dimecres, 23 de novembre de 2011

ANTICAPITALISTES: Un pas endavant al Maresme

Els 840 vots obtinguts per la candidatura ANTICAPITALISTES al Maresme signifiquen un increment de més de 400 vots en relació al resultat assolit a les autonòmiques per part de la candidatura Des de
Baix, de la qual en formava part Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Aquests resultats s'ajusten a la tendència general de creixement de l'opció anticapitalista a Catalunya i a l'estat espanyol.

Les eleccions no són el terreny més apropiat per una alternativa anticapitalista i desobedient. Malgrat aquesta consideració, el temps electoral s'aprofita per explicar les nostres propostes i per visualitzar el projecte de l'esquerra anticapitalista.

En aquest sentit podem afirmar que hem assolit els objectius que ens vam fixar augmentant el vot, incrementant la presència de la nostra organització a la comarca i donant a coneixer el projecte d'una esquerra en construcció, radical, crítica i lligada a les lluites socials en contra del capitalisme i en favor d'una transformació radical de la societat.


Aprofitem l'ocasió per agraïr el suport rebut i per reafirmar el sentit d'una pràctica política basada en la lluita més enllà de les institucions i de les agendes marcades per la política convencional.

El Maresme, 21 de novembre de 2011

ANTICAPITALISTES
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Maresme

divendres, 18 de novembre de 2011

Multen quatre indignades per un videofòrum

L’assemblea del 15M de Mataró hi veu “una estratègia intimidatòria i de repressió”

Quatre indignades, membres de l’assemblea del moviment 15M a Mataró han rebut una notificació en què se les amonesta amb una multa de 250 euros per cap per una infracció greu de desobediència a l’autoritat. Els fets que motiven la multa es remunten al passat 15 de setembre quan es va organitzar un videofòrum a la plaça Isla Cristina del barri de Cerdanyola. Un cop finalitzat aquest acte, que va tenir força assistència i sempre segons la versió dels indignats “dos policies locals van aparèixer a la plaça i van demanar la documentació a les persones més joves que hi havia, no fent el mateix amb la resta de gent que estava participant de totes les edats, i això tenint en compte que moltes persones d’avançada edat es van dirigir a la policia oferint el seu DNI assumint que també es trobaven a la plaça participant del videofòrum”. Finalment, la policia només va identificar quatre joves.

Ara arriba una denúncia per desobediència a l’autoritat per negar-se a identificar en un primer moment tot i que al final sí que es van acabar identificant. El total de les multes arriba als 1.000 euros. Des de l’assemblea del 15M es considera contrari a la democràcia procedir a identificar persones mentre s’està realitzant una activitat política i s’assegura que “aquesta ha estat una estratègia purament intimidatòria i de repressió institucional dels moviments socials i una forma habitual emprada per escanyar a cop de multa qualsevol intent de reivindicació o lluita del poble”.

Article al "Tot Mataró"

dimecres, 16 de novembre de 2011

Per un model d’educació pública i de qualitat

Des dels temps del tripartit s’han anat aplicant unes mesures en forma de reformes, lleis, canvis d’horaris i dels calendaris acadèmics que han portat a totes les persones que formen part del món educatiu a un context d’inestabilitat i malestar col•lectiu. L’educació ha passat ha ser un mecanisme de reproducció d’un sistema capitalista que estandarditza a les persones, en lloc d’acompanyar-les en el seu procés de creixement, d’aprenentatge i desenvolupament. Aquest fet s’ha vist agreujat amb les retallades imposades pel govern de CiU on el món educatiu ha estat un dels grans perjudicats.

Més alumnes, i menys professorat. Els centres han de fer veritables esforços per a mantenir una certa qualitat educativa enmig de la incertesa provocada per la manca de personal docent i infraestructures, suspensió de serveis (menjador, extraescolars, transports...), aules massificades, horaris impossibles, etc. Com sempre, els que paguen les retallades són els col•lectius més vulnerables, en aquest cas, els i les alumnes que veuen hipotecada la seva educació al servei d’ un estat i uns governants que no els interessa un sistema educatiu capaç de formar a persones amb esperit crític i amb consciència social.

El pla de Bolonya és un clar exemple de com entenen els polítics l’educació per perpetuar un sistema capitalista. L’estat, poc a poc, deixa de subvencionar les universitats públiques i ho fan pagar als estudiants de les classes treballadores o bé, deixen entrar capital privat a les universitats i permeten la subordinació dels estudis superiors als interessos d’ empreses, en lloc de tenir en compte els interessos de les persones i la societat. Entre les reformes es defineix el grau com a estudi general, devaluant així la categoria dels estudis universitaris, s’augmenten els preus dels crèdits i s’allarguen les titulacions per pagar durant més anys, s’eliminen les segones convocatòries per fer pagar més als alumnes que repeteixin una assignatura, s’augmenten les taxes de la matrícula, es redueixen les beques i es dificulta la compatibilitat entre estudiar i treballar.

A la vegada es precaritza als i les treballadores, com els professors associats de la UB, que representen el 40% del cos acadèmic i en canvi només un 8% de la massa salarial, amb un sou que no arriba als 600€ al mes. Així doncs també cal solidaritzar-se amb el personal universitari i PAS.

Des de Revolta Global- Esquerra Anticapitalista Maresme, donem suport a la vaga d’estudiants de 17N i els/les estudiants dels instituts que han iniciat les mobilitzacions a la nostra comarca. Recolzem la iniciativa de la manifestació i les ocupacions a facultats i a centres de secundària.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Missatge d’Arcadi Oliveres en suport a Esther Vivas

“Considero inadmissible que una cap de llista i candidata a les eleccions del 20N com Esther Vivas pugui ser denunciada, per una acció raonable com la que es va fer el dimarts passat a la seu de CatalunyaCaixa, per una institució financera com aquesta. Sobre aquesta institució hi hauria moltes coses a dir. Amb quina autoritat moral pot parlar una Caixa que ha estat rescatada pels fons públics, després d’haver fet operacions 100% especulatives?. CatalunyaCaixa té un expedient molt deplorable i ha estat fins i tot implicada en l’especulació d’aliments amb el fons anomenat "100% natural". Una institució que ha especulat amb el totxo sense fre no té cap autoritat moral i està totalment desprestigiada. I no només això: cal fer una revisió clara dels seus comptes.”

Arcadi Oliveres

Solidaritat amb ESTHER VIVAS, cap de llista de anticapitalistes

Los medios llenamos páginas dedicadas a este Vía Crucis de campaña con estudios sobre la calva de Rubalcaba y sagaces artículos de comunicación no verbal. Se trata de convenciones que van construyendo el relato sobre qué es lo político y lo relevante en unas elecciones. Pero mientras todo esto pasa, otra engrasada maquinaria del Estado democrático, la maquinaria represiva, se dedica también y sin descanso, a limitar y dejar bien clarito qué es lo que se permite y qué se castiga en una campaña. Me refiero, claro está, al indignante escándalo que supone la imputación de Esther Vivas, candidata por la lista de Anticapitalistas y denunciada por los siempre eficaces Mo-ssos, a raíz de una acción pacífica en la sede de CatalunyaCaixa el pasado día 8. Pero, más allá de las consideraciones enfadosas sobre la Policía, aquí aparece de nuevo el debate sobre el límite de lo político. O, lo que es lo mismo, el límite de nuestras supuestas libertades.

Muchos consideran que el neoliberalismo es una doctrina económica basada en el realismo que siempre se le supone al avaricioso. Pero no es cierto. El neoliberalismo es una doctrina utopista cuya principal arma de acción no se encuentra precisamente en el bono griego. El proyecto neoliberal se basa en el lenguaje. Desde los tiempos en que Leo Strauss formase los primeros cuadros de la revolución conservadora, el terreno de combate ha estado en los conceptos. Ante la pregunta general de por qué la gente no se subleva frente al atraco a pleno día de la crisis, se puede argumentar: porque nos creemos sus palabras. Hacer los deberes, austeridad, productividad, etcétera. Son frames, conceptos, que despiertan en nosotros, después de 30 años de machaque mediático, una especie de sueño hipnótico. Uno de los conceptos-somnífero más potente es el de lo legal. Lo legal se ha convertido en un ensalmo, en una sopa en la que es lo mismo saltarse un Reglamento de Parques y Jardines que robar a un pensionista.

Palabras que adormecen

Cualquier acto ilegal, y más si es político, queda fuera del debate de las ideas sin considerar la justicia de su mensaje. Otra palabra es: democrático. Vive igualada a plebiscitario y está despojada de su esencia primera: la protección a la minoría y la sanción efectiva al poder. Y la tercera, lo político. Supeditada a las dos primeras, el acto político se restringe a la mera búsqueda del voto. Por eso se niega a la acción de Anticapitalistas la condición de política, en tanto que ilegal aunque pertinente. Hoy en día, interrumpir el trabajo de unos administrativos que se dedican a dificultar el acceso a la alimentación de miles de personas, se considera violencia. Hablo, claro está, del Depósito 100% Natural de CatalunyaCaixa, dedicado a la especulación internacional con alimentos y que formaba parte de los objetivos de la acción. El caso Vivas es pues, un ejemplo de cómo las palabras nos adormecen. Y de cómo el gesto colectivo, a veces, consigue despertarnos de esta modorra capitalista.

Y ahora, espero que me disculparán si abandono la ecuanimidad a la que me obliga el oficio, y expreso mi cordial simpatía por los Anticapitalistas. Más allá del programa y de sus acciones, candidatos como Miguel Urbán, guapetón y ponderado, y Esther Vivas, toda optimismo y perseverancia, le dan a uno la esperanza de que el capitalismo estará desmontado antes de la Inmaculada, semana arriba semana abajo, según como vaya el puente de la Constitución. Y es que un servidor admira especialmente esta estirpe de militantes a la que pertenece Vivas. Despojadas de toda ensoñación y nostalgia utópicas, combinan la alegría más spinoziana con una eficacia digna (perdón) de un broker de Wall Street.

Finalmente. Estaría bien que aquellas candidaturas que se arrogan el espíritu de las calles y proclaman su hastío por la escena partidista, hiciesen un gesto potente de solidaridad con Esther Vivas y de protesta brutal a la represión de lo político. No sé, un boicot a la campaña, una acampada colectiva o una huelga de Nespressos En fin, solidaridad con Esther Vivas (y con todos en general).