diumenge, 22 de novembre de 2009

La lluita per l'educació continua !

Seguim amb informacions desde les universitats i el moviment estudiantil, i és que si hi ha quelcom important en la vida per arribar a ser el que volem és l'educació. Així doncs segueixen els moviments i les lluites per demanar un ensenyament públic i de qualitat per a tothom sense cap discriminació.

Al Maresme tenim tota una setmana per poder estar al corrent i preparar-nos per aquest nou curs.

Per començar disposareu dels apunts durant tota la setmana al centre cívic en forma de exposició. Us podreu acostar a informar-vos o resoldre els vostres duptes amb horaris que s'adaptin a la vostre vida quotidiana durant tota una setmana.

El dilluns (20:00/20:30) disposarem d'un audiovisual per recordar els hitòrics aconteixements de l'any passat, manifestacions, ocupacions, organització del moviment estudiantil i la posterior repressió a cop de porra realitzada per els mossos d'esquadra i autoritzada per els nostres governans. Desprès assistirem a la lectura d'un document en el que una estudiant narra el desallotjament desde dins i en primera persona.

El dimecres (20:00) podrem assistir a una ponencia per tal d'aclarir-nos que passa amb la LEC, aprofundir en el passat del moviment estudiantil i les conseqüencies d'aquest i observar els nous horitzons.

L'examen?

AL CARRER !!!

A TOTES LES MANIFESTACIONS CONCENTRACIONS QUE POGEU ASISTIR.

De moment us deixo un tastet

http://www.youtube.com/watch?v=5MMEB6RbPnc

dimarts, 17 de novembre de 2009

Rodaran Xoriços


Qui té por que s’estiri la manta? Nosaltres, la gent corrent amb la vida fotuda?Arribar a fi de mes és cada cop més difícil, mentre fa una pudor de xoriço que empesta, i els de Dalt parlen molt però no pensen fer res, diuen que “no són tots iguals”, però en realitat tots formen part de fraccions del mateix Partit, el Partit dels xoriços. Ens han xoriçat amb la Crisi i no s’ha canviat res. Ens han xoriçat la Ciutat venent-la al millor postor i omplint-se les butxaques, mentre nosaltres paguem els plats trencats – i salvem els Bancs que tornen així a xoriçar-nos. Ens han xoriçat la Paraula perquè resulta que no se’ns deixa decidir res més enllà d’una participació raquítica i d’un vot aclamatori. I a sobre hem de sentir que estiraran la manta que tenen sota els seus peus!
Des de Santa Coloma fins a Cadis, des del Palau a la Gene, des d’El País fins a Antena 3, la mateixa manta de mentides. La mateixa manta de fum que delata que se’ls està cremant la barbacoa.
Sembla que l’ordre és que el lladre-de-coll-blanc, de més de 20 Milions d’ Euros, el Sr. Millet, molt ben relacionat, continuï gaudint de les seves mansions, cotxes, i passeigs per la platja… I ja veurem quant triguen a sortir en Prenafeta i l’Alavedra… I mentrestant se suposa que nosaltres, treballadors de tots els colors, la gent corrent de la vida fotuda, hem de tornar a la fila i passar-nos el dissabte a la tarda mirant la TV.
Ja n’hi ha prou de fer-li el joc a aquesta gran Família de xoriços.Aquest dissabte apaguem la tele i sortim al carrer.
Porta la cassola, la cullera, la pancarta i la mala llet !!!

Aquest dissabte 21 de novembre a les 18h a la Plaça Sant Jaume!
Rodaran xoriços.

dijous, 5 de novembre de 2009

Evidència científica, irresponsabilitat política


Evidència científica, irresponsabilitat política

Des que l’IPCC (Panell Internacional Sobre Canvi climàtic) va emetre el seu primer informe a principis dels 90, era evident que la comunitat científica assenyalava un greu problema ambiental que exigiria una resposta política proporcionada i urgent. Després de la publicació del seu quart informe, el 2007, les evidències acumulades eren tan paleses que avui, la tàctica del gran capital i dels governs no és ja desprestigiar les evidències científiques, sinó prendre la iniciativa i fer del canvi climàtic un nou negoci i passar-li la factura a les víctimes de sempre: el planeta, els pobles del Sud, les classes treballadores del Nord i les generacions futures. L’últim informe del l’IPCC, publicat el 2007, és concloent pel que fa a això. Onze dels dotze anys més càlids des de 1850 s’han registrat entre 1995 i 2006. La temperatura global mitjana ha augmentat 0,74 ºC entre 1906 i 2005. Al mateix temps que la tendència a l’augment de la temperatura dels últims cinquanta anys pràcticament ha doblat la dels cent anteriors. L’increment de gasos d’efecte hivernacle, lluny de reduir-se, segueix creixent i ho fa a una velocitat major de la prevista.

A ningú se li escapa ja que el canvi climàtic es concreta en catàstrofes naturals cada vegada més intenses i habituals. És a dir, manifestacions meteorològiques cada vegada més extremes: onades de calor sufocants, sequeres extremes, desastroses inundacions, huracans com el Katrina o el de Birmània de 2008. Altres elements clau que està provocant l’escalfament global és un ascens del nivell del mar a tot el món, la reculada dels casquets polars, la desaparició de velles glaceres… Tots aquests fenòmens poden provocar salts qualitatius dramàtics pel que fa a reducció de la biodiversitat i a la desaparició d’ecosistemes sencers. És més, si depassem un cert llindar d’irreversibilitat, el canvi climàtic pot entrar en una espècie d’efecte bola de neu en el qual es generin emissions suplementàries de CO2, o que s’ocasionin també les anomenades “sorpreses climàtiques”, com les fuites de metà (CH4, un gas d’efecte hivernacle 20 vegades més potent que el CO2) emmagatzemat en el permafrost i en alguns àmbits marins, que dispararien el canvi climàtic i el farien incontrolable.


Tot això té una traducció immediata en la fragilització de la subsistència en els cinc continents: la desaparició de la pesca, dels conreus i d’altres activitats econòmiques constitueix una catàstrofe irreversible en molts països, sobretot del Sud. Evitar que les catàstrofes climàtiques concretes que s’estan multiplicant avui en el món mutin en una catàstrofe ecològica, econòmica, social i política, alhora global i permanent, encara està en les nostres mans, però el temps s’està esgotant.

Crisi capitalista, crisi climàtica

L’escalfament global es deu a més de dos-cents anys de crema de combustibles fòssils com a aliment del capitalisme industrial modern i, en menor mesura, a una reducció dels grans boscos capaços d’absorbir el CO2. El desenvolupament capitalista i la seva conversió en un sistema mundial s’ha basat sempre en la disponibilitat d’energia barata i altament contaminant: primer el carbó, després el petroli… L’energia barata ha estat imprescindible per a imposar una divisió mundial del treball i crear un mercat mundial de mercaderies i capitals. Però també perquè el capital pogués anar substituint força de treball per maquinària, béns d’equip i energia. La globalització ha consumat la internacionalització del capitalisme al preu d’haver desencadenat un desequilibri ecològic sense parangó en la història del planeta. Avui el capitalisme mundial està travessant una crisi profundíssima, només comparable a la dels anys trenta del segle XX. Aquesta crisi és una crisi de sobre-producció, en la qual les forces productives capitalistes han arribat a un nivell tal de producció i les relacions socials capitalistes han generat un grau de desigualtat tal -entre classes i entre pobles- que és impossible que es resolgui sense un repartiment radical de la riquesa, del treball i del temps que parteixi d’una reformulació radical de les necessitats humanes, de les prioritats de producció i d’una planificació democràtica capaç d’introduir una racionalitat social i ecològica totalment aliena a les forces cegues del mercat. És a dir, que la crisi actual no es pot resoldre d’una manera duradora –això és, sense repetir la fugida endavant neoliberal, que només ha aconseguit postergar durant trenta anys la depressió fent-la més profunda i brutal– en el marc del capitalisme. Seguint la vella fórmula de Marx, fa tants anys que el capitalisme mundial està madur per a construir el socialisme (l’ecosocialisme) que aquestes mateixes forces productives estan esdevenint forces destructives que amenacen el futur de totes les espècies, inclosa la nostra.

La resposta capitalista: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues

Doncs bé, la resposta capitalista, tant a la crisi com al canvi climàtic, és justament canviar quelcom perquè tot segueixi igual. Després d’haver legislat a favor del capital financer durant anys, els principals governs injecten quantitats astronòmiques de diners públics per a salvar les entitats que han precipitat la crisi... sense exigir a canvi ni tan sols una revisió de les seves polítiques. En el terreny del canvi climàtic estan obrint camps de negoci “verd” a multinacionals energètiques lligades a la gestió de l’energia nuclear i als hidrocarburs. En lloc d’assumir la seva responsabilitat en el canvi climàtic global, els països imperialistes han renunciat a modificar les seves economies per a limitar les seves emissions i han buscat subterfugis per a eludir aconseguir les reduccions a les quals es van comprometre.

Al mateix temps, intenten despistar-nos donant tota la culpa del canvi climàtic al creixement demogràfic al Sud (que, d’altra banda s’està reduint i, a més, té un impacte mínim a aquest nivell) i a la "voracitat" de les noves potències emergents.

Resumint, el gran capital vol aprofitar la crisi per a imposar noves deslocalitzacions, nous plans de “flexibilització” del treball, noves polítiques d’austeritat per a les classes populars, sense alterar gens ni mica un repartiment de la riquesa cada vegada més desigualitari i un model de producció i consum absolutament insostenible. És tasca de l’esquerra anticapitalista lligar la lluita per la defensa dels drets socials i la necessària reconversió ecològica de la indústria, de les fonts energètiques, dels sistemes de transport i de l’agricultura. No hi ha sortida verda a la crisi sense trencar amb la lògica capitalista, no hi ha sortida socialista a la crisi que no posi les bases d’una reconversió ecològica de l’economia i una reconciliació amb el planeta.

Canviem el món, no el clima: autogestió, sobirania energètica i repartiment de la riquesa!

El sistema capitalista mundial ha centralitzat la presa de decisions en un grapat de països (G8, G20, etc...) que intenten imposar la seva voluntat a tota la humanitat. El poder del mercat mundial limita als pobles a l’hora de decidir el seu futur polític i econòmic. És impossible canviar de rumb sense trencar amb el mercat mundial i les seves imposicions, així com amb les institucions de la “governança” mundial (Banc Mundial, FMI, OMC). El futur passa per una transferència de tecnologies netes als països empobrits i per la lluita per la sobirania alimentària, energètica i política dels pobles.

El control de les fonts d’energia fòssil i nuclear ha estat lligat històricament a la lluita per l’hegemonia militar, política i econòmica de les grans potències. El desenvolupament d’energies alternatives (en la seva majoria directa o indirectament relacionades amb l’energia solar), la creació d’economies més auto-centrades regionalment que demandin menys mobilitat i consum energètic (que no autàrquiques) i l’accés dels camperols a la terra en ruptura amb el latifundisme i les multinacionals agroalimentàries permet un major grau de descentralització i d’autogestió pels pobles. Les grans decisions econòmiques han de recaure en els principals interessats: els pobles.

Per un "comunisme solar"

Necessitem reorientar la despesa pública per a iniciar una reconversió ecològica de la indústria i crear noves ocupacions que cobreixin necessitats socials i/o mediambientals que han d’expandir-se enfront de les satisfetes per la societat de consum: salut, educació, oci i cultura, atenció a la tercera edat o a la infància, recuperació d’espais públics urbans i naturals… I tot això amb una reducció del temps de treball que ens permeti repartir l’ocupació i la riquesa. El cost de no actuar enfront del canvi climàtic s’estima en pèrdues del PIB mundial entre el 5 i el 20%, el cost de l’actuació en l’1%. Es necessiten potentíssimes inversions públiques per tal de modificar en profunditat els sistemes de mobilitat imperants. Per a això hem de fer una crítica demoledora al model de creixement basat en el monocultiu del totxo del PP i del PSOE en els 10 anys anteriors.

Un model que ha constituït un veritable ecocidi i que, quan ha arribat el seu lògic esgotament, ha deixat a milions de treballadors i treballadores endeutades i a l’atur i a una petita minoria amb les butxaques ben plenes. Hem construït models difusos de ciutat on la satisfacció de les necessitats més elementals requerien de la mobilitat privada, devorant més i més sòl. Es tracta d’iniciar doncs una reconversió basada en una nova cultura del “bon viure” a l’abast de tots i reconciliable amb el planeta, abandonant models importats i superant la tirania de la societat de consum. Però la potenciació de la investigació i l’aplicació de noves fonts energètiques netes juga un paper estratègic en la reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Avui el lobby nuclear torna a la càrrega defensant aquesta forma d’energia tan perillosa com econòmicament ruïnosa per a les butxaques dels usuaris i contribuents. És impossible substituir els combustibles fòssils per producció d’energia nuclear. Aquesta font només cobreix entre el 3 i el 4% de l’energia que consumeix el planeta. L’única forma de reduir la dependència dels combustibles fòssils és desenvolupar energies alternatives directa o indirectament relacionades amb aquesta megacentral energètica gratuïta, duradora i segura que es diu Sol. Però el desenvolupament de les energies alternatives ha de fer-se tot creant un veritable servei públic energètic amb gestió democràtica i transparent de les empreses que operen avui dia en l’Estat espanyol.

El clima no està en venda! Escalfem el clima de les mobilitzacions socials

La ciutadania no pot confiar en governs ni multinacionals per a salvar el clima, ja que són part del problema, no de la solució. Tampoc cal creure en solucions tecnològiques màgiques que resolguin el problema sense modificar en profunditat el model socioeconòmic. El canvi climàtic no és una fatalitat “natural”, sinó una catàstrofe social. Certament, els canvis en els hàbits individuals són necessaris per a reduir el malbaratament i el consum desmesurat, però són totalment insuficients per a canviar el model de producció i de consum, tot i que representen la llavor d’una societat nova. Això només és possible construint un ampli moviment social que uneixi en un mateix combat la reconversió ecològica de l’economia i la defensa i ampliació dels drets socials.

El canvi climàtic és el fenomen que sintetitza tots els grans problemes ambientals del nostre temps, que ens obliga a buscar una alternativa coherent de conjunt al capitalisme i, per tant, permet federar les campanyes ecologistes més o menys disperses que coneixem i teixir una aliança entre aquestes i el moviment obrer organitzat que resisteix a la crisi capitalista. És fonamental implicar al màxim d’organitzacions sindicals i comitès d’empresa en aquesta lluita, sobretot als sectors que entenen que la defensa dels llocs de treball no ha de fer-se a costa de mantenir indústries antiecològiques, sinó lluitant per una reconversió ecològica de conjunt. Tot apunta que les tecnologies netes són molt més intensives en treball que les convencionals. Una producció i transports descarbonitzats –i, per descomptat, una economia ambientalment sostenible– generaran un major volum de llocs de treball que els existents actualment. Però pot haver desfasaments temporals o espaials entre les ocupacions perdudes i les ocupacions generades, per això és necessari que l’esquerra i el moviment sindical s’anticipin i identifiquin:

a) Les conseqüències adverses que es poguessin derivar en cada sector i en cada país, sobretot en relació amb l’ocupació i la justícia social i territorial.

b) Les opcions més eficients i menys costoses en termes socials.

c) Les oportunitats que es puguin derivar per al desenvolupament d’una nova economia.

Per tot això, és fonamental que l’esquerra anticapitalista impulsi àmplies plataformes contra el canvi climàtic, en totes les localitats i barris. És necessari mobilitzar-se per a anar a la manifestació de Barcelona el pròxim 31 d’octubre i que es vagin preparant en els diversos territoris manifestacions descentralitzades el 12 de desembre, data clau per a desenvolupar una mobilització internacional en defensa del clima, coincidint amb la cimera de Copenhaguen.

Aquí els governs seguiran buscant excuses per a postergar les mesures radicals de reducció d’emissions que la majoria dels científics creuen ineludibles. Tot això es concretarà en una renegociació dels termes del comerç de drets d’emissió. La nostra consigna ha de ser molt clara: “responsabilitat conjunta però diferenciada” en la lluita contra el canvi climàtic. És a dir, que les reduccions més dràstiques han de ser obligatòries i proporcionals als qui avui més polucionen, però també històricament més han polucionat. Els països que més han de reduir les seves emissions són els més desenvolupats. Per això exigim que la cimera adopti, entre unes altres, les següents decisions:

• Dràstica reducció d’emissions mundials de CO2 per a evitar passar el temible límit d’increment de 2ºC de la temperatura mitja i, per a això, les emissions globals han d’experimentar una inflexió a la baixa a partir de 2015. En conseqüència, els països industrialitzats haurien de reduir el 2020 les seves emissions per sota del 40% respecte als nivells de 1990. Aquesta reducció ha de donar-se a l’interior de cadascun d’aquests països de forma obligatòria i sense recórrer a la compensació per inversions en tercers països. S’ha d’assolir la reducció de la demanda d’energia primària en un 20% respecte a 2005 per a 2020, aconseguir que la contribució de les renovables a l’energia primària assoleixi el 30% el 2020 i el 80% el 2050 respecte als nivells de 1990.

• Impulsar un nou model de generació de l’electricitat de manera que les energies renovables cobreixin el 50% de la producció el 2020 i el 100% el 2050.

• Donar suport el trànsit a una economia lliure de carboni dels països empobrits mitjançant més i millors ajudes per a mitigar i prevenir els efectes del canvi climàtic. Això implica crear un fons d’adaptació per als països empobrits, que s’alimenti de la fiscalitat sobre els combustibles fòssils i nuclears en els països industrialitzats i també facilitar la transferència de tecnologies netes de les metròpolis imperialistes als països empobrits, com a pagament del deute ecològic.

• Reforma radical dels anomenats Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN) que inclogui el cessament de la comercialització de reduccions d’emissions estratègiques i permanents. Rebutgem els projectes que poden a més causar nous danys ambientals i socials, com els basats en l’energia nuclear, les grans obres i instal•lacions hidroelèctriques, la deforestació per a canviar els usos del sòl i la captura i emmagatzematge geològic del carboni.

• Impuls d’un nou model de mobilitat sostenible mitjançant el transport terrestre de persones i mercaderies públic col•lectiu i majoritàriament electrificat, així com la reducció i racionalització del transport marítim i aeri.

• Canvi a un model productiu l’objectiu del qual sigui la producció neta, mitjançant canvis també en matèries primeres, processos, organització del treball i tecnologies.

• Assegurar la transició justa mitjançant la protecció de la qualitat de vida dels treballadors i dels sectors més vulnerables, així com la protecció de l’economia de les comunitats (diversificació econòmica, recursos públics…). Exigim que el Govern espanyol, que no va més enllà de les proclames, defensi a la cimera de Copenhaguen i durant la futura presidència espanyola de la Unió Europea les mesures proposades.

La classe obrera no és aliena a la solució que se li dóni dels problemes ambientals associats a l’escalfament per emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle. Ha de tenir veu en el diagnòstic i en les alternatives.

SALVEM EL CLIMA, NO ELS BANCS!

dimecres, 4 de novembre de 2009

Bolonya s'aplica amb represió. la lluita continua


Demà, dimarts 3 de novembre, es celebra el primer dels judicis que es duran a terme al llarg dels propers mesos contra més d’un centenar d’estudiants que participen de la lluita contra la imposició de reformes mercantilistes i privatitzadores a l’educació, i que l’any passat van protagonitzar les grans mobilitzacions pels carrers i universitats del nostre país .
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem posar de manifest que aquests judicis només fan que evidenciar que la lluita per una universitat pública i de qualitat continua viva i que, ara més que mai, és necessari organitzar la resposta estudiantil.

El judici que es celebra demà a la nova ciutat de la justícia és contra 9 estudiants que el 28 d’abril del 2009 van participar en una acció contra la imposició del procés de Bolonya a la seu d’ERC a Barcelona, partit del que és militant i dirigent el conseller d’Universitats, Empresa i Innovació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep Huguet.
Aquest és el primer dels judicis que al llarg del propers mesos portaran a més de 100 estudiants davant dels Tribunals espanyols per la lluita que els últims anys ha dut a terme el moviment estudiantil en contra de la imposició del procés de Bolonya i en defensa d’una universitat pública i de qualitat.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les mobilitzacions en defensa de la universitat pública, davant dels processos judicials oberts a més d’un centenar d’estudiants volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport als estudiants que han de fer front als judicis i, per això, exigim la retirada immediata de tots els càrrecs als estudiants imputats.

2.- Que aquests judicis, igual que els expedients oberts i les sancions imposades a desenes d’estudiants, tornen a posar de manifest que continua obert el conflicte universitari als Països Catalans. Conflicte que neix de la voluntat dels governants d’imposar reformes neoliberals que tenen com a objectiu mercantilitzar la universitat pública.

3.- Que l’únic mecanisme per construir la universitat pública del futur, i resoldre definitivament les problemàtiques educatives d’aquest país, és iniciar un procés de debat i de transformació basat en la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat entre tots els membres de la comunitat universitària (professorat, estudiants i membres del PAS).

4.- Que els judicis, les penes-multa, els expedients i les sancions no aturaran la lluita dels estudiants per construir una universitat pública, popular, catalana, de qualitat i antipatriarcal.

Finalment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans animem al conjunt de la societat a participar de les diverses iniciatives que es realitzaran per recolzar als estudiants encausats i rebutjar l’estratègia repressiva dissenyada per les autoritats universitàries.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 2 de novembre de 2009

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Davant la repressió a la mobilització pagesa a Reus. Sobirania alimentària, justícia social i prou agressions als moviments populars


Davant la repressió a la mobilització pagesa a Reus. Sobirania alimentària, justícia social i prou agressions als moviments populars

Els Mossos d’Esquadra han tornat a entrar en escena. Després dels estudiants anti-Bolonya, de l’ús del kubotan contra les manis okupes...ara ha estat el torn dels pagesos. Poc a poc, tots els moviments populars catalans van comprovant el pa que s’hi dóna a la Conselleria d’Interior.
Dissabte passat a Reus (Baix Camp), els Mossos van carregar violentament contra una protesta impulsada per Unió de Pagesos davant el Departament d’Agricultura. Una vegada més la repressió és la resposta. El govern d’Entesa, de nou, demostra a quin bàndol està. El mateix dissabte al vespre, a Barcelona, els Mossos carregaven de nou, aquest cop contra la manifestació en solidaritat amb l’Amadeu Caselles.
Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista volem manifestar la nostra condemna a aquest nou episodi repressiu i la nostra solidaritat vers les i els afectats i exigim que es depurin responsabilitats.
Les polítiques neoliberals, els acords en el marc de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i la Política Agrària Comú (PAC) impulsada a escala europea són responsables d’una llarga crisi del camp i la pagesia catalana, afavorint un model agroindustrial al servei dels grans propietaris i les empreses del sector.
Avui a Catalunya poc més de l’1% de la població activa és pagesa i la seva renta és tan sols d’un 55% de la renta general amb un empobriment clar i abandó del sector. Un dels elements clau en l’ensorrament de la pagesia són les poderoses xarxes de distribució i comercialització dels productes agrícoles, que compren els productes als camperols a preus de misèria i es queden el gruix guany. El diferencial entre el preu en origen pagat als pagesos i el preu de venda al públic dels productes alimentaris és del 400%. Aquest marge de diferència va a parar a les butxaques de les grans empreses de distribució que controlen el sector.
Si la pagesia familiar i a petita escala desapareix, en mans de qui està la nostra alimentació? Multinacionals com Monsanto, Cargill, Nestlé, Carrefour o El Corte Inglés son avui en dia qui determinen què mengem, com ha estat elaborat, d’on ve, quin preu paguem per allò que consumim... avantposant els seus interessos econòmics a les necessitats alimentàries i el respecte al medi ambient.
Front aquesta situació, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista defensem la necessitat de mobilitzar-nos per un altre model agrícola, basat en la soberania alimentària i en unes polítiques que promoguin una pagesia local i sostenible així com la justícia i la transparència del camp al plat.
Cal avançar vers un món rural viu, una agricultura de proximitat, ecològica, lliure de transgènics i sense pesticides. Creant aliances entre pagesos, consumidors, ecologistes... i bastir un ampli moviment popular oposat a l’agronegoci i a la mercantilització de l’agricultura i els aliments.
Perquè les nostres terres, llavors i aigua no poden ser una mercaderia en mans del millor postor.
Per la sobirania alimentària. No a la repressió de la pagesia ni al conjunt dels moviments socials!

dijous, 22 d’octubre de 2009

Suport a les entitats locals en la preparació i organització de les consultes sobiranistes


Per Plataforma pel Dret de Decidir


El 13 de setembre es va iniciar el procés per crear una coordinació nacional de les consultes sobiranistes, des de l’entusiasme i la participació de diverses entitats ciutadanes i associacions de càrrecs electes locals.

Tanmateix, fins avui, no s’ha assolit una coordinació participativa i unitària de les entitats ciutadanes i les associacions de batlles i regidors; per això, la PDD treballarà per aconseguir-ho. El protagonisme del procés de consultes ha de recaure en les entitats locals i els municipis, les entitats nacionals i associacions de càrrecs electes han de limitar-se a donar el suport tècnic necessari.


Mentrestant, entenent que el procés de consultes és imparable, la PDD posarà a disposició de les entitats ciutadanes locals que ho sol•licitin els recursos humans i tècnics de què disposa per dur a terme les consultes sobiranistes, tot i que espera que, ben aviat, es pugui consolidar una coordinació de suport tècnic fruit de de la unitat que l’ocasió històrica requereix.


La Plataforma pel Dret de Decidir considera que:


1. La consulta d’Arenys de Munt marca un punt d’inflexió fonamental per començar el procés de consultes arreu del país. Tornem a felicitar i a donar les gràcies a les entitats locals i al consistori que ho han fet possible.


2. Per dur a terme, arreu del país, el procés que s’ha iniciat a Arenys de Munt cal el treball de base en els diferents municipis i, per això, és imprescindible la col•laboració entre les entitats locals i els consistoris.


3. Els protagonistes reals són els municipis i les entitats locals, les quals conjuntament amb els alcaldes i regidors són la peça clau per aconseguir que el procés iniciat a Arenys de Munt s’estengui com una taca d’oli.


4. Com que el procés de consultes és imparable, és necessària una coordinació nacional de suport a les entitats locals i ajuntaments, en especial per organitzar la comunicació internacional i per no doblar esforços.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Amèrica llatina AVUI

Amèrica Llatina, avui
imperialisme, poder popular, resistències


Massacre d’indígenes a Pando, Bolívia;
Massacre d’indígenes a la Amazònia Peruana;
Intervenció militar de l’exèrcit de Colòmbia en territori d'Equador;
Cop d’estat de nou tipus a Hondures,
i ara la Instal•lació de set bases militars nord-americanes a Colòmbia.


Intervenen:

Ana Montero i Josep Cruelles
(membres de RG-EA i de l' Assemblea Bolivariana)
Cristian Cepeda
(membre del Colectivo Latinoamerica XXI
i de l' Assemblea Bolivariana)

Dijous 15 d'octubre de 2009
a les 20 hores
Centre Cívic, C/ Esperança, 19-21Premià de Mar

dissabte, 5 de setembre de 2009

L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació


L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació,
el dret a decidir i contra les provocacions feixistes



Davant dels fets i de les controvèrsies originades arran de l'anunci de la convocatòria d'una consulta popular a Arenys de Munt relacionada amb el dret a decidir del poble de Catalunya i dels Països Catalans i sobre quina estructura política li és més adequada en l'exercici de l'autoderminació, l'organització del Maresme de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista apunta les següents consideracions:
1) Aquesta iniciativa, procedent d'una entitat d'Arenys de Munt amb el suport logistic de l'Ajuntament, és totalment legítima i pot aportar dades i un mètode participatiu que posi en evidència els limits i els paràmetres que determinen l'acció i la retòrica de les elits polítiques que dominen el relat estatutari i constitucional.
2) La manifestació convocada per l'ultradreta falangista, així com les polèmiques de l'espanyolisme de tot signe i les reclamacions de prohibició fetes per Ciutadans i el PP, s'enmarquen en un seguit de reaccions ja habituals entre aquells que propugnen
la supressió dels drets nacionals a l'Estat Espanyol.
3) El paper del govern de la Generalitat, particularment del Departament d'Interior dirigit per Joan Saura és paradoxal i obre nous elements de reflexió. Interior autoritza una manifestació ultradretana contrària a la consulta (tot i que aquest departament demana que s'ajorni a una data posterior a la de la consulta adduïnt problemes d'ordre públic).
Una convocatòria de l'extrema dreta, doncs, obté la llum verda del govern de Catalunya coincidint amb l'inici del procés de prohibició d'una consulta democràtica, cívica i recolzada per un Ajuntament democràtic.
4) En uns temps en què des de la Generalitat es promou el Memorial Democràtic i què reviu el debat sobre la memòria històrica amb una política de tímida recuperació d'aquesta, ens trobem davant un cas que mostra quins són els limits de l'estat democràtic, de l'aplicació de la llei de partits i que en paral·lel evidencia l'impunitat que gaudeixen les manifestacions de l'extrema dreta, en clar contrast
amb les dificultats que obté un exercici puntual de consulta i de participació ciutadana
no vinculant com és aquest referendum.
Sigui quin sigui el desenllaç d'aquesta polèmica, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, defensarà la realització de la consulta, com també valora positivament que es portin a terme iniciatives com aquesta des de baix i al marge del relat dominant sobre l'Estatut i la Constitució, i anima la població a participar-hi fent ús del dret a decidir, és a dir, del dret a l'autodeterminació dels pobles. RG-EA es suma al rebuig a les provocacions de l'ultradreta i del fonamentalisme espanyolista i denúncia la seva impunitat i permissivitat.


REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA
El Maresme, 3 de setembre de 2009

dijous, 27 d’agost de 2009

Treu el Capitalisme de la teva vida

17S TREU EL CAPITALISME DE LA TEVA VIDA

El 17 de setembre del 2009, coincidint amb el primer aniversari de la publicació CRISI, s'inicia la vaga d'usuaris de bancs com acció de deserció col·lectiva de la banca. Juntament amb això, s'ha convocat una acció consistent en muntar punts de trobada en els espais més transitats de l'espai públic, incloent-hi taules informatives, amb l'objectiu de posar en contacte persones que vulguin canviar les coses per viure sense capitalisme. En aquests punts, a les 19:30 del mateix dia es convocaran assemblees temàtiques amb les persones interessades. Cada iniciativa local pot enriquir la convocatòria amb, per exemple, actuacions artístiques, teatre etc.

Ànim que podem viure sense capitalisme! Siguem el canvi que volem!!
Més informació a http://www.podem.cat

divendres, 21 d’agost de 2009

La revolta no fa vacances


Es troben a faltar aquells dies de lluites...

aviat tornaran.



Que no ens prenguin el pèl

No a la LOU/LUC.


Fotografia dedicada als companys anti-bolonya i de Izquierda AntiKapitalista de Càdiz.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març


Abans de llegir aquest text crec que és important que sapigueu que jo mateix podria haver sigut un d'aquest 58 imputats, i que ara mateix podria estar en un procès judicial, La sort va fer que en aquest cas no estigues directament implicat, però m'hi sento identificat completament.
Gràcies pel teu temps i la teva solidaritat.


Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març

Benvolguts companys, benvolgudes companyes,
Com tots i totes heu pogut comprovar enguany, el moviment estudiantil ha estat una de les puntes de llança en contra de les polítiques neoliberals del Govern d’Entesa i del Gobierno de España. La nostra acció i mobilització ha tornat a evidenciar que la política institucional, encara que s’autoanomeni progressista, resta subordinada als interessos del gran capital i del mercat. El tripartit ens ha demostrat que si la privatització no entra per la via política entra per la via de la porra. Per aixó al ser un dels moviment més actius hem sigut fortament reprimit: 33 expedients, 22 sancions, 6 expulsions i 15 procesos judicials oberts a la UAB per defensar una universitat crítica, fora de la lògica mercantil.

La repressió però no ens farà callar, sobretot si rebem un ampli suport social. El principal objectiu d’aquest informe és anunciar a la vostra organització que la repressió policial, a part de desallotjar el rectorat i causar més de 200 ferits el 18 de març, també va imputar a 58 persones que restem pendents de judici. Les 53 persones que pernoctàvem aquella nit al rectorat i les 6 persones que varen ser detingudes al llarg d’aquell dimecres gris, una de les quals també està imputada pel desallotjament, tenim obert un procés judicial. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Els 58 imputats hem creat un grup antirepressiu anomenat 58 i + per tal d’engegar una campanya de difusió i sensibilització del nostre cas, desacreditar el govern i els impulsors de la repressió, evidenciar la falta de democràcia actual i sufragar els costos dels advocats.


Sovint heu manifestat la vostra solidaritat amb el moviment participant en les mobilitzacions, difonent les nostres reivindicacions o assistint a les trobades d’estudiants i moviments socials. Nosaltres també hem intentat donar veu a moltes de les vostres reivindicacions tant a les facultats com al rectorat ocupat. Hem participat en d’altres mobilitzacions socials, doncs no només sóm estudiants, també som treballadors precaris, dones, immigrants... i a més entenem que la solidaritat és la base de la resistència, i és el que ens uneix per preparar l’ofensiva.


Us demanem humilment que en la mesura de les vostres possibilitats recolzeu aquesta sèrie de propostes:

Signar individualment el manifest dels 58 i + i fer-ne difusió. Adjuntem el manifest a aquesta carta amb el formulari de recollida de signatures.


Adherir-vos com a organització a la campanya enviant un e-mail a extensio58imes@gmail.com amb el nom de la vostra organització.


Fer declaracions o ressolucions donant-nos suport.


Organitzar xerrades informatives sobre la repressió que pateix el moviment estudiantil.


Organitzar actes de suport als 58 i +: cafetes per treure diners, actes polítics, etc. Envieu-nos material gràfic de les accions que feu i el posarem al blog!


Assistir a les nostres mobilitzacions, actes i cafetes que organitzarem i dels quals us mantindrem informats.


Afegir un banner dels 58 i + a la vostra web (el logo, que també adjuntem, vinculat al nostre blog: http://58imes.wordpress.com).


Posar una guardiola solidària amb els 58 i més al vostre local. Si no en teniu contacteu al mail: extensio58imes@gmail.com


Recolzar econòmicament el grup dels 58 i +. Podeu fer les vostres donacions mitjançant transferència bancària al número de compte d’estalvi: 1491.0001.27.0020007218 de la Banca Ètica Triodos Bank. Moltes gràcies per la vostra solidaritat i pel vostre suport sempre present que ens ajuda a seguir lluitant. Salut i força! Comissió d’Extensió dels 58 i +. Mail de contacte: extensio58imes@gmail.com

Manifest per subscriure:


El 20 de novembre de 2008 milers estudiants preníem el hall de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, on s’hi troba el rectorat. El 18 de març de 2009 en sortíem desallotjats de manera violenta pels Mossos d’Esquadra que rebien ordres expresses del rector de la UB, Dídac Ramírez. Foren quatre mesos d’ocupació en els quals férem d’un espai buit i gris, un espai ple de coneixement crític, diàleg, solidaritat i pintat pels colors de la rebel•lia i els somnis.
58 i més. En el transcurs d’aquell brutal dimecres els Mossos d’Esquadra van desallotjar 53 persones, van detenir 6 i en van ferir més de 200. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.


58 i + constitueix un nou símbol que volem prendre amb força. És el símbol de l’acció, de la unió, de la defensa de la dignitat de la lluita per una universitat crítica, lliure d’empreses i fora de la lògica mercantil. El símbol que vol deixar clar que no farem ni un pas enrera. Si ocupar una universitat pública en protesta per l’aplicació impositiva d’una reforma privatitzadora és un delicte, llavors som culpables. Si desobeir i posar resistència quan, sense cap diàleg previ, els Mossos d’Esquadra per ordre de les autoritats venen a treure’ns per la força és un delicte, llavors som culpables.


Els aquí sotasignants som conscients de la funció latent de la repressió. Aquells que imputen, detenen i sancionen volen aniquilar qualsevol forma de dissidència política. És per això que exigim la immediata absolució dels 58 imputats pels fets del 18 de març.
http://58imes.wordpress.com/

Text extret de la web de Revolta global- Esquerra anticapitalista

http://revoltaglobal.cat/article2288.html

dilluns, 6 de juliol de 2009

Participació en termes polítics institucionals (i no socials)


Participació en termes polítics institucionals (i no socials)


Per molt que porti la pell de xai, un llop sempre és un llop, i el que ho va intentar una vegada ho tornarà a intentar fins que es surti amb la seva, i més si parlem de politics professionals.

Jo, que per desgràcia (o per sort), no crec en els que fan de la política una professió em vaig quedar realmente sorprés al veure un anunci a la premsa local de Premià de Mar que incitava a la gent a la participació per tal de remodelar una plaça cèntrica del poble. Realment era una cosa que creia que no podia existir, que fos veritat quie els polítics professionals demanessin opinions a la gent, sense manipular-la i a sobre tenint-la en compte. Jo, que sóc una mica incrèdul, tenia que assitir a la convocatoria per creure-ho, i realmente em vaig endur una gran sorpresa.


-La participació ciudadana l’organitzava una empresa privada (aixó demostra les insuficìències dels representants electes per tal de motivar la gent).


-El projecte de remodelación de la plaça era un pretext per tal de construir un aparcament soterrat, el qual per allo no hauria de ser la condició prèvia per començar el debat.


- Abans d'iniciar cap tipus de participació ciutadana es va mostrar un projecte dissenyat per un arquitecte, el qual evidenciava que l’aparcament era el condicionant de la plaça i no pas a l'inrevés fent que la plaça marqui altres actuacions com ara l’aparcament. Aixó demostra les prioritats del projecte. La prioritat del govern municipal és l’aparcament, per la qual cosa "el poble" (la dinàmica social) no comparia de manera preferent. Així es vol fer veure que els interessa la nostra opinió per tirar-nos ho en cara a les proximes eleccions municipals.


No cal dir que l’aparcament no serà ni públic ni gratuït sinó que serà d’una empresa privada que s’endura els diners dels premianencs i premianenques a les seves arques i tot per que els ciutadans puguin anar a comprar tres carrers més avall amb vehicle privat, cosa que congestionarà més el centre de la cuitat. I el més sorprenent és que aixó està passant mentre que a escasos 50 metres hi ha un altre aparcament que mai està ple, i que a Premià hi ha projectes municipals aturats, ( com una biblioteca) per no poder vendre places d’aparcament amb el qual es tenia que finançar el projecte.


I així van les coses, després de la lluita exemplar (i gratuïta!) per salvar la plaça Nova, ara tornen amb la mateixa historia. Qui sap si una vegada va ser possible salvar una plaça, ara no tornarant a repetir l'intent de foradar-la?


És hora de tornar a demostrar que significa la participació ciudadana, entre d’altres llocs, desde l’esquerra de la lluita.

diumenge, 5 de juliol de 2009



La lluita contra Bolonya: un exemple de resistència, alternatives i internacionalisme estudiantil


diumenge 21 de juny de 2009
Per Rubén Pocino



L’origen de Bolonya queda molt lluny i sobretot molt amagat; evidentment hi ha coses que el poder no vol que se sàpiguen. Als anys 90 l’Organització Mundial del Comerç va dictar les noves normes del mercat, tenint per bandera la progressiva liberalització de serveis públics com el transports, la sanitat i l’educació per tal que el sector privat pogués ampliar els seu marge de beneficis a costa dels sectors populars. És un filosofia coneguda i reincident.
Precisament per això, perquè Bolonya no és de Catalunya, ni d’Espanya, ni tan sols d’Europa (a la UE hi ha 27 membres i el pla de Bolonya afecta 57 països), cal destacar la internacionalització de la lluita. L’exemple d’altres països com Itàlia, Grècia o França ens va arribar des dels companys d’organitzacions germanes que van fer una gira estatal amb diferents actes de caire internacionalista impulsats per RG-EA.
Cal destacar que la lluita estudiantil, malgrat la constant criminalització de les autoritats i dels mitjans de comunicació, ha estat una lluita pacífica. Els estudiants MAI no han imposat el seu punt de vista, sinó que han exigit la posada en pràctica d’eines democràtiques com són el debat i els referèndums per tal de fer sentir l’opinió de la comunitat universitària.
A poc a poc i gràcies al treball i la insistència de les assemblees d’estudiants de les diferents facultats, la problemàtica va anar fent-se visible en el dia a dia dels estudiants. Bolonya havia deixat de ser un tema tabú per, a la fi, sortir al carrer. El moviment estudiantil també implicava una lluita transversal davant del rumb que està prenent la nostra societat. Per això, des del principi de la tancada al rectorat, s’ha treballat amb altres col•lectius i moviments socials, fins el punt de nomenar el rectorat Seu de les lluites dels moviments socials.



Propostes i resistències



La repressió era la única manera de tallar de soca-rel el començament del que podia haver estat el principi del canvi. Tothom recorda les violentes imatges del desallotjament del rectorat. Aquelles imatges són un clar símbol del món què vivim avui dia. Diuen que existeix la llibertat d’expressió, diuen que som una societat democràtica i que les persones tenim drets; el que no diuen és que els estudiants demanem diàleg i l’única cosa que rebem és repressió i violència.
El moviment també s’ha estes als instituts fent convergir la lluita contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb la lluita contra el Pla Bolonya. Aquí també les assembles d’estudiants i les tancades han estat contestades amb repressió mediàtica i porres. Tot i així, aquestes accions dels estudiants de secundària són la garantia que el curs vinent les lluites contra Bolonya tindran el seu relleu i la seva continuïtat.
Molts mitjans de comunicació ens han anomenat "antisistema". Naturalment, no volem aquest sistema. Lluny de les etiquetes de la premsa, no ens amaguem de dir que moltes de les persones que participem a les lluites som anticapitalistes. I practiquem aquest anticapitalisme amb propostes, alternatives i resistències.

Article publicat a la revista n#54 de Revolta Global.

Material Audiovisual amb un resum de la lluita contra El Pla de Bolonya 2008-2009




Una lluita exemplar !