes del pas de la N-II per les poblacions del Maresme. Aquesta lluita vé de lluny. Les reivindicacions es centren en suprimir aquesta carretera i alliberar el tram de peatge de l'autopista. És una aposta per una mobilitatracional i per fer més habitables les poblacions afectades. Aquesta lluita s'enmarca en la defensa d'un altremodel de comarca que aturi la massificació i la saturació de l'espai públic i que salvaguardi els pocs indrets destinats a l'activitat agricola. El recent traspàs de la titularitat de la N-II al govern català clarifica l'abast de les reivindicacions actuals. La solució del problema de la mobilitat està en convertir l'actualtraçat de l'autopista en una alternativa real a la N-II. Des de els plataformes ciutadanes i el movimentecologista s'insisteix en tres eixos de reivindicació: No a la N-II, alliberament del peatge de l'autopista,oposició a qualsevol nova carretera o desdoblament de carrils de l'autopista i prioritat absoluta al transportpúblic. El govern català segueix entestat en fòrmules intermitjes. El conseller Nadal no vol "problemes" ambl'autopista (gestionat per ACESA i accionaritat per La Caixa). La negativa a solucionar les coses amb unalínia més racional que no suposi més trinxaments del territori, està motivada pels forts interesos econòmics en joc.Les plataformes preparen una agenda de mobilitzacions molt centrada en l'autopista, els impactes ecològics,el transport públic i la vinculació de les temàtiques amb un model alternatiu de comarca. Els partits políticsopten per no entrar a fons en el tema de l'autopista. En major o menor grau, l'omnipresència del poderfinancer (La Caixa, expecialment) és el nus que impedeix abordar unitàriament una sortida al colapse dela comarca. Els que participem a les mobilitzacions observem la desconnexió entre la classe políticaconvencional de tots els colors i les respostes del carrer. La cosa anirà en augment. Fins ara tot semblava apuntar al clàssic conflicte de competències Catalunya-Espanya i aixì s'apel·lava a "Madrid" com aresponsable de tots els mals. El nou escenari fixa la contradicció real entre els interessos de les constructoresi el sector financer i el que ha de ser una comarca pensada i viscuda des d'unes altres coordenades.

Rubén Pocino. Representant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a la plataforma Camí Ral

Àngel Pagès. Representant de la Cooperativa Gafarrons a la plataforma Camí Ral i membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

La mobilització a la premsa comarcal: EL PUNT

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/134113-tallen-per-enesima-vegada-ln-ii-per-exigir-que-la-via-sigui-un-passeig-maritim.html

Desallotjament Rimaia

Per Lluís Rabell
Un miler de persones ha recorregut aquest vespre els carrers del barri de Sant Antoni fins arribar davant el nº 17 del carrer de Casanova, seu del centre social okupat “La Rimaia”, desallotjat aquest matí pels Mossos d’Esquadra. Els actes de protesta s’han succeït durant tot el dia, des d’una primera concentració – dissolta mitjançant una càrrega policial – fins a una irrupció a mig matí a la seu del Districte de l’Eixample.
Sota el fred, pels volts de les 20 h, la gent s’ha començat a aplegar davant dels “Tres Tombs” . Molta gent jove, per descomptat: estudiants, animadors d’ateneus populars – Layret, Eixample... -, però també representants d’associacions de veïnes i veïns – Esquerra de l’Eixample -, gent de la FAVB, militants de la IAC i, senzillament, veïnat del barri.
I és que, malgrat la seva curta singladura, el projecte de la Universitat Lliure i les activitats culturals i socials desplegades pel col•lectiu de “La Rimaia” ja havien començat a suscitar moltes simpaties en el seu entorn, teixint en particular vincles de col•laboració amb el moviment veïnal. La manifestació ha transcorregut en un ambient reivindicatiu, afirmant el valor de la cultura popular i de l’autogestió dels projectes socials.
Certament, no és el primer desallotjament. Però el context de crisi i l’agreujament de les dificultats per accedir a un habitatge digne, fan que aquesta defensa a cop de garrot de la propietat privada i del “dret a l’especulació” – per damunt de l’interès col•lectiu – prengui un caire particularment indignant a Barcelona. L’okupació assenyala com un dit acusador els milers d’habitatges buits, molts d’ells en mans de bancs, immobiliàries i asseguradores. Una acusació extensible als poders públics i als governs “progressistes” de la ciutat i de la Generalitat, incapaços de fer la menor incursió contra els interessos d’aquest lobby, però sempre disposats a “mantenir l’ordre”.
Així ho demostrava el fort dispositiu policial de Mossos i Guàrdia Urbana que ha vigilat estretament tot el recorregut de la manifestació. La qual cosa no ha impedit que, al final... es procedís a una nova okupació, en un immoble de la Gran Via. Com ho deien els manifestants, “La Rimaia presenta batalla”. El projecte és viu, la resistència també. Cal que la solidaritat ciutadana es mostri a l’alçada d’aquesta determinació.

En solidaritat amb La Rimaia

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de l’Eixample

Aquest matí, pels volts de les 7, els Mossos d’Esquadra han procedit al desallotjament del Centre Social okupat “La Rimaia”, situat al carrer de Casanova nº 17, al barri de Sant Antoni de l’Eixample barceloní.
El centre acollia la Universitat Lliure, havia programat un gran nombre d’activitats culturals, i mantenia una relació de col•laboració amb les Associacions de Veïnes i Veïns de Sant Antoni i de la propera Esquerra de l’Eixample. “La Rimaia” començava doncs a formar part del paisatge associatiu dels nostres barris i a esdevenir un lloc de trobada, de reunions i d’intercanvis per als col•lectius juvenils.
Des de Revolta Global de l’Eixample denunciem aquesta nova escomesa judicial i policial com una agressió contra els drets del jovent i de les classes populars: contra els drets associatius i de lliure expressió, contra la voluntat d’autogestió dels projectes culturals... I, naturalment, contra el dret a un habitatge digne.
Els nostres barris són plens de pisos inhabitats, nous i vells, sovint en mans de bancs i d’immobiliàries que especulen amb el seu valor. L’assetjament immobiliari – sovint contra dones grans -, els desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, estan agreujant una situació que ja era difícil abans l’esclat de la crisi. En aquestes circumstàncies, okupacions com la de “La Rimaia” mantenen obert el front de la legítima contestació social contra els especuladors i els poders públics.
Aquest vespre, a les 20 h, està convocada una manifestació de protesta al carrer Urgell, davant el bar “Els Tres Tombs”, a la sortida del metro Sant Antoni. Cridem les veïnes i veïns dels nostres barris a participar-hi, donant suport a “La Rimaia” i exigint del Districte de l’Eixample que obri una via de diàleg per fer possible la represa de les activitats del Centre Social.

Video:

http://www.btvnoticies.cat/2010/02/02/desallotgen-el-centre-social-ocupat-la-rimaia/

On van les ajudes d'Haiti?

Queridos amigos y amigas,
A pesar del terremoto, Haití sigue asfixiada por una descomunal deuda acumulada durante los años de dictadura. Firma la petición para cancelar la deuda de Haití. Avaaz y otras organizaciones colaboradoras la entregarán directamente al FMI y a los ministros de economía de países clave la semana que viene:

Es chocante: mientras los fondos de asistencia comienzan a alcanzar a la desesperada comunidad haitiana, enormes sumas de dinero continúan saliendo del país para pagar su asfixiante deuda: más de mil millones de dólares de una deuda injusta, generada años atrás por prestamistas y gobiernos sin escrúpulos.La convocatoria exigiendo la cancelación total de la deuda de Haití está tomando fuerza en todo el mundo y está ganando apoyo por parte de algunos líderes, aunque se rumorea que un número de países ricos e organizaciones prestamistas se resisten. El tiempo apremia: los ministros de finanzas del poderoso G7 podrían alcanzar una decisión final la semana que viene, durante la cumbre en Canadá.Hagamos un llamamiento masivo y mundial por la justicia, la compasión y el sentido común, por el pueblo de Haití en esta hora de tragedia. Avaaz y otras organizaciones entregarán el mensaje por la condonación de la deuda directamente durante la cumbre: haz clic abajo para firmar la petición y luego reenvía este email a tus amigos:

http://www.avaaz.org/es/haiti_cancel_the_debt/?vl Antes de este terremoto, Haití ya era uno de los países más pobres del mundo. Tras el levantamiento de los esclavos haitianos y la el logro de su independencia en 1804, Francia les exigió el pago de miles de millones en concepto de compensaciones, comenzando así un espiral de pobreza y deuda injusta que ha durado dos siglos. En años recientes, la campaña mundial por la cancelación de la deuda ha despertado la conciencia en todo el mundo. En los últimos días, bajo la creciente presión pública, algunos acreedores han comenzado a admitir la necesidad de condonar la aún pesada carga que significa la deuda de Haití.Pero el diablo se esconde en los detalles. Después del tsunami de 2004, el FMI anunció el alivio de los pagos de la deuda a los países afectados, pero la deuda subyacente continuó creciendo. Una vez que la atención pública se desvaneció, los pagos de la deuda se hicieron más grandes que nunca.Ha llegado la hora de cancelar la deuda de Haití por completo, de manera incondicional, y asegurar que la ayuda prestada por el terremoto sea en concepto de donaciones, no de nuevos préstamos. Una victoria ahora ayudará a cambiar la vida del pueblo haitiano, incluso cuando la atención del mundo deje de estar centrada en ese país. Únete al llamamiento por la condonación de la deuda y pasa este mensaje a aquellos que piensen igual:

http://www.avaaz.org/es/haiti_cancel_the_debt/?vl Mientras vemos las desoladoras imágenes en nuestros televisores y por internet, es difícil no sentirse abrumado. Por otro lado, la historia de las relaciones entre los países más ricos y Haití está llena de episodios negros.Pero son momentos como éstos los que pueden provocar importantes transformaciones. En todo el mundo, la gente ha realizado donaciones para salvar vidas en Haití. De hecho, los miembros de Avaaz han donado más de 1 millón de dólares en los últimos diez días. Pero también debemos alzar nuestra voz como ciudadanos del mundo para abordar las tragedias provocadas por el hombre. Tragedias que han dejado a nuestros hermanos y hermanas de Haití en una situación tan vulnerable frente a los desastres naturales. Nada de lo que podamos hacer será suficiente para aliviar tanto dolor. Aún así, juntos, hagamos todo lo posible.Con esperanza, Ben, Alice, Iain, Ricken, Sam, Milena, Paula y todo el equipo de Avaaz PD: Para realizar tu donación a Haití, haz clic aquí:

https://secure.avaaz.org/es/stand_with_haiti?cl=462078111&v=5293

Más información: "¿Quiénes son los acreedores de Haití?", BBC Mundo, 26 de Enero:

http://www.bbc.co.uk/mundo/america_latina/2010/01/100126_haiti_terremoto_deuda_acreedores_jp.shtml

"Hillary Clinton: tenemos un plan y se estudia condonación de la deuda Haití", ABC.es, 25 de Enero:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=248268

"Haití, en ruinas, necesita un nuevo 'Plan Marshall'", AFP, 19 de Enero:

http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5iszgVgmiLUaWYTZBxIN0sHf0_b0A

Tots els nostres donatius seran per ajudar a haiti a sortir de la Catàstrofe o per seguir pagant al BM i FMI?

Comença el 2010 un any amb moltes mogudes !