dijous, 27 d’octubre de 2011

20-N Unes eleccions de POR !!!




No hi ha mes més apropiat per aquestes eleccions, el més de novembre, i per més inri, el dia de la mort d’un dictador. Sembla que aquest any podré celebrar la castanyada (tradició catalana) i Halloween o Shamain (com ho anomenaven els celtes), sense que es trepitgin les dues festivitats, i és que aquest 20-N, si que fa POR!

En aquesta història hi haurà de tot, bruixots , monstres, fantasmes i fantasmades, i vius enterrats en caixes de fusta dos metres sota terra, tot envoltat d’una essència, d’aquella que no es veu, però que si apareix és com el vent, pot fer anar un vaixell a bon port o a la deriva. És tot un corrent de gent, d’idees, de pensament que si es manifesta pot ser més fort que tot, que els vius, que els fantasmes, que els Monstres, que els Bruixots i fins i tot que el Diable.

Els bruixots (i el Diable)

No hi ha història de por sense que el Diable aparegui per algun lloc. El Diable no és qui us penseu, el Diable és aquell que permet que els seus fidels visquin millor que els qui no ho són. És aquell que roba a uns les possessions i somnis a canvi d’una mica d’aire per poder viure, per donar-ho als altres. El Diable és el CAPITALISME, i els bruixots els seus amics, segurament us sonaran noms com Santander, La Caixa (ara CaixaBank), BBVA, Inditex, Mango, Repsol, Telefònica, El Corte Inglés, i podríem seguir amb un llarg etc. Per els que estigueu interessats us deixo el següent enllaç.

(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/225993/index.php)

Monstres Esclaus

Aquest bruixots no cal dir que s’avorreixen molt, tenen molt poder i per tant no es tallen un pèl en utilitzar-lo. Així doncs, l’utilitzen per tenir dos esclaus i jugar a les apostes com qui veu un combat de galls. Aquest dos esclaus tenen nom i aquests si que us sonaran molt. PP i PSOE es barallen entre ells per ser la nineta dels ulls dels seus amos. Retrets, retrets i més retrets, això sí, els dos morts de por, Qui s’atreveix a fer enfadar o discutir les ordres dels seus amos? I més si té un poder tan gran i il•limitat com el pot tenir el mateix Diable?

Fantasmes i fantasmades

En aquest món tan terrorífic no hi podien faltar els fantasmes. Fantasmes que tomben cap aquí i cap allà, que no fan por a ningú i que es mouen per aquest món sense pena ni glòria. Aspiren a que algun dia alguns d’aquests esclaus els alliberin de la seva penúria invocant-los per formar govern.

I clar, quan un fantasma obre la boca, només pot dir fantasmades, com els senyors Joan Herrera i Ricard Gomà, que es creuen amos i senyors del 15-M i pobrets no saben ni de que parlen. Quin mal fa la memòria històrica, aquella que ens recorda que durant 4 anys ells van ser els que van estar a les clavegueres del parlament i la única cosa que se’ls va ocórrer per lluitar contra les injustícies socials era posar una tira de velcro de 2x5 centímetres als Gossos d’en Saura. (http://www.ara.cat/politica/ICV-erigeix-veu-indignats_0_485352513.html)

Altres fantasmes són els que ara es barallen, ara són tan amics i ara tu em fas un lloc a les teves llistes, ara anem junts, ara separats i ara a veure com ens repartim els millors llocs. Se’ns dubte ERC, i SI es mereixen un capítol apart de fantasmades mútues entre el senyor Puigcercós i el Senyor Laporta.

Els Maleïts

Persones que degut a que han de viure en aquest món, en contra de l’ordre establert, han sigut enterrades vives sota terra per tal d’evitar que se senti la seva veu. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-los invisibles, la llei de que no aixequin cap, i els mateixos esclaus d’enviar-los els seus gossos blaus, no fos cas que ens escapéssim dels nostres llocs. I molts pensareu, i si algun d’aquest humans aconseguís treure el cap que podria fer davant de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable? Potser desfaria l’encanteri creant ell mateix el seu propi món, ja que totes aquestes criatures s’alimenten de la por. Si no tens por de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable, no et poden fer res.

dijous, 20 d’octubre de 2011

Cara a cara: a qui representen els indignats

De moment nomes es pot posar el link, en breus penjare el video

http://www.tv3.cat/videos/3760051/Cara-a-cara-a-qui-representen-els-indignats

No tenim confiança en els polítics. A Europa tothom està votant contra els governs que hi ha

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Anticapitalistes es presenta a Catalunya

La candidatura Anticapitalistes es presentarà a les quatre demarcacions catalanes després que hagi aconseguit els avals necessaris. Ha Barcelona ha obtingut 7.568 signatures, a Girona 810, a Lleida 580 i a Tarragona 820. La plataforma electoral està promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita, Lluita Internacionalista i activistes independents.

La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, i actualment a l'atur. El número quatre és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i un dels impulsors del moviment per les consultes sobiranistes.

A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, de 27 anys i mestre de professió. Entre els integrants de la candidatura a la província hi destaca Manel Cónsola, de 50 anys, treballador a la Diputació de Lleida, sindicalista i regidor de Des de Baix a Sant Esteve de la Sarga.

Vanessa Mercadal, de 32 anys, treballadora social en l'àmbit de la violencia vers la dona i activista feminista, encapçala la candidatura a Girona. Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista a Tarragona.

Anticapitalistes té una relació confederal amb la candidatura Anticapitalista promoguda per Izquierda Anticapitalista que també ha presentat les seves llistes, després de recollir els avals necessaris, en diverses circumscripcions electorals de tot l'Estat.

En cas d'obtenir representació parlamentària als comicis del 20 de novembre, "la candidatura defensarà mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com ara la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada la laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles".


e-Noticies

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Avui és un d’aquells dies que tornes enrere en el temps, que passen aquelles coses que no saps ven bé per que passen. Estava endreçant d’un dels armaris, quan he trobat aquell tros d’estovalles blanca que un dia em vas fer pintar i penjar-me al coll.

Ho recordo com si fos ahir, era un dia en que vam sortir junts de casa, la Mare, tu i jo. Els avis, que sovint ens acompanyaven a tot arreu aquell dia no van poder venir ja que l’àvia no es trobava bé i els metges li van recomanar repòs. El tete, tampoc va venir, sempre deia que passava de tot i que tenia que estudiar.

El fet és que aquell dia hi havia molta gent, en tota la tarda no vaig tocar de peus a terra, dons no veia res, i era massa petita com per obrir-me pas entre aquella selva de cames. No estava gent acostumada, ja que en el nostre poble mai hi havia tanta gent excepte per la cavalcada dels Reis.

Un cop pujada a la teva esquena, veia a molta gent però no entenia res. Un mar de caps arribava fins allà on arribaven els meus ulls, i m’atreviria a dir k fins i tot més enllà. El que no entenia era perquè tots teníem que anar disfressats si no era pas carnestoltes, uns amb mascares, d’altres fins i tot les duien al clatell, altres anaven disfressats de metges, i d’altres aguantaven llençols blanc pintats. La gent cridava molt, i de tant en tant es posaven tots d’acord per cantar alguna cançoneta, tot i que a mi no em donava temps a aprendre-les, per que els grans les cantaven molt ràpid. No exagero si dic que em vaig passar ven bé 3 hores observant aquell espectable, que era comparable a un circ amb milers i milers de persones.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé però no va ser fins ara que he entès tot el que va passar aquell dia. Mai hauria pensat que un professor d’història arribaria a parlar de vosaltres. Avui hem parlat de com fa uns anys la gent va sortir al carrer per defensar la qualitat del que és públic, de la solidaritat entre malalts i metges, mestres i estudiants, de com els pisos buits de Nou barris, es van tornar a convertir en llars amb caliu, i les persones grans van poder tornar a la universitat només pel desig d’aprendre, com es va passar de criminalitzar a l’immigrant a empatitzar amb l’emigrant, de com les persones poden despertar les seves il·lusions desprès de anys adormits per mentides. El que no entenc és per que m’ho ha d’explicar ell si vosaltres també bau ser-hi. Pare, em podries explicar la historia del 15-O ?



*Fotografia: Gisela Baz