dimecres, 23 de novembre de 2011

ANTICAPITALISTES: Un pas endavant al Maresme

Els 840 vots obtinguts per la candidatura ANTICAPITALISTES al Maresme signifiquen un increment de més de 400 vots en relació al resultat assolit a les autonòmiques per part de la candidatura Des de
Baix, de la qual en formava part Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Aquests resultats s'ajusten a la tendència general de creixement de l'opció anticapitalista a Catalunya i a l'estat espanyol.

Les eleccions no són el terreny més apropiat per una alternativa anticapitalista i desobedient. Malgrat aquesta consideració, el temps electoral s'aprofita per explicar les nostres propostes i per visualitzar el projecte de l'esquerra anticapitalista.

En aquest sentit podem afirmar que hem assolit els objectius que ens vam fixar augmentant el vot, incrementant la presència de la nostra organització a la comarca i donant a coneixer el projecte d'una esquerra en construcció, radical, crítica i lligada a les lluites socials en contra del capitalisme i en favor d'una transformació radical de la societat.


Aprofitem l'ocasió per agraïr el suport rebut i per reafirmar el sentit d'una pràctica política basada en la lluita més enllà de les institucions i de les agendes marcades per la política convencional.

El Maresme, 21 de novembre de 2011

ANTICAPITALISTES
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Maresme

divendres, 18 de novembre de 2011

Multen quatre indignades per un videofòrum

L’assemblea del 15M de Mataró hi veu “una estratègia intimidatòria i de repressió”

Quatre indignades, membres de l’assemblea del moviment 15M a Mataró han rebut una notificació en què se les amonesta amb una multa de 250 euros per cap per una infracció greu de desobediència a l’autoritat. Els fets que motiven la multa es remunten al passat 15 de setembre quan es va organitzar un videofòrum a la plaça Isla Cristina del barri de Cerdanyola. Un cop finalitzat aquest acte, que va tenir força assistència i sempre segons la versió dels indignats “dos policies locals van aparèixer a la plaça i van demanar la documentació a les persones més joves que hi havia, no fent el mateix amb la resta de gent que estava participant de totes les edats, i això tenint en compte que moltes persones d’avançada edat es van dirigir a la policia oferint el seu DNI assumint que també es trobaven a la plaça participant del videofòrum”. Finalment, la policia només va identificar quatre joves.

Ara arriba una denúncia per desobediència a l’autoritat per negar-se a identificar en un primer moment tot i que al final sí que es van acabar identificant. El total de les multes arriba als 1.000 euros. Des de l’assemblea del 15M es considera contrari a la democràcia procedir a identificar persones mentre s’està realitzant una activitat política i s’assegura que “aquesta ha estat una estratègia purament intimidatòria i de repressió institucional dels moviments socials i una forma habitual emprada per escanyar a cop de multa qualsevol intent de reivindicació o lluita del poble”.

Article al "Tot Mataró"

dimecres, 16 de novembre de 2011

Per un model d’educació pública i de qualitat

Des dels temps del tripartit s’han anat aplicant unes mesures en forma de reformes, lleis, canvis d’horaris i dels calendaris acadèmics que han portat a totes les persones que formen part del món educatiu a un context d’inestabilitat i malestar col•lectiu. L’educació ha passat ha ser un mecanisme de reproducció d’un sistema capitalista que estandarditza a les persones, en lloc d’acompanyar-les en el seu procés de creixement, d’aprenentatge i desenvolupament. Aquest fet s’ha vist agreujat amb les retallades imposades pel govern de CiU on el món educatiu ha estat un dels grans perjudicats.

Més alumnes, i menys professorat. Els centres han de fer veritables esforços per a mantenir una certa qualitat educativa enmig de la incertesa provocada per la manca de personal docent i infraestructures, suspensió de serveis (menjador, extraescolars, transports...), aules massificades, horaris impossibles, etc. Com sempre, els que paguen les retallades són els col•lectius més vulnerables, en aquest cas, els i les alumnes que veuen hipotecada la seva educació al servei d’ un estat i uns governants que no els interessa un sistema educatiu capaç de formar a persones amb esperit crític i amb consciència social.

El pla de Bolonya és un clar exemple de com entenen els polítics l’educació per perpetuar un sistema capitalista. L’estat, poc a poc, deixa de subvencionar les universitats públiques i ho fan pagar als estudiants de les classes treballadores o bé, deixen entrar capital privat a les universitats i permeten la subordinació dels estudis superiors als interessos d’ empreses, en lloc de tenir en compte els interessos de les persones i la societat. Entre les reformes es defineix el grau com a estudi general, devaluant així la categoria dels estudis universitaris, s’augmenten els preus dels crèdits i s’allarguen les titulacions per pagar durant més anys, s’eliminen les segones convocatòries per fer pagar més als alumnes que repeteixin una assignatura, s’augmenten les taxes de la matrícula, es redueixen les beques i es dificulta la compatibilitat entre estudiar i treballar.

A la vegada es precaritza als i les treballadores, com els professors associats de la UB, que representen el 40% del cos acadèmic i en canvi només un 8% de la massa salarial, amb un sou que no arriba als 600€ al mes. Així doncs també cal solidaritzar-se amb el personal universitari i PAS.

Des de Revolta Global- Esquerra Anticapitalista Maresme, donem suport a la vaga d’estudiants de 17N i els/les estudiants dels instituts que han iniciat les mobilitzacions a la nostra comarca. Recolzem la iniciativa de la manifestació i les ocupacions a facultats i a centres de secundària.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Missatge d’Arcadi Oliveres en suport a Esther Vivas

“Considero inadmissible que una cap de llista i candidata a les eleccions del 20N com Esther Vivas pugui ser denunciada, per una acció raonable com la que es va fer el dimarts passat a la seu de CatalunyaCaixa, per una institució financera com aquesta. Sobre aquesta institució hi hauria moltes coses a dir. Amb quina autoritat moral pot parlar una Caixa que ha estat rescatada pels fons públics, després d’haver fet operacions 100% especulatives?. CatalunyaCaixa té un expedient molt deplorable i ha estat fins i tot implicada en l’especulació d’aliments amb el fons anomenat "100% natural". Una institució que ha especulat amb el totxo sense fre no té cap autoritat moral i està totalment desprestigiada. I no només això: cal fer una revisió clara dels seus comptes.”

Arcadi Oliveres

Solidaritat amb ESTHER VIVAS, cap de llista de anticapitalistes

Los medios llenamos páginas dedicadas a este Vía Crucis de campaña con estudios sobre la calva de Rubalcaba y sagaces artículos de comunicación no verbal. Se trata de convenciones que van construyendo el relato sobre qué es lo político y lo relevante en unas elecciones. Pero mientras todo esto pasa, otra engrasada maquinaria del Estado democrático, la maquinaria represiva, se dedica también y sin descanso, a limitar y dejar bien clarito qué es lo que se permite y qué se castiga en una campaña. Me refiero, claro está, al indignante escándalo que supone la imputación de Esther Vivas, candidata por la lista de Anticapitalistas y denunciada por los siempre eficaces Mo-ssos, a raíz de una acción pacífica en la sede de CatalunyaCaixa el pasado día 8. Pero, más allá de las consideraciones enfadosas sobre la Policía, aquí aparece de nuevo el debate sobre el límite de lo político. O, lo que es lo mismo, el límite de nuestras supuestas libertades.

Muchos consideran que el neoliberalismo es una doctrina económica basada en el realismo que siempre se le supone al avaricioso. Pero no es cierto. El neoliberalismo es una doctrina utopista cuya principal arma de acción no se encuentra precisamente en el bono griego. El proyecto neoliberal se basa en el lenguaje. Desde los tiempos en que Leo Strauss formase los primeros cuadros de la revolución conservadora, el terreno de combate ha estado en los conceptos. Ante la pregunta general de por qué la gente no se subleva frente al atraco a pleno día de la crisis, se puede argumentar: porque nos creemos sus palabras. Hacer los deberes, austeridad, productividad, etcétera. Son frames, conceptos, que despiertan en nosotros, después de 30 años de machaque mediático, una especie de sueño hipnótico. Uno de los conceptos-somnífero más potente es el de lo legal. Lo legal se ha convertido en un ensalmo, en una sopa en la que es lo mismo saltarse un Reglamento de Parques y Jardines que robar a un pensionista.

Palabras que adormecen

Cualquier acto ilegal, y más si es político, queda fuera del debate de las ideas sin considerar la justicia de su mensaje. Otra palabra es: democrático. Vive igualada a plebiscitario y está despojada de su esencia primera: la protección a la minoría y la sanción efectiva al poder. Y la tercera, lo político. Supeditada a las dos primeras, el acto político se restringe a la mera búsqueda del voto. Por eso se niega a la acción de Anticapitalistas la condición de política, en tanto que ilegal aunque pertinente. Hoy en día, interrumpir el trabajo de unos administrativos que se dedican a dificultar el acceso a la alimentación de miles de personas, se considera violencia. Hablo, claro está, del Depósito 100% Natural de CatalunyaCaixa, dedicado a la especulación internacional con alimentos y que formaba parte de los objetivos de la acción. El caso Vivas es pues, un ejemplo de cómo las palabras nos adormecen. Y de cómo el gesto colectivo, a veces, consigue despertarnos de esta modorra capitalista.

Y ahora, espero que me disculparán si abandono la ecuanimidad a la que me obliga el oficio, y expreso mi cordial simpatía por los Anticapitalistas. Más allá del programa y de sus acciones, candidatos como Miguel Urbán, guapetón y ponderado, y Esther Vivas, toda optimismo y perseverancia, le dan a uno la esperanza de que el capitalismo estará desmontado antes de la Inmaculada, semana arriba semana abajo, según como vaya el puente de la Constitución. Y es que un servidor admira especialmente esta estirpe de militantes a la que pertenece Vivas. Despojadas de toda ensoñación y nostalgia utópicas, combinan la alegría más spinoziana con una eficacia digna (perdón) de un broker de Wall Street.

Finalmente. Estaría bien que aquellas candidaturas que se arrogan el espíritu de las calles y proclaman su hastío por la escena partidista, hiciesen un gesto potente de solidaridad con Esther Vivas y de protesta brutal a la represión de lo político. No sé, un boicot a la campaña, una acampada colectiva o una huelga de Nespressos En fin, solidaridad con Esther Vivas (y con todos en general).

dijous, 27 d’octubre de 2011

20-N Unes eleccions de POR !!!




No hi ha mes més apropiat per aquestes eleccions, el més de novembre, i per més inri, el dia de la mort d’un dictador. Sembla que aquest any podré celebrar la castanyada (tradició catalana) i Halloween o Shamain (com ho anomenaven els celtes), sense que es trepitgin les dues festivitats, i és que aquest 20-N, si que fa POR!

En aquesta història hi haurà de tot, bruixots , monstres, fantasmes i fantasmades, i vius enterrats en caixes de fusta dos metres sota terra, tot envoltat d’una essència, d’aquella que no es veu, però que si apareix és com el vent, pot fer anar un vaixell a bon port o a la deriva. És tot un corrent de gent, d’idees, de pensament que si es manifesta pot ser més fort que tot, que els vius, que els fantasmes, que els Monstres, que els Bruixots i fins i tot que el Diable.

Els bruixots (i el Diable)

No hi ha història de por sense que el Diable aparegui per algun lloc. El Diable no és qui us penseu, el Diable és aquell que permet que els seus fidels visquin millor que els qui no ho són. És aquell que roba a uns les possessions i somnis a canvi d’una mica d’aire per poder viure, per donar-ho als altres. El Diable és el CAPITALISME, i els bruixots els seus amics, segurament us sonaran noms com Santander, La Caixa (ara CaixaBank), BBVA, Inditex, Mango, Repsol, Telefònica, El Corte Inglés, i podríem seguir amb un llarg etc. Per els que estigueu interessats us deixo el següent enllaç.

(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/225993/index.php)

Monstres Esclaus

Aquest bruixots no cal dir que s’avorreixen molt, tenen molt poder i per tant no es tallen un pèl en utilitzar-lo. Així doncs, l’utilitzen per tenir dos esclaus i jugar a les apostes com qui veu un combat de galls. Aquest dos esclaus tenen nom i aquests si que us sonaran molt. PP i PSOE es barallen entre ells per ser la nineta dels ulls dels seus amos. Retrets, retrets i més retrets, això sí, els dos morts de por, Qui s’atreveix a fer enfadar o discutir les ordres dels seus amos? I més si té un poder tan gran i il•limitat com el pot tenir el mateix Diable?

Fantasmes i fantasmades

En aquest món tan terrorífic no hi podien faltar els fantasmes. Fantasmes que tomben cap aquí i cap allà, que no fan por a ningú i que es mouen per aquest món sense pena ni glòria. Aspiren a que algun dia alguns d’aquests esclaus els alliberin de la seva penúria invocant-los per formar govern.

I clar, quan un fantasma obre la boca, només pot dir fantasmades, com els senyors Joan Herrera i Ricard Gomà, que es creuen amos i senyors del 15-M i pobrets no saben ni de que parlen. Quin mal fa la memòria històrica, aquella que ens recorda que durant 4 anys ells van ser els que van estar a les clavegueres del parlament i la única cosa que se’ls va ocórrer per lluitar contra les injustícies socials era posar una tira de velcro de 2x5 centímetres als Gossos d’en Saura. (http://www.ara.cat/politica/ICV-erigeix-veu-indignats_0_485352513.html)

Altres fantasmes són els que ara es barallen, ara són tan amics i ara tu em fas un lloc a les teves llistes, ara anem junts, ara separats i ara a veure com ens repartim els millors llocs. Se’ns dubte ERC, i SI es mereixen un capítol apart de fantasmades mútues entre el senyor Puigcercós i el Senyor Laporta.

Els Maleïts

Persones que degut a que han de viure en aquest món, en contra de l’ordre establert, han sigut enterrades vives sota terra per tal d’evitar que se senti la seva veu. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-los invisibles, la llei de que no aixequin cap, i els mateixos esclaus d’enviar-los els seus gossos blaus, no fos cas que ens escapéssim dels nostres llocs. I molts pensareu, i si algun d’aquest humans aconseguís treure el cap que podria fer davant de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable? Potser desfaria l’encanteri creant ell mateix el seu propi món, ja que totes aquestes criatures s’alimenten de la por. Si no tens por de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable, no et poden fer res.

dijous, 20 d’octubre de 2011

Cara a cara: a qui representen els indignats

De moment nomes es pot posar el link, en breus penjare el video

http://www.tv3.cat/videos/3760051/Cara-a-cara-a-qui-representen-els-indignats

No tenim confiança en els polítics. A Europa tothom està votant contra els governs que hi ha

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Anticapitalistes es presenta a Catalunya

La candidatura Anticapitalistes es presentarà a les quatre demarcacions catalanes després que hagi aconseguit els avals necessaris. Ha Barcelona ha obtingut 7.568 signatures, a Girona 810, a Lleida 580 i a Tarragona 820. La plataforma electoral està promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita, Lluita Internacionalista i activistes independents.

La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, i actualment a l'atur. El número quatre és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i un dels impulsors del moviment per les consultes sobiranistes.

A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, de 27 anys i mestre de professió. Entre els integrants de la candidatura a la província hi destaca Manel Cónsola, de 50 anys, treballador a la Diputació de Lleida, sindicalista i regidor de Des de Baix a Sant Esteve de la Sarga.

Vanessa Mercadal, de 32 anys, treballadora social en l'àmbit de la violencia vers la dona i activista feminista, encapçala la candidatura a Girona. Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista a Tarragona.

Anticapitalistes té una relació confederal amb la candidatura Anticapitalista promoguda per Izquierda Anticapitalista que també ha presentat les seves llistes, després de recollir els avals necessaris, en diverses circumscripcions electorals de tot l'Estat.

En cas d'obtenir representació parlamentària als comicis del 20 de novembre, "la candidatura defensarà mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com ara la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada la laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles".


e-Noticies

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Avui és un d’aquells dies que tornes enrere en el temps, que passen aquelles coses que no saps ven bé per que passen. Estava endreçant d’un dels armaris, quan he trobat aquell tros d’estovalles blanca que un dia em vas fer pintar i penjar-me al coll.

Ho recordo com si fos ahir, era un dia en que vam sortir junts de casa, la Mare, tu i jo. Els avis, que sovint ens acompanyaven a tot arreu aquell dia no van poder venir ja que l’àvia no es trobava bé i els metges li van recomanar repòs. El tete, tampoc va venir, sempre deia que passava de tot i que tenia que estudiar.

El fet és que aquell dia hi havia molta gent, en tota la tarda no vaig tocar de peus a terra, dons no veia res, i era massa petita com per obrir-me pas entre aquella selva de cames. No estava gent acostumada, ja que en el nostre poble mai hi havia tanta gent excepte per la cavalcada dels Reis.

Un cop pujada a la teva esquena, veia a molta gent però no entenia res. Un mar de caps arribava fins allà on arribaven els meus ulls, i m’atreviria a dir k fins i tot més enllà. El que no entenia era perquè tots teníem que anar disfressats si no era pas carnestoltes, uns amb mascares, d’altres fins i tot les duien al clatell, altres anaven disfressats de metges, i d’altres aguantaven llençols blanc pintats. La gent cridava molt, i de tant en tant es posaven tots d’acord per cantar alguna cançoneta, tot i que a mi no em donava temps a aprendre-les, per que els grans les cantaven molt ràpid. No exagero si dic que em vaig passar ven bé 3 hores observant aquell espectable, que era comparable a un circ amb milers i milers de persones.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé però no va ser fins ara que he entès tot el que va passar aquell dia. Mai hauria pensat que un professor d’història arribaria a parlar de vosaltres. Avui hem parlat de com fa uns anys la gent va sortir al carrer per defensar la qualitat del que és públic, de la solidaritat entre malalts i metges, mestres i estudiants, de com els pisos buits de Nou barris, es van tornar a convertir en llars amb caliu, i les persones grans van poder tornar a la universitat només pel desig d’aprendre, com es va passar de criminalitzar a l’immigrant a empatitzar amb l’emigrant, de com les persones poden despertar les seves il·lusions desprès de anys adormits per mentides. El que no entenc és per que m’ho ha d’explicar ell si vosaltres també bau ser-hi. Pare, em podries explicar la historia del 15-O ?



*Fotografia: Gisela Baz

dimecres, 28 de setembre de 2011

20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient




Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol en l’ull de l’huracà. Ara més que mai s’ha fet evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat.

Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’esperança ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb "una altra forma de fer política", i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i al seu voltant, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real.

Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista l’única lleialtat de la qual estigui envers els moviments socials, que no accepti mai participar en la gestió del sistema i que sàpiga escoltar i aprendre.

Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir-se en veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom però en realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista.... sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar la societat i la vida. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu.

L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. L’experiència del govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional desvinculada dels problemes quotidians del món real.

Des de la ferma disposició a participar i donar suport activament a les iniciatives i mobilitzacions socials que sens dubte s’intensificaran en els pròxims mesos, Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya hem decidit presentar una candidatura anticapitalista i desobedient a les pròximes eleccions generals del 20N. "Anticapitalista" perquè volem canviar el món de base. "Desobedient" perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers. La nostra és una candidatura en construcció disposada a sumar voluntats diverses, totes elles compromeses amb la transformació radical de la societat.

Farem una campanya combativa i alternativa, amb propostes de ruptura i respectuosa amb les lluites socials i el moviment del 15M, a qui ningú representa. Durant aquests mesos de campanya estarem com sempre presents a les lluites i ens volcarem en el moviment si, com tots i totes esperem, és capaç de desafiar i posar contra les cordes al procés electoral com ja va fer a les passades eleccions, respectant que al seu sí hi existeixen opinions molt plurals sobre el 20N.

La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària de recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar ... en un termini de poc més de 15 dies. Així, una candidatura que es vulgui presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya i a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol ha de recollir 5.400 i 35.000 signatures respectivament. La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no els posarem fàcil excloure’ns-en.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha començat el procés de recollida de signatures amb el propòsit clar de denunciar aquesta imposició antidemocràtica i presentar una candidatura al marge dels partits tradicionals. Esperem comptar amb l’aval de milers de persones amb sensibilitat democràtica que volen que una candidatura com aquesta pugui estar present a les eleccions.

Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.

El 20N desobeeix. Dóna suport als i a les anticapitalistes.

Avala la candidatura anticapitalista

La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa encara més antidemocràtic el sistema electoral, introdueix l’oblogació per a tots els partits que no tinguin representació parlamentària de recollir el 0’1% de les firmes de les persones amb dret a vot en cadascuna de les circumscripcions per les que es vulguin presentar. Necessitem 4028 firmes a Barcelona, 500 a Girona, 314 a Lleida, a 555 Tarragona. Garantitza amb la teva firma el dret democràtic a l’existència d’una candidatura anticapitalista com la nostra! Necessitem tenir tots els avals com a molt tard el 15 d’octubre!

Per entregar-nos el formulari tens vàries opcions:

1) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i envia’l per correu postal a: Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32-34 Local 2 08004 Barcelona)

2) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens escrius al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat i ens deixes el teu telèfon perquè ens posem en contacte amb tu per a recollir-lo

3) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens l’envies escanejada al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat

PDF - 194.7 kB
Formulari Oficial

Ajuda’ns a buscar més avalistes entre els teus coneguts i conegudes.

divendres, 9 de setembre de 2011

Dret d'Autodeterminació, per tots els pobles

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista lluita pel dret d'Autodeterminació de tots els pobles. En el context català i fent referencia a aquest dret legítim, es proposa la instauració d’una República catalana en el marc d’una entesa entre las nacions ibèriques i en el camí d’una Unió Europea socialista i dels pobles. Treballa per l’abolició de la monarquia espanyola i de la constitució de 1978, tot defensant la perspectiva dels Països Catalans i l’horitzó republicà per al conjunt de l’Estat espanyol. Així doncs, som una organització comunista internacionalista que lluita per l’alliberament nacional de tots els pobles des d’una perspectiva de classe, tot rebutjant qualsevol posició de col•laboració inter-classista i inserint la perspectiva de l’emancipació nacional de tots els pobles en el marc estratègic de la lluita pel socialisme a nivell estatal i internacional.





En aquest marc revolta global farà un acte a Premià de Dalt conjuntament amb l'associació de Premià amb el Sahara, per exposar la situació historia i actual del poble saharaui.

Dissabte 10 Setembre a les 19:00, a l'espai Santa Anna Premià de Dalt (Camí del mig, cantonada Vila primilia)

-Exposició fotogràfica sobre El Sàhara (tot el dia)

-Xerrada sobre el conflicte al Sàhara Occidental a càrrec de Toni Guirao d’ACAPS, el "Frente Polisario" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.



Igualment, ens veurem l'11 de Setembre, defensat el dreyt de l'autodeterminació de la nació Catalana, i defensant una reublica Socialista, feminista i ecologista Catalana, sempre respectant les altres nacions del món.


11 setembre. Per una República Catalana! por El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."

dimarts, 6 de setembre de 2011

Tres anys de crisi, tres mesos d’indignació

Per Josep Maria Antentas i Esther Vivas | Público [1]

Ens acostem al tercer aniversari de la fallida de Lehman Brothers i de l’esclat formal de la crisi, “una racionalització irracional d’un sistema irracional” com ens recorda el geògraf David Harvey. En el moment del crack del sistema financer els amos del món van viure un breu moment de pànic alarmats per la magnitud d’una crisi que no havien previst, per la seva falta d’instruments teòrics per comprendre-la i pel temor a una forta reacció social. Van arribar aleshores les buides proclames de “refundació del capitalisme” i els falsos mea culpa que es van anar evaporant, un cop apuntalat el sistema financer i en absència d’una explosió social.

S’entrà així en una següent fase en la què, amb la crisi i el dèficit com a pretext, les polítiques aplicades en el conjunt de la Unió Europea han buscat retallar els drets socials, infligir una derrota històrica als treballadors i reforçar els mecanismes de dominació de classe. Per als poders econòmics les regulacions socials que encara hi ha al vell continent són un fre per a la competitivitat internacional de l’economia europea i un molest pes a l’esquena del qual es volen desempallegar. Les mesures del govern Zapatero des de maig de 2010 i les retallades del govern de Mas, el “govern dels millors” (amb les tisores), s’inscriuen plenament en aquesta dinàmica general.

Arribarem al tercer aniversari de la crisi amb una sensació ambivalent. D’una banda, tenim la cruel constatació de la magnitud de la tragèdia i dels greus efectes socials d’un daltabaix econòmic que, lluny d’haver quedat enrere, amenaça amb agreujar-se amb l’acceleració de les turbulències financeres internacionals, en un context on les classes dominants manifesten una virulenta determinació de fer-nos pagar a tots el cost de la seva crisi. De l’altra banda, però, arribem a aquest punt amb l’encoratjadora evidència de que, finalment, la revolta social contra un estat de coses intolerable ha començat.

Efectivament, si el moviment del 15M ha transmès algun missatge, aquest és el de l’esperança, davant el desànim i el pessimisme, en la capacitat col·lectiva de canviar les coses i de poder ser subjectes actius, i no mers objectes passius de les necessitats del capital i la seva lògica del benefici i la competència. La indignació és, precisament, com senyalava Daniel Bensaïd, “el contrari de l’hàbit i la resignació”.

L’esperança que el moviment ha portat a aquells que volen “canviar el món de base” és directament proporcional a la inquietud que ha generat als grups dominants de la societat, abruptament interpel·lats per a un nou actor que desafia el seu monopoli sobre els assumptes col·lectius i la vida pública i qüestiona les definicions oficials de la crisi, que en presenten una visió unilateral i interessada.

El 15M i la política dominant representen dues lògiques diferents, irreconciliables. D’una banda, l’aspiració a la justícia social i una democràcia real en el sentit més ampli del terme, és a dir, a la capacitat de decidir sobre el propi destí. De l’altra, els dictats dels interessos empresarials i l’imperi del benefici privat. Ambdues marquen dues fulles de ruta antagòniques per a la nostra societat. El nostre futur serà molt diferent en funció de quina prevalgui.

En els seus tres mesos d’existència, el moviment ha comportat un fort procés de politització de la societat, de reinterès per als assumptes col·lectius i de reocupació social d’un espai públic usurpat quotidianament pels interessos privats. Ha significat un aprenentatge col·lectiu de l’exercici de la democràcia i l’autoorganització. Ens ha ensenyat a començar a “aprendre a desaprendre” per a desfer-nos de les idees hegemòniques sobre la realitat i ha contribuït a difondre un “sentit comú alternatiu”.

La marea d’indignació mobilitzada no ha assolit encara prou força per aturar les polítiques en marxa, si bé ha aconseguit algunes victòries concretes, tot i defensives, importants com la paràlisi de molts desnonaments i el debilitament de l’aplicació de les ordenances del civisme.

Tot plegat, no és pas un mal balanç per a un moviment que, agradi o no, està tot just començant a demostrar del què és capaç.

Notes

[1] Article publicat a Público (ed. Catalunya), 03/09/2011.

20N: Volem unes elecciones democràtiques Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!

20N: Volem unes elecciones democràtiques
Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!


Les eleccions generals del 20N es desenvoluparan sota una Llei Electoral que ja era escandalosament antidemocràtica. Però en aquesta ocasió hi ha una nova i gravíssima retallada democràtica fabricada pel PSOE i el PP, amb el suport de CiU i el PNB. Es tracta d'una reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) aprovada el passat 28 de gener que obliga a tots els partis i coalicions que no tinguin representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció.

Així, una candidatura que es volgués presentar a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol hauria de recollir més de 35.000 firmes, i una que es volgués presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya, més de 5.400, convenientment ponderades per província i presentar-les en el periode comprès entre el 27 de setembre, data oficial de convocatòria de les eleccions, i el 17 d'octubre plaç límit per a l'entrega de les candidatures.

Aquesta mesura busca excluir de la participació electoral a una sector molt important de la ciutadania que no s'identifica amb els actuals partits parlamentaris i suposa un gravíssim atac als drets democràtics bàsics, que s'afegeix a les retallades socials que ja estem patint.

Per aturar aquesta involució democràtica i exigir la derogació d'aquesta disposició de la LOREG s'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures.

Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral:http://www.20nlibreparticipacion.org
Volem unes eleccions lliures!

Passa-ho!!

dimecres, 31 d’agost de 2011

Comunicado conjunto Sol-Syntagma

LOS CIUDADANOS EN SOL Y SYNTAGMA MANIFESTAMOS NUESTRA INDIGNACIÓN E INVITAMOS A SUMARSE A TODOS LOS INDIGNADOS EN TODAS LAS PLAZAS

De EEUU a Bruselas, de Grecia a Bolivia, de España a Túnez, la crisis del capitalismo se acentúa. Y sus causantes son los que nos imponen las recetas para superarla. Éstas son: trasvasar fondos públicos a entidades financieras privadas mientras hacen pagar la factura a los pueblos con planes de ajuste que no nos sacan de la crisis sino que nos hunden más en ella.

En la UE, los ataques de los mercados financieros hacia las deudas soberanas chantajean a Gobiernos cobardes y secuestran Parlamentos, que adoptan medidas injustas a espaldas de sus pueblos. Las instituciones europeas, lejos de tomar firmes decisiones políticas frente a los ataques de los mercaderes financieros, se alinean con ellos.

Desde el inicio de esta crisis asistimos al intento de conversión de deuda privada en deuda pública, en un ejemplo de socialización impune de las pérdidas tras haber privatizado escandalosamente las ganancias. Los altos intereses a los que obtenemos la financiación no se derivan de duda alguna sobre nuestra solvencia, sino a las maniobras especulativas que las grandes corporaciones financieras, en connivencia con las Agencias de Calificación, realizan para enriquecerse.

Los recortes económicos vienen acompañados de restricciones a las libertades democráticas. Entre ellas, las medidas de control y expulsión de la población migrante y las restricciones a la libre circulación de europeos por la UE. Sólo el euro y el libre movimiento de capitales especulativos tienen las fronteras abiertas.

En el Estado Español estamos siendo sometidos a un proceso de engaño colectivo. La deuda pública (60% del PIB) NO ES UN PROBLEMA y sin embargo la utilizan como excusa para hacernos creer que una grave situación justifica los graves ataques que se están produciendo contra nuestros derechos y nuestro patrimonio, ataques que amenazan con incrementar. Por el contrario, la deuda privada (240% del PIB) sí es un problema y en lugar de aplicar a los bancos las medidas de austeridad, se les dan todo tipo de ayudas y prebendas a costa del erario público. La mayor “ayuda” es la entrega a precio de saldo de casi la mitad de nuestro sistema bancario de Cajas de Ahorro, así como de empresas y actividades rentables. Mientras, se cierran los accesos a la Puerta del Sol, epicentro del 15M, conculcando varios derechos fundamentales.

En Grecia, han impuesto un Memorándum. Nos han dicho que los recortes, la austeridad y los nuevos impuestos a la población son sacrificios necesarios para hacer salir al país de la crisis y para hacer disminuir la deuda. ¡Nos han mentido! Cada día toman nuevas medidas, los salarios son amputados, el paro se dispara, la juventud emigra. Y la deuda no para de inflarse porque los nuevos préstamos se destinan a pagar los enormes intereses a nuestros acreedores. Los déficit de Grecia y de otros países del Sur europeo se convierten en los superávit de los bancos de Alemania y los otros países ricos del Norte.

No son los salarios y las pensiones los responsables de inflar la deuda. Quienes son responsables son las grandes rebajas fiscales y las subvenciones al capital, el atracón del armamento y los productos farmacéuticos. Nos ponen en quiebra para aplicar más medidas destructivas y recortes, y vender la tierra y los bienes públicos a precio de saldo.

Nosotros decimos:

¡Que retiren sus memoranda! ¡Que se vayan!

No queremos el gobierno del FMI y de la Troika.

Nacionalización de la banca. Con los planes de rescate, el Estado ya les ha pagado por encima de su valor bursátil para que sigan especulando.

Abrir los libros de la deuda al pueblo para que sepamos adónde se ha ido el dinero .

Redistribuir radicalmente las riquezas y cambiar la política fiscal para hacer pagar a quienes más tienen: a los banqueros, el capital y la iglesia.

Queremos el control popular democrático sobre la economía y la producción.

Por todo ello, ambas plazas DECLARAMOS QUE:

LAS POLÍTICAS DE AJUSTE QUE ESTÁN IMPLANTANDO NO NOS SACARÁN DE LA CRISIS, SINO QUE AHONDARÁN EN ELLA. NOS ARRASTRAN A UNA SITUACIÓN LÍMITE EN LA QUE APLICAN Y APLICARÁN RESCATES, QUE EN REALIDAD LO SON A LOS BANCOS ACREEDORES, Y QUE SE CONCRETARÁN EN GRAVES ATAQUES A NUESTROS DERECHOS, A NUESTRAS ECONOMÍAS FAMILIARES Y A NUESTRO PATRIMONIO PÚBLICO.

Es necesario INDIGNARSE Y REBELARSE ante semejantes atropellos.

Eso hacemos desde el movimiento 15M en Sol y desde la Asamblea Popular de Syntagma.

- Alto a los planes de ajuste y de rescate

- No al pago de la deuda ilegítima. Esta deuda no es la nuestra. ¡No debemos nada, no vendemos nada, no pagaremos nada!

- Por una democracia directa y real YA.

- En defensa de lo público. Ni una venta de propiedad o de servicios públicos.

Por la coordinación de todos los indignados de todas las plazas.

http://youtu.be/0srCvXhiLS0

Vídeo: lectura de esta comunicado en la Asamblea General de Sol del domingo 28 de agosto. La Asamblea lo apoya por consenso directo.

dimecres, 24 d’agost de 2011

La rebelión de los indignados

Aqui us deixo amb el text d'una companya que ha assistit al forum "La rebelión de los indignados". Jo no he pogut assistir per causes organitzatives de la Uni d'estiu.


Primer dia a la Universitat d’Estiu de RG-IA. Al Fòrum “La Rebelión de los indignados” els companys i companyes ens han ajudat a repassar el que ha anat succeint des del 15-M, data en la qual moltes persones ens vam involucrar en el camp polític, reaccionant així front la crisi. Sandra Ezquerra, companya de Barcelona, ens ha fet reflexionar sobre com avançarem des del moviment. Cal atrevir-nos a definir objectius concrets, demanar reformes que ajudin a comprendre els límits del sistema i que ens possibilitin traspassar-los. Fer trontollar el sistema actual, fent demandes que evidenciïn les mancances d’aquest per a poder donar resposta. I anar cap al projecte de futur…EXIGIM UN CANVI DE SISTEMA!
Carmen, companya de Madrid, de Juventud Sin Futuro ens ha explicat com va sorgir el moviment i ens ha fet incís en dos temes molt importants, per a qualsevol tipus de moviment social. Per una banda cal redefinir conceptes i per una altra banda cal estructurar discursos constructius per tal d’arribar a més persones però sense caure en un buit de continguts. Volem un altre sistema amb un altre tipus de valors de base, un altre concepte de ciutadania.
Per últim, el company José Coy de Murcia (lloc on s’han produït 31 dels 70 desnonaments) de la Plataforma Afectados por las Hipotecas, ens ha encongit el cor amb la seva experiència personal afectada per la crisi, la globalització, l’atur, i els desnonaments... Ens ha encoratjat a seguir lluitant pel que creiem just, a no acceptar les accions d’un govern que no respecte els drets de tot ésser humà, com és el dret a l’habitatge. Ens ha mostrat, que un sindicalisme social és possible i real.


Gisela Baz Contreras

diumenge, 21 d’agost de 2011

2a Universitat d'estiu de Revolta Global Esquerra AntiCapitalista


Programa i activitats

El programa de la universitat es divideix entre sessions de formació, tallers i fòrums. Hi haurà debats sobre el moviment dels i les indignades, les revolucions al món àrab, la situació del sindicalisme alternatiu, el canvi climàtic i l’alternativa ecosocialista, el desastre de Fukushima, els ajustos i el deute públic a la Unió Europea, o la memòria històrica.

Hi haurà tallers sobre lluites contra els desnonaments, el moviment veïnal, la privatització d’AENA, amèrica llatina, la revolució a Egipte, cultura i compromís polític, feminisme, marxisme i anarquisme ... i molts altres temes d’actualitat. Tindrem cursos de formació sobre economia i alternatives a la crisi, història del moviment obrer, el pensament de Marx, i comunicació alternativa.

No faltaran tampoc les activitats culturals. Comptarem amb un cicle de cinema sobre Stanley Kubrick, la representació de l’obra teatral sobre Rosa Luxemburg Apunts per a una rosa a càrrec d’Anna Bitrià i actuacions musicals, com la de la Fundació de rapers atípics. El col.lectiu Imatges per la Solidaritat ens presentarà el documental sobre la crisi Caminant sobre pedres de riu.

Comptarem amb la presència d’Olivier Bensacenot, Olga Rodríguez, Éric Toussaint, Daniel Tanuro, Cándido González, Fathi Chamki, Esther Vivas... i molts d’altres.





II Universidad de Verano de Izquierda... por anticapitalistas

dijous, 19 de maig de 2011

Declaracions personals

En aquest moment (19 de maig) hi ha set candidats a l’alcaldia de Premià de Mar en un debat electoral moderat per un periodista local. Tots discutiran entre ells en una sala tancada, lluitant per agafar o mantenir una cadira dins d’un despatx des d'on ens voldran governar.

En aquest moment hi ha gent que els hem deixat de banda i que vol parlar amb la seva propia veu. Entretant, algú escolta una cançó que el farà entrar en raó. Algú pateix per si algun dia podrà tenir feina. Altres no arriben a final de mes. Un africà, mort de gana, està rebent una pallissa. Una hipoteca inflada ofega a aquells que tenen la sort de tenir una llar. Un innocent està condemnat a mort en algun indret del món. Banquers condueixen cotxes esportius despres de relaxar-se en balnearis de luxe i comprar dones-objecte. Centenars de joves que avui no són escoltats cada dia senten més la decepció del que és avui és la univeristat. Algú segueix esperant a la sala d’espera d’algun Hospital que li receptin algun farmac per poder aguantar el que ja és insostenible.

En aquest moment jo apagaré l’ordenador i sortiré per la porta. Aquesta nit no dormiré a casa. Marxo per estar als costat d’aquells que tenim les mateixes inquietuts en lloc d’escoltar anuncis electorals a la recerca del vot. Marxo a dormir i ho faré a terra, al carrer, com ho fan centenars de persones cada dia. Marxo per seguir el camí que les revoltes àrabs van obrir. Marxo a on ja vaig estar el dissabte, on ja hi vaig ser el diumenge, cridant per fer sentir la meva veu enmig de muntanyes de cartells de propaganda electoral. Marxo igual que ho vaig fer quan em vaig decidir a okupar la meva facultat, marxo amb el mateix material que portava quan educava els meus nens de l’esplai per mostrar-los un altre mon. Marxo sense por a la policia que ens estarà vigilant, doncs la fa temps que l’he perduda.

Ja fa molt de temps que dic que les coses no poden seguir així. Fa molt temps que vaig decidir dur dia a dia la meva samarreta roja i, des de fa més de dos anys, lluito activament per canviar les coses. Avui sembla que els meus esforços no han estat inutils. La batalla contra el pla de Bolonya la vam perdre però va carregar les piles d'una nova generació militant, la coordinadora Preservem el Maresme és un projecte en ferm, contra les retallades estem plantant cara i ara demanem una democràcia real en tots els àmbits. En resum, demanem que els drets i la justícia social estiguin per damunt dels beneficis econòmic. El model de creixement econòmic s'ha d'aturar. Ens cal deixar de banda aquests paràmetres i començar a "creixer" humanament i socialment.

Tornant a la campanya electoral, surti qui surti d’alcalde, la canço de la l’Ovidi Montllor serà premonitòria. Ens diran violents, antisistemes, i ens tractaran de feres.

Al llarg de la historia hem caigut moltes vegades, i no parlo com a país, sinó com a classe social a la que pertanyem i de la qual no ens n'hem d’avergonyir. Per als teus avis i pares , per a tú i els teus nens, per els que tens al costat, o per algú que està a l’altra punta del mon... LLUITA!

Aquells que fins ara només s’han barallat per una cadira o per un escó, avui ja no tenen el dret a apoderar-se del carrer. És temps de lluites i de revoltes. Al meu poble, que és Premià de Mar, no tindré cap més opció que la de votar en blanc, de manera activa, desposseït de referents electorals combatius, i així continuaré entenent la política com quelcom lligat a la lluita des de baix i a l'esquerra del possible.


*Aquest és el meu testimoni personal, no cal dir que no soc l’únic, però no puc parlar amb la veu dels altres. Lluny de ser un auto-homenatge egocèntric, pretenc que moltes persones s’hi sentin identificades i que segueixin l’exemple de tots aquells que fan del seu dia a dia una lluita constant per un món més just i més humà. Des d'aquí també vull agraïr a tots els companys de viatge que he conegut durant tot aquest temps, que haguin format part de mi mateix i que m'han ajudat a ser el que sóc.


Rubén Pocino i Bori (De la Serna)

Membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Maresme



divendres, 1 d’abril de 2011

dissabte, 26 de març de 2011

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Premià de Mar.


Revolta Global-EA no participarà a les eleccions municipals del 2011 a Premià de Mar.

Seguint la declaració efectuada l'octubre de l'any passat, en que RG-EA de Premià de Mar anunciava que no es presentaria sota les seves sigles a les eleccions municipals, després d'haver donat el suport de militants i de simpatitzants de la nostra organització a les tasques de preparació d'una llista derivada del projecte Crida Premianenca, i una vegada feta la corresponent valoració en el sentit de que aquest projecte no ha assolit els objectius inicials d'aglutinar un ampli ventall social i polític que visualitzi una proposta oberta i que mostri una capacitat de transcendir els grups politics que inicialment li donaven suport,

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista anuncia que no donarà el seu suport a cap llista electoral en concret i que la seva militància tampoc participarà ni a títol individual ni com a col·lectiu en altres llistes electorals que es presentin el 22 de maig d'enguany.

L'aposta estratègica de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a nivell de Premià de Mar
és la d'impulsar dinàmiques de base com les previstes per les Trobades Alternatives del Baix Maresme i la pròpia Crida Premianenca, que transcendeixin les conteses electorals, sense renunciar a participar-hi en altres ocasions, i que treballin per un espai comú de l'esquerra,
de l'anticapitalisme, de l'ecologisme i d'altres corrents socials i polítics
transformadors.


Premià de Mar, març de 2011

divendres, 25 de març de 2011

Article 1a Marxa juvenil en defensa del territori

Per Quique Badia [1]

[1] Article aparegut a La Directa.


Unes cent-vint persones varen participar el passat diumenge dia 20 de març de la 1a Marxa juvenil en defensa del territori, una marxa organitzada per les assemblees de joves juntament amb algunes organitzacions juvenils de la comarca i que comptava amb el suport de tot un reguitzell d’agrupaments escoltes i col·lectius que advoquen per un nou model de mobilitat enfront del que està previst al projecte de la Ronda Maresme. L’acte també ha rebut el suport de la Coordinadora Preservem el Maresme, l’ens que fins ara ha encapçalat les protestes contra el citat. Les persones que s’han sentit cridades a participar d’aquesta entenen que el projecte de la ronda està fet a mida dels interessos d’Abertis, l’empresa concessionària del peatge de la C-32.

La marxa, que ha recorregut el centre de Vilassar de Mar, el barri del Barato del mateix poble, la carretera de Cabrils i Vilassar de Dalt, ha estat amenitzada per càntics contra els laterals de l’autopista. Les assistents duien banderes de colors amb predomini del verd que duien serigrafiat un logotip on s’hi llegia “que no ens trinxin la comarca”, el lema de la lluita contra els laterals. Durant el recorregut s’han despenjat dues pancartes horitzontals a l’alçada del pont de l’autopista amb un “no als laterals” estampat. També durant la marxa un grup de grafiteres han pintat un mural amb el lema citat i on també hi han dibuixat un “no als laterals a la C-32”.

Segons les organitzadores de la marxa al tram de Cabrils, algunes persones de l’ajuntament els han comunicat que la confecció del grafit no tenia permís, malgrat que una de les organitzacions convocants a la marxa assegura que havia entregat una instància mesos endarrere i que fins i tot comptaven amb la paraula de l’alcalde de la localitat. Sigui com sigui, aquest malentès ha acabat amb les grafiteres identificades per la policia local.


L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un manifest a la plaça del teatre de La Massa de Vilassar de Dalt.

http://www.youtube.com/watch?v=B1GOS5gT6hM

dissabte, 19 de març de 2011

1aMArxa juvenil per la defensa del Territori

Ens trobem davant d'una de les agressions ambientals més importants que mai ha patit la nostra comarca. La construcció de la Ronda suposarà un impacte sense precedents sobre el poc terreny agrícola que ens queda al Maresme. Però no només això! Aquest projecte també es traduirà en l'enderrocament de l'alberg municipal de Can Soleret, d'un bloc d'edificis sencer, de masies, de naus industrials i fins i tot del pati d'una escola del Masnou, amb tota la pressió contaminant que això suposarà tant per l'escola com per la resta d'espais propers...
I tot perquè? Per no retirar la concessió a Abertis, l'empresa que explota els peatges d'una autopista que ja te el dubtós honor de ser la més antiga de l'estat espanyol. Quins interessos hi haurà al darrera? Perquè assumir uns costos tan elevats? Treieu les vostres pròpies conclusions, a nosaltres se'ns acudeixen unes quantes!

Però no ens deixem vèncer pel desànim! Una agressió d'aquesta dimensió també ha provocat una resposta popular sense precedents. La Coordinadora Preservem el Maresme, sintesi de les lluites històries per la defensa del territori, per la gratuïtat de la C-32 i contra la N-II, ha endegat un cicle de mobilitzacions que ha implicat segments de la població d'allò més diversos. Les persones que participem de les assemblees de joves i organitzacions juvenils preocupades pel que passa a casa nostra hem organitzat aquesta marxa per tal de posar el nostre granet de sorra implicant a les nostres amigues i als nostres amics, germanes i germans, cosines i companyes i companys de classe i de feina a participar d'aquesta nova cita que busca donar una tessitura juvenil a una reivindicació tan necessària.

Així doncs recordeu que hem d'animar a aquelles persones joves i no tant joves del nostre entorn a prendre part demà diumenge 20 de març a les 11:30 a la plaça de l'ajuntament de Vilassar de Mar d'una marxa que forma part d'una lluita molt més gran per una alternativa a un model de mobilitat fet a mida de grans empreses com Abertis.

Ara el que toca és difondre a sac perquè la cita de demà sigui un èxit gent! Ens veiem a la marxa!!

http://www.youtube.com/watch?v=vJUORvGJLsk

1a Marxa juvenil per la defensa del territori