Quanta gent som avui? la immensa majoria d’un poble que clama per la seva dignitat. La reforma estatutària del 2006, ens deien, significaria un salt endavant en l’autogovern de Catalunya. Ha acabat sent tot el contrari. La sentència del Tribunal Constitucional qüestiona la preeminència del català, reafirma el poder centralista de l’Estat, consagra el dèficit fiscal. Un seguit d’interpretacions restrictives soscaven el treball legislatiu del Parlament. El concepte de nació, devaluat, no té cap força per a fonamentar una sobirania.
El PP somriu. Zapatero creu que se’ns passarà l’enrabiada d’aquí a uns dies. Al capdavant d’aquesta manifestació, el president Montilla i Artur Mas ens diuen que no ens atabalem: ja ens cuinaran un nou “pacte constitucional”. Duran i Lleida vol evitar que es produeixi “un aquelarre independentista”. I, pel que fa al PSC i alguns dels seus aliats, s’estimen més les senyeres neutres que les afirmacions rotundes sobre el dret de decidir.
Uns i altres poden dir missa. Una època s’acaba. La sentència del TC certifica que els anhels de progrés social i democràtic del poble de Catalunya no caben dins la Constitució monàrquica del 1978. Tots els porus de l’Estat espanyol traspuen l’heretatge del franquisme. Ahir, l’amenaça de l’exèrcit marcava els límits de la “transició democràtica”. Avui, l’alta magistratura ens recorda que segueixen manant els de sempre.
Aquest atac contra les nostres llibertats resulta particularment greu en els moments que vivim. El capitalisme neoliberal arrossega tot Europa cap a una profunda crisi econòmica, social, ecològica, de civilització... El govern de Zapatero, cedint davant les exigències de les grans corporacions industrials i financeres, està descarregant aquesta crisi sobre les espatlles de les classes populars. (I, quan es tracta de retallar salaris i drets socials, prou que troba la connivència de CiU). L’opressió nacional dels pobles ibèrics és un poderós factor de divisió entre la gent treballadora i un vector per a l’aplicació d’aquestes polítiques.
Democràcia i justícia social són indestriables. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista, fent costat a sindicats obrers, moviments i associacions, està fermament compromesa en la preparació de la vaga general del proper 29 de setembre contra la reforma laboral i els plans d’austeritat del govern. Per això considerem més urgent que mai la rebel·lió contra els greuges que humilien i pretenen afeblir el poble.
Davant la sentència del TC, només resulta admissible una ferma actitud de desobediència civil. Però amb això no n’hi haurà prou. L’autonomisme és una via morta. Cal endegar el camí cap a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació amb l’objectiu d’assolir una República Catalana, social i sobirana. Vet aquí una bandera de llibertat i de solidaritat vers tots els altres pobles.
La sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica marquen la convocatòria de les eleccions d’aquesta tardor. L’esgotament de la via estatutària –crisi institucional i de règim polític– coincideix amb la pitjor crisi que ha conegut el món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Enmig d’un atur massiu i del col·lapse del model econòmic neoliberal que ha prevalgut en aquestes ultimes dècades, les conquestes de l’Estat del benestar, els serveis públics i les condicions de vida de milions d’homes i dones es veuen greument amenaçades.
La realitat social es degrada de dia en dia. En aquest marc, el balanç de set anys de govern tripartit resulta assolador. Sota l’ègida d’un PSC profundament emmotllat en la gestió del sistema, el tripartit d’esquerres s’ha adaptat a les exigències dels grans poders econòmics: des de les infraestructures faraòniques i mediambientalment agressives, passant per les polítiques de mercantilització dels serveis públics i acabant per la gestió policial repressiva de la dissidència social. El vot unànime de PSC, ERC i ICV-EUiA del que podríem anomenar la traducció autonòmica del decret d’austeritat de Zapatero, resumeix la impotència d’aquesta esquerra institucional.
Tot plegat desconcerta l’electorat popular i prepara el retorn al poder de la dreta conservadora. La mateixa que es fa portaveu dels dictats dels “mercats”, exigint més retallades socials. La que treu pit “patriòtic” davant el fracàs estatutari… però que busca, com sempre, un arranjament amb l’Estat, profitós per a les classes benestants. I la que comença a cavalcar, a la recerca de rèdits electorals, la xenofòbia i el racisme que atia ja obertament l’extrema dreta.
Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista pensem que és necessari i urgent fer aparèixer un nou referent, una alternativa. Un pol d’esquerres que aposti per la mobilització social, per la defensa dels drets de treballadores i treballadors, pels valors del feminisme, per la defensa del territori i el retorn a una agricultura pagesa, per la lluita contra la xenofòbia... Un pol d’esquerres que aixequi la bandera de l’autodeterminació i la perspectiva dels Països Catalans. Un espai, en definitiva, on s’apleguin, al voltant d’una manera transparent i fidel de fer política, activistes socials, forces de l’esquerra anticapitalista i de l’esquerra independentista...
Revolta Global – Esquerra Anticapitalista treballa per a la conformació d’una candidatura d’aquestes característiques. No ens podem creuar de braços creuats.
El PP somriu. Zapatero creu que se’ns passarà l’enrabiada d’aquí a uns dies. Al capdavant d’aquesta manifestació, el president Montilla i Artur Mas ens diuen que no ens atabalem: ja ens cuinaran un nou “pacte constitucional”. Duran i Lleida vol evitar que es produeixi “un aquelarre independentista”. I, pel que fa al PSC i alguns dels seus aliats, s’estimen més les senyeres neutres que les afirmacions rotundes sobre el dret de decidir.
Uns i altres poden dir missa. Una època s’acaba. La sentència del TC certifica que els anhels de progrés social i democràtic del poble de Catalunya no caben dins la Constitució monàrquica del 1978. Tots els porus de l’Estat espanyol traspuen l’heretatge del franquisme. Ahir, l’amenaça de l’exèrcit marcava els límits de la “transició democràtica”. Avui, l’alta magistratura ens recorda que segueixen manant els de sempre.
Aquest atac contra les nostres llibertats resulta particularment greu en els moments que vivim. El capitalisme neoliberal arrossega tot Europa cap a una profunda crisi econòmica, social, ecològica, de civilització... El govern de Zapatero, cedint davant les exigències de les grans corporacions industrials i financeres, està descarregant aquesta crisi sobre les espatlles de les classes populars. (I, quan es tracta de retallar salaris i drets socials, prou que troba la connivència de CiU). L’opressió nacional dels pobles ibèrics és un poderós factor de divisió entre la gent treballadora i un vector per a l’aplicació d’aquestes polítiques.
Democràcia i justícia social són indestriables. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista, fent costat a sindicats obrers, moviments i associacions, està fermament compromesa en la preparació de la vaga general del proper 29 de setembre contra la reforma laboral i els plans d’austeritat del govern. Per això considerem més urgent que mai la rebel·lió contra els greuges que humilien i pretenen afeblir el poble.
Davant la sentència del TC, només resulta admissible una ferma actitud de desobediència civil. Però amb això no n’hi haurà prou. L’autonomisme és una via morta. Cal endegar el camí cap a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació amb l’objectiu d’assolir una República Catalana, social i sobirana. Vet aquí una bandera de llibertat i de solidaritat vers tots els altres pobles.
La sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica marquen la convocatòria de les eleccions d’aquesta tardor. L’esgotament de la via estatutària –crisi institucional i de règim polític– coincideix amb la pitjor crisi que ha conegut el món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Enmig d’un atur massiu i del col·lapse del model econòmic neoliberal que ha prevalgut en aquestes ultimes dècades, les conquestes de l’Estat del benestar, els serveis públics i les condicions de vida de milions d’homes i dones es veuen greument amenaçades.
La realitat social es degrada de dia en dia. En aquest marc, el balanç de set anys de govern tripartit resulta assolador. Sota l’ègida d’un PSC profundament emmotllat en la gestió del sistema, el tripartit d’esquerres s’ha adaptat a les exigències dels grans poders econòmics: des de les infraestructures faraòniques i mediambientalment agressives, passant per les polítiques de mercantilització dels serveis públics i acabant per la gestió policial repressiva de la dissidència social. El vot unànime de PSC, ERC i ICV-EUiA del que podríem anomenar la traducció autonòmica del decret d’austeritat de Zapatero, resumeix la impotència d’aquesta esquerra institucional.
Tot plegat desconcerta l’electorat popular i prepara el retorn al poder de la dreta conservadora. La mateixa que es fa portaveu dels dictats dels “mercats”, exigint més retallades socials. La que treu pit “patriòtic” davant el fracàs estatutari… però que busca, com sempre, un arranjament amb l’Estat, profitós per a les classes benestants. I la que comença a cavalcar, a la recerca de rèdits electorals, la xenofòbia i el racisme que atia ja obertament l’extrema dreta.
Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista pensem que és necessari i urgent fer aparèixer un nou referent, una alternativa. Un pol d’esquerres que aposti per la mobilització social, per la defensa dels drets de treballadores i treballadors, pels valors del feminisme, per la defensa del territori i el retorn a una agricultura pagesa, per la lluita contra la xenofòbia... Un pol d’esquerres que aixequi la bandera de l’autodeterminació i la perspectiva dels Països Catalans. Un espai, en definitiva, on s’apleguin, al voltant d’una manera transparent i fidel de fer política, activistes socials, forces de l’esquerra anticapitalista i de l’esquerra independentista...
Revolta Global – Esquerra Anticapitalista treballa per a la conformació d’una candidatura d’aquestes característiques. No ens podem creuar de braços creuats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada