Blog d'esquerres, lluny de les esquerres institucionals i professionalitzades, al costat dels moviments socials que van en direcció a la utopia. "Reconozco la realidad, reconozco los obstáculos, pero rechazo acomodarme en silencio o simplemente ser el eco vacío, avergonzado o cínico del discurso dominante." (Paulo Freire)
dijous, 15 de novembre del 2012
Dues realitats
dimecres, 7 de novembre del 2012
CUP clients de CX ?
(1) http://www.lactual.cat/cat/notices/2012/09/inversions_de_la_banca_en_armament_7483.php
(2) http://www.youtube.com/watch?v=2ZQwxkrKulY
(3) http://www.anticapitalistas.org/Boicot-a-CatalunyaCaixa
(4) http://www.canalsolidari.org/noticia/amb-el-menjar-no-s-hi-juga-no-s-hi-s-especula/26188
Avui una dona s'ha suicidat al fer-se efectiu un desnonament per la mencionada entitat bancaria CatalunyaCaixa, Crec que no hi ha cap cas de desnonament per part de la banca ética, encara que no sigui catalana.
Per acabar m'agradaria dir que sempre he defensat que les CUP són un tot un món i que cada CUP és un món en ella mateixa, així que, per acabar, m’agradaria felicitar, i aquest cop sense ironies, als companys que treballen per la unitat popular des de el respecte, la igualtat, complexitat i pluralitat de la clase obrera.
dilluns, 5 de novembre del 2012
Segrestant el dret a la informació
Així doncs, l’únic que podem fer és seguir denunciant tots aquest casos de manipulació mediàtica i donar tot els nostre suport als companys que dia a dia els amenacen en fer-los callar, per que ens segueixin explicant la realitat que el poder ens vol ocultar.
dimecres, 23 de novembre del 2011
ANTICAPITALISTES: Un pas endavant al Maresme

En aquest sentit podem afirmar que hem assolit els objectius que ens vam fixar augmentant el vot, incrementant la presència de la nostra organització a la comarca i donant a coneixer el projecte d'una esquerra en construcció, radical, crítica i lligada a les lluites socials en contra del capitalisme i en favor d'una transformació radical de la societat.
El Maresme, 21 de novembre de 2011
ANTICAPITALISTES
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Maresme
divendres, 18 de novembre del 2011
Multen quatre indignades per un videofòrum
Quatre indignades, membres de l’assemblea del moviment 15M a Mataró han rebut una notificació en què se les amonesta amb una multa de 250 euros per cap per una infracció greu de desobediència a l’autoritat. Els fets que motiven la multa es remunten al passat 15 de setembre quan es va organitzar un videofòrum a la plaça Isla Cristina del barri de Cerdanyola. Un cop finalitzat aquest acte, que va tenir força assistència i sempre segons la versió dels indignats “dos policies locals van aparèixer a la plaça i van demanar la documentació a les persones més joves que hi havia, no fent el mateix amb la resta de gent que estava participant de totes les edats, i això tenint en compte que moltes persones d’avançada edat es van dirigir a la policia oferint el seu DNI assumint que també es trobaven a la plaça participant del videofòrum”. Finalment, la policia només va identificar quatre joves.
Ara arriba una denúncia per desobediència a l’autoritat per negar-se a identificar en un primer moment tot i que al final sí que es van acabar identificant. El total de les multes arriba als 1.000 euros. Des de l’assemblea del 15M es considera contrari a la democràcia procedir a identificar persones mentre s’està realitzant una activitat política i s’assegura que “aquesta ha estat una estratègia purament intimidatòria i de repressió institucional dels moviments socials i una forma habitual emprada per escanyar a cop de multa qualsevol intent de reivindicació o lluita del poble”.
Article al "Tot Mataró"
dimecres, 16 de novembre del 2011
Per un model d’educació pública i de qualitat
Més alumnes, i menys professorat. Els centres han de fer veritables esforços per a mantenir una certa qualitat educativa enmig de la incertesa provocada per la manca de personal docent i infraestructures, suspensió de serveis (menjador, extraescolars, transports...), aules massificades, horaris impossibles, etc. Com sempre, els que paguen les retallades són els col•lectius més vulnerables, en aquest cas, els i les alumnes que veuen hipotecada la seva educació al servei d’ un estat i uns governants que no els interessa un sistema educatiu capaç de formar a persones amb esperit crític i amb consciència social.
El pla de Bolonya és un clar exemple de com entenen els polítics l’educació per perpetuar un sistema capitalista. L’estat, poc a poc, deixa de subvencionar les universitats públiques i ho fan pagar als estudiants de les classes treballadores o bé, deixen entrar capital privat a les universitats i permeten la subordinació dels estudis superiors als interessos d’ empreses, en lloc de tenir en compte els interessos de les persones i la societat. Entre les reformes es defineix el grau com a estudi general, devaluant així la categoria dels estudis universitaris, s’augmenten els preus dels crèdits i s’allarguen les titulacions per pagar durant més anys, s’eliminen les segones convocatòries per fer pagar més als alumnes que repeteixin una assignatura, s’augmenten les taxes de la matrícula, es redueixen les beques i es dificulta la compatibilitat entre estudiar i treballar.
A la vegada es precaritza als i les treballadores, com els professors associats de la UB, que representen el 40% del cos acadèmic i en canvi només un 8% de la massa salarial, amb un sou que no arriba als 600€ al mes. Així doncs també cal solidaritzar-se amb el personal universitari i PAS.
Des de Revolta Global- Esquerra Anticapitalista Maresme, donem suport a la vaga d’estudiants de 17N i els/les estudiants dels instituts que han iniciat les mobilitzacions a la nostra comarca. Recolzem la iniciativa de la manifestació i les ocupacions a facultats i a centres de secundària.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Missatge d’Arcadi Oliveres en suport a Esther Vivas
“Considero inadmissible que una cap de llista i candidata a les eleccions del 20N com Esther Vivas pugui ser denunciada, per una acció raonable com la que es va fer el dimarts passat a la seu de CatalunyaCaixa, per una institució financera com aquesta. Sobre aquesta institució hi hauria moltes coses a dir. Amb quina autoritat moral pot parlar una Caixa que ha estat rescatada pels fons públics, després d’haver fet operacions 100% especulatives?. CatalunyaCaixa té un expedient molt deplorable i ha estat fins i tot implicada en l’especulació d’aliments amb el fons anomenat "100% natural". Una institució que ha especulat amb el totxo sense fre no té cap autoritat moral i està totalment desprestigiada. I no només això: cal fer una revisió clara dels seus comptes.”
Arcadi Oliveres
Solidaritat amb ESTHER VIVAS, cap de llista de anticapitalistes
Los medios llenamos páginas dedicadas a este Vía Crucis de campaña con estudios sobre la calva de Rubalcaba y sagaces artículos de comunicación no verbal. Se trata de convenciones que van construyendo el relato sobre qué es lo político y lo relevante en unas elecciones. Pero mientras todo esto pasa, otra engrasada maquinaria del Estado democrático, la maquinaria represiva, se dedica también y sin descanso, a limitar y dejar bien clarito qué es lo que se permite y qué se castiga en una campaña. Me refiero, claro está, al indignante escándalo que supone la imputación de Esther Vivas, candidata por la lista de Anticapitalistas y denunciada por los siempre eficaces Mo-ssos, a raíz de una acción pacífica en la sede de CatalunyaCaixa el pasado día 8. Pero, más allá de las consideraciones enfadosas sobre la Policía, aquí aparece de nuevo el debate sobre el límite de lo político. O, lo que es lo mismo, el límite de nuestras supuestas libertades.
Muchos consideran que el neoliberalismo es una doctrina económica basada en el realismo que siempre se le supone al avaricioso. Pero no es cierto. El neoliberalismo es una doctrina utopista cuya principal arma de acción no se encuentra precisamente en el bono griego. El proyecto neoliberal se basa en el lenguaje. Desde los tiempos en que Leo Strauss formase los primeros cuadros de la revolución conservadora, el terreno de combate ha estado en los conceptos. Ante la pregunta general de por qué la gente no se subleva frente al atraco a pleno día de la crisis, se puede argumentar: porque nos creemos sus palabras. Hacer los deberes, austeridad, productividad, etcétera. Son frames, conceptos, que despiertan en nosotros, después de 30 años de machaque mediático, una especie de sueño hipnótico. Uno de los conceptos-somnífero más potente es el de lo legal. Lo legal se ha convertido en un ensalmo, en una sopa en la que es lo mismo saltarse un Reglamento de Parques y Jardines que robar a un pensionista.
Palabras que adormecen
Cualquier acto ilegal, y más si es político, queda fuera del debate de las ideas sin considerar la justicia de su mensaje. Otra palabra es: democrático. Vive igualada a plebiscitario y está despojada de su esencia primera: la protección a la minoría y la sanción efectiva al poder. Y la tercera, lo político. Supeditada a las dos primeras, el acto político se restringe a la mera búsqueda del voto. Por eso se niega a la acción de Anticapitalistas la condición de política, en tanto que ilegal aunque pertinente. Hoy en día, interrumpir el trabajo de unos administrativos que se dedican a dificultar el acceso a la alimentación de miles de personas, se considera violencia. Hablo, claro está, del Depósito 100% Natural de CatalunyaCaixa, dedicado a la especulación internacional con alimentos y que formaba parte de los objetivos de la acción. El caso Vivas es pues, un ejemplo de cómo las palabras nos adormecen. Y de cómo el gesto colectivo, a veces, consigue despertarnos de esta modorra capitalista.
Y ahora, espero que me disculparán si abandono la ecuanimidad a la que me obliga el oficio, y expreso mi cordial simpatía por los Anticapitalistas. Más allá del programa y de sus acciones, candidatos como Miguel Urbán, guapetón y ponderado, y Esther Vivas, toda optimismo y perseverancia, le dan a uno la esperanza de que el capitalismo estará desmontado antes de la Inmaculada, semana arriba semana abajo, según como vaya el puente de la Constitución. Y es que un servidor admira especialmente esta estirpe de militantes a la que pertenece Vivas. Despojadas de toda ensoñación y nostalgia utópicas, combinan la alegría más spinoziana con una eficacia digna (perdón) de un broker de Wall Street.
Finalmente. Estaría bien que aquellas candidaturas que se arrogan el espíritu de las calles y proclaman su hastío por la escena partidista, hiciesen un gesto potente de solidaridad con Esther Vivas y de protesta brutal a la represión de lo político. No sé, un boicot a la campaña, una acampada colectiva o una huelga de Nespressos En fin, solidaridad con Esther Vivas (y con todos en general).
dijous, 27 d’octubre del 2011
20-N Unes eleccions de POR !!!

No hi ha mes més apropiat per aquestes eleccions, el més de novembre, i per més inri, el dia de la mort d’un dictador. Sembla que aquest any podré celebrar la castanyada (tradició catalana) i Halloween o Shamain (com ho anomenaven els celtes), sense que es trepitgin les dues festivitats, i és que aquest 20-N, si que fa POR!
En aquesta història hi haurà de tot, bruixots , monstres, fantasmes i fantasmades, i vius enterrats en caixes de fusta dos metres sota terra, tot envoltat d’una essència, d’aquella que no es veu, però que si apareix és com el vent, pot fer anar un vaixell a bon port o a la deriva. És tot un corrent de gent, d’idees, de pensament que si es manifesta pot ser més fort que tot, que els vius, que els fantasmes, que els Monstres, que els Bruixots i fins i tot que el Diable.
Els bruixots (i el Diable)
No hi ha història de por sense que el Diable aparegui per algun lloc. El Diable no és qui us penseu, el Diable és aquell que permet que els seus fidels visquin millor que els qui no ho són. És aquell que roba a uns les possessions i somnis a canvi d’una mica d’aire per poder viure, per donar-ho als altres. El Diable és el CAPITALISME, i els bruixots els seus amics, segurament us sonaran noms com Santander, La Caixa (ara CaixaBank), BBVA, Inditex, Mango, Repsol, Telefònica, El Corte Inglés, i podríem seguir amb un llarg etc. Per els que estigueu interessats us deixo el següent enllaç.
(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/225993/index.php)
Monstres Esclaus
Aquest bruixots no cal dir que s’avorreixen molt, tenen molt poder i per tant no es tallen un pèl en utilitzar-lo. Així doncs, l’utilitzen per tenir dos esclaus i jugar a les apostes com qui veu un combat de galls. Aquest dos esclaus tenen nom i aquests si que us sonaran molt. PP i PSOE es barallen entre ells per ser la nineta dels ulls dels seus amos. Retrets, retrets i més retrets, això sí, els dos morts de por, Qui s’atreveix a fer enfadar o discutir les ordres dels seus amos? I més si té un poder tan gran i il•limitat com el pot tenir el mateix Diable?
Fantasmes i fantasmades
En aquest món tan terrorífic no hi podien faltar els fantasmes. Fantasmes que tomben cap aquí i cap allà, que no fan por a ningú i que es mouen per aquest món sense pena ni glòria. Aspiren a que algun dia alguns d’aquests esclaus els alliberin de la seva penúria invocant-los per formar govern.
I clar, quan un fantasma obre la boca, només pot dir fantasmades, com els senyors Joan Herrera i Ricard Gomà, que es creuen amos i senyors del 15-M i pobrets no saben ni de que parlen. Quin mal fa la memòria històrica, aquella que ens recorda que durant 4 anys ells van ser els que van estar a les clavegueres del parlament i la única cosa que se’ls va ocórrer per lluitar contra les injustícies socials era posar una tira de velcro de 2x5 centímetres als Gossos d’en Saura. (http://www.ara.cat/politica/ICV-erigeix-veu-indignats_0_485352513.html)
Altres fantasmes són els que ara es barallen, ara són tan amics i ara tu em fas un lloc a les teves llistes, ara anem junts, ara separats i ara a veure com ens repartim els millors llocs. Se’ns dubte ERC, i SI es mereixen un capítol apart de fantasmades mútues entre el senyor Puigcercós i el Senyor Laporta.
Els Maleïts
Persones que degut a que han de viure en aquest món, en contra de l’ordre establert, han sigut enterrades vives sota terra per tal d’evitar que se senti la seva veu. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-los invisibles, la llei de que no aixequin cap, i els mateixos esclaus d’enviar-los els seus gossos blaus, no fos cas que ens escapéssim dels nostres llocs. I molts pensareu, i si algun d’aquest humans aconseguís treure el cap que podria fer davant de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable? Potser desfaria l’encanteri creant ell mateix el seu propi món, ja que totes aquestes criatures s’alimenten de la por. Si no tens por de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable, no et poden fer res.
dijous, 20 d’octubre del 2011
Cara a cara: a qui representen els indignats
http://www.tv3.cat/videos/3760051/Cara-a-cara-a-qui-representen-els-indignats
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Anticapitalistes es presenta a Catalunya
La candidatura Anticapitalistes es presentarà a les quatre demarcacions catalanes després que hagi aconseguit els avals necessaris. Ha Barcelona ha obtingut 7.568 signatures, a Girona 810, a Lleida 580 i a Tarragona 820. La plataforma electoral està promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita, Lluita Internacionalista i activistes independents.
La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, i actualment a l'atur. El número quatre és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i un dels impulsors del moviment per les consultes sobiranistes.
A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, de 27 anys i mestre de professió. Entre els integrants de la candidatura a la província hi destaca Manel Cónsola, de 50 anys, treballador a la Diputació de Lleida, sindicalista i regidor de Des de Baix a Sant Esteve de la Sarga.
Vanessa Mercadal, de 32 anys, treballadora social en l'àmbit de la violencia vers la dona i activista feminista, encapçala la candidatura a Girona. Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista a Tarragona.
Anticapitalistes té una relació confederal amb la candidatura Anticapitalista promoguda per Izquierda Anticapitalista que també ha presentat les seves llistes, després de recollir els avals necessaris, en diverses circumscripcions electorals de tot l'Estat.
En cas d'obtenir representació parlamentària als comicis del 20 de novembre, "la candidatura defensarà mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com ara la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada la laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles".
e-Noticies
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Ho recordo com si fos ahir, era un dia en que vam sortir junts de casa, la Mare, tu i jo. Els avis, que sovint ens acompanyaven a tot arreu aquell dia no van poder venir ja que l’àvia no es trobava bé i els metges li van recomanar repòs. El tete, tampoc va venir, sempre deia que passava de tot i que tenia que estudiar.
El fet és que aquell dia hi havia molta gent, en tota la tarda no vaig tocar de peus a terra, dons no veia res, i era massa petita com per obrir-me pas entre aquella selva de cames. No estava gent acostumada, ja que en el nostre poble mai hi havia tanta gent excepte per la cavalcada dels Reis.
Un cop pujada a la teva esquena, veia a molta gent però no entenia res. Un mar de caps arribava fins allà on arribaven els meus ulls, i m’atreviria a dir k fins i tot més enllà. El que no entenia era perquè tots teníem que anar disfressats si no era pas carnestoltes, uns amb mascares, d’altres fins i tot les duien al clatell, altres anaven disfressats de metges, i d’altres aguantaven llençols blanc pintats. La gent cridava molt, i de tant en tant es posaven tots d’acord per cantar alguna cançoneta, tot i que a mi no em donava temps a aprendre-les, per que els grans les cantaven molt ràpid. No exagero si dic que em vaig passar ven bé 3 hores observant aquell espectable, que era comparable a un circ amb milers i milers de persones.
La veritat és que m’ho vaig passar molt bé però no va ser fins ara que he entès tot el que va passar aquell dia. Mai hauria pensat que un professor d’història arribaria a parlar de vosaltres. Avui hem parlat de com fa uns anys la gent va sortir al carrer per defensar la qualitat del que és públic, de la solidaritat entre malalts i metges, mestres i estudiants, de com els pisos buits de Nou barris, es van tornar a convertir en llars amb caliu, i les persones grans van poder tornar a la universitat només pel desig d’aprendre, com es va passar de criminalitzar a l’immigrant a empatitzar amb l’emigrant, de com les persones poden despertar les seves il·lusions desprès de anys adormits per mentides. El que no entenc és per que m’ho ha d’explicar ell si vosaltres també bau ser-hi. Pare, em podries explicar la historia del 15-O ?

*Fotografia: Gisela Baz
dimecres, 28 de setembre del 2011
20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient

Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol en l’ull de l’huracà. Ara més que mai s’ha fet evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat.
Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’esperança ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb "una altra forma de fer política", i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i al seu voltant, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real.
Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista l’única lleialtat de la qual estigui envers els moviments socials, que no accepti mai participar en la gestió del sistema i que sàpiga escoltar i aprendre.
Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir-se en veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom però en realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista.... sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar la societat i la vida. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu.
L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. L’experiència del govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional desvinculada dels problemes quotidians del món real.
Des de la ferma disposició a participar i donar suport activament a les iniciatives i mobilitzacions socials que sens dubte s’intensificaran en els pròxims mesos, Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya hem decidit presentar una candidatura anticapitalista i desobedient a les pròximes eleccions generals del 20N. "Anticapitalista" perquè volem canviar el món de base. "Desobedient" perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers. La nostra és una candidatura en construcció disposada a sumar voluntats diverses, totes elles compromeses amb la transformació radical de la societat.
Farem una campanya combativa i alternativa, amb propostes de ruptura i respectuosa amb les lluites socials i el moviment del 15M, a qui ningú representa. Durant aquests mesos de campanya estarem com sempre presents a les lluites i ens volcarem en el moviment si, com tots i totes esperem, és capaç de desafiar i posar contra les cordes al procés electoral com ja va fer a les passades eleccions, respectant que al seu sí hi existeixen opinions molt plurals sobre el 20N.
La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària de recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar ... en un termini de poc més de 15 dies. Així, una candidatura que es vulgui presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya i a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol ha de recollir 5.400 i 35.000 signatures respectivament. La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no els posarem fàcil excloure’ns-en.
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha començat el procés de recollida de signatures amb el propòsit clar de denunciar aquesta imposició antidemocràtica i presentar una candidatura al marge dels partits tradicionals. Esperem comptar amb l’aval de milers de persones amb sensibilitat democràtica que volen que una candidatura com aquesta pugui estar present a les eleccions.
Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.
El 20N desobeeix. Dóna suport als i a les anticapitalistes.
Avala la candidatura anticapitalista
La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa encara més antidemocràtic el sistema electoral, introdueix l’oblogació per a tots els partits que no tinguin representació parlamentària de recollir el 0’1% de les firmes de les persones amb dret a vot en cadascuna de les circumscripcions per les que es vulguin presentar. Necessitem 4028 firmes a Barcelona, 500 a Girona, 314 a Lleida, a 555 Tarragona. Garantitza amb la teva firma el dret democràtic a l’existència d’una candidatura anticapitalista com la nostra! Necessitem tenir tots els avals com a molt tard el 15 d’octubre!
Per entregar-nos el formulari tens vàries opcions:
1) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i envia’l per correu postal a: Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32-34 Local 2 08004 Barcelona)
2) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens escrius al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat i ens deixes el teu telèfon perquè ens posem en contacte amb tu per a recollir-lo
3) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens l’envies escanejada al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat
Ajuda’ns a buscar més avalistes entre els teus coneguts i conegudes.
divendres, 9 de setembre del 2011
Dret d'Autodeterminació, per tots els pobles

En aquest marc revolta global farà un acte a Premià de Dalt conjuntament amb l'associació de Premià amb el Sahara, per exposar la situació historia i actual del poble saharaui.
Dissabte 10 Setembre a les 19:00, a l'espai Santa Anna Premià de Dalt (Camí del mig, cantonada Vila primilia)
-Exposició fotogràfica sobre El Sàhara (tot el dia)
-Xerrada sobre el conflicte al Sàhara Occidental a càrrec de Toni Guirao d’ACAPS, el "Frente Polisario" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Igualment, ens veurem l'11 de Setembre, defensat el dreyt de l'autodeterminació de la nació Catalana, i defensant una reublica Socialista, feminista i ecologista Catalana, sempre respectant les altres nacions del món.
11 setembre. Per una República Catalana! por El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."
dimarts, 6 de setembre del 2011
Tres anys de crisi, tres mesos d’indignació
Per Josep Maria Antentas i Esther Vivas | Público [1]
Ens acostem al tercer aniversari de la fallida de Lehman Brothers i de l’esclat formal de la crisi, “una racionalització irracional d’un sistema irracional” com ens recorda el geògraf David Harvey. En el moment del crack del sistema financer els amos del món van viure un breu moment de pànic alarmats per la magnitud d’una crisi que no havien previst, per la seva falta d’instruments teòrics per comprendre-la i pel temor a una forta reacció social. Van arribar aleshores les buides proclames de “refundació del capitalisme” i els falsos mea culpa que es van anar evaporant, un cop apuntalat el sistema financer i en absència d’una explosió social.
S’entrà així en una següent fase en la què, amb la crisi i el dèficit com a pretext, les polítiques aplicades en el conjunt de la Unió Europea han buscat retallar els drets socials, infligir una derrota històrica als treballadors i reforçar els mecanismes de dominació de classe. Per als poders econòmics les regulacions socials que encara hi ha al vell continent són un fre per a la competitivitat internacional de l’economia europea i un molest pes a l’esquena del qual es volen desempallegar. Les mesures del govern Zapatero des de maig de 2010 i les retallades del govern de Mas, el “govern dels millors” (amb les tisores), s’inscriuen plenament en aquesta dinàmica general.
Arribarem al tercer aniversari de la crisi amb una sensació ambivalent. D’una banda, tenim la cruel constatació de la magnitud de la tragèdia i dels greus efectes socials d’un daltabaix econòmic que, lluny d’haver quedat enrere, amenaça amb agreujar-se amb l’acceleració de les turbulències financeres internacionals, en un context on les classes dominants manifesten una virulenta determinació de fer-nos pagar a tots el cost de la seva crisi. De l’altra banda, però, arribem a aquest punt amb l’encoratjadora evidència de que, finalment, la revolta social contra un estat de coses intolerable ha començat.
Efectivament, si el moviment del 15M ha transmès algun missatge, aquest és el de l’esperança, davant el desànim i el pessimisme, en la capacitat col·lectiva de canviar les coses i de poder ser subjectes actius, i no mers objectes passius de les necessitats del capital i la seva lògica del benefici i la competència. La indignació és, precisament, com senyalava Daniel Bensaïd, “el contrari de l’hàbit i la resignació”.
L’esperança que el moviment ha portat a aquells que volen “canviar el món de base” és directament proporcional a la inquietud que ha generat als grups dominants de la societat, abruptament interpel·lats per a un nou actor que desafia el seu monopoli sobre els assumptes col·lectius i la vida pública i qüestiona les definicions oficials de la crisi, que en presenten una visió unilateral i interessada.
El 15M i la política dominant representen dues lògiques diferents, irreconciliables. D’una banda, l’aspiració a la justícia social i una democràcia real en el sentit més ampli del terme, és a dir, a la capacitat de decidir sobre el propi destí. De l’altra, els dictats dels interessos empresarials i l’imperi del benefici privat. Ambdues marquen dues fulles de ruta antagòniques per a la nostra societat. El nostre futur serà molt diferent en funció de quina prevalgui.
En els seus tres mesos d’existència, el moviment ha comportat un fort procés de politització de la societat, de reinterès per als assumptes col·lectius i de reocupació social d’un espai públic usurpat quotidianament pels interessos privats. Ha significat un aprenentatge col·lectiu de l’exercici de la democràcia i l’autoorganització. Ens ha ensenyat a començar a “aprendre a desaprendre” per a desfer-nos de les idees hegemòniques sobre la realitat i ha contribuït a difondre un “sentit comú alternatiu”.
La marea d’indignació mobilitzada no ha assolit encara prou força per aturar les polítiques en marxa, si bé ha aconseguit algunes victòries concretes, tot i defensives, importants com la paràlisi de molts desnonaments i el debilitament de l’aplicació de les ordenances del civisme.
Tot plegat, no és pas un mal balanç per a un moviment que, agradi o no, està tot just començant a demostrar del què és capaç.
Notes
[1] Article publicat a Público (ed. Catalunya), 03/09/2011.
20N: Volem unes elecciones democràtiques Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!
Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!
Les eleccions generals del 20N es desenvoluparan sota una Llei Electoral que ja era escandalosament antidemocràtica. Però en aquesta ocasió hi ha una nova i gravíssima retallada democràtica fabricada pel PSOE i el PP, amb el suport de CiU i el PNB. Es tracta d'una reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) aprovada el passat 28 de gener que obliga a tots els partis i coalicions que no tinguin representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció.
Així, una candidatura que es volgués presentar a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol hauria de recollir més de 35.000 firmes, i una que es volgués presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya, més de 5.400, convenientment ponderades per província i presentar-les en el periode comprès entre el 27 de setembre, data oficial de convocatòria de les eleccions, i el 17 d'octubre plaç límit per a l'entrega de les candidatures.
Aquesta mesura busca excluir de la participació electoral a una sector molt important de la ciutadania que no s'identifica amb els actuals partits parlamentaris i suposa un gravíssim atac als drets democràtics bàsics, que s'afegeix a les retallades socials que ja estem patint.
Per aturar aquesta involució democràtica i exigir la derogació d'aquesta disposició de la LOREG s'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures.
Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral:http://www.
Volem unes eleccions lliures!
Passa-ho!!
dimecres, 31 d’agost del 2011
Comunicado conjunto Sol-Syntagma
LOS CIUDADANOS EN SOL Y SYNTAGMA MANIFESTAMOS NUESTRA INDIGNACIÓN E INVITAMOS A SUMARSE A TODOS LOS INDIGNADOS EN TODAS LAS PLAZAS
De EEUU a Bruselas, de Grecia a Bolivia, de España a Túnez, la crisis del capitalismo se acentúa. Y sus causantes son los que nos imponen las recetas para superarla. Éstas son: trasvasar fondos públicos a entidades financieras privadas mientras hacen pagar la factura a los pueblos con planes de ajuste que no nos sacan de la crisis sino que nos hunden más en ella.
En la UE, los ataques de los mercados financieros hacia las deudas soberanas chantajean a Gobiernos cobardes y secuestran Parlamentos, que adoptan medidas injustas a espaldas de sus pueblos. Las instituciones europeas, lejos de tomar firmes decisiones políticas frente a los ataques de los mercaderes financieros, se alinean con ellos.
Desde el inicio de esta crisis asistimos al intento de conversión de deuda privada en deuda pública, en un ejemplo de socialización impune de las pérdidas tras haber privatizado escandalosamente las ganancias. Los altos intereses a los que obtenemos la financiación no se derivan de duda alguna sobre nuestra solvencia, sino a las maniobras especulativas que las grandes corporaciones financieras, en connivencia con las Agencias de Calificación, realizan para enriquecerse.
Los recortes económicos vienen acompañados de restricciones a las libertades democráticas. Entre ellas, las medidas de control y expulsión de la población migrante y las restricciones a la libre circulación de europeos por la UE. Sólo el euro y el libre movimiento de capitales especulativos tienen las fronteras abiertas.
En el Estado Español estamos siendo sometidos a un proceso de engaño colectivo. La deuda pública (60% del PIB) NO ES UN PROBLEMA y sin embargo la utilizan como excusa para hacernos creer que una grave situación justifica los graves ataques que se están produciendo contra nuestros derechos y nuestro patrimonio, ataques que amenazan con incrementar. Por el contrario, la deuda privada (240% del PIB) sí es un problema y en lugar de aplicar a los bancos las medidas de austeridad, se les dan todo tipo de ayudas y prebendas a costa del erario público. La mayor “ayuda” es la entrega a precio de saldo de casi la mitad de nuestro sistema bancario de Cajas de Ahorro, así como de empresas y actividades rentables. Mientras, se cierran los accesos a la Puerta del Sol, epicentro del 15M, conculcando varios derechos fundamentales.
En Grecia, han impuesto un Memorándum. Nos han dicho que los recortes, la austeridad y los nuevos impuestos a la población son sacrificios necesarios para hacer salir al país de la crisis y para hacer disminuir la deuda. ¡Nos han mentido! Cada día toman nuevas medidas, los salarios son amputados, el paro se dispara, la juventud emigra. Y la deuda no para de inflarse porque los nuevos préstamos se destinan a pagar los enormes intereses a nuestros acreedores. Los déficit de Grecia y de otros países del Sur europeo se convierten en los superávit de los bancos de Alemania y los otros países ricos del Norte.
No son los salarios y las pensiones los responsables de inflar la deuda. Quienes son responsables son las grandes rebajas fiscales y las subvenciones al capital, el atracón del armamento y los productos farmacéuticos. Nos ponen en quiebra para aplicar más medidas destructivas y recortes, y vender la tierra y los bienes públicos a precio de saldo.
Nosotros decimos:
¡Que retiren sus memoranda! ¡Que se vayan!
No queremos el gobierno del FMI y de la Troika.
Nacionalización de la banca. Con los planes de rescate, el Estado ya les ha pagado por encima de su valor bursátil para que sigan especulando.
Abrir los libros de la deuda al pueblo para que sepamos adónde se ha ido el dinero .
Redistribuir radicalmente las riquezas y cambiar la política fiscal para hacer pagar a quienes más tienen: a los banqueros, el capital y la iglesia.
Queremos el control popular democrático sobre la economía y la producción.
Por todo ello, ambas plazas DECLARAMOS QUE:
LAS POLÍTICAS DE AJUSTE QUE ESTÁN IMPLANTANDO NO NOS SACARÁN DE LA CRISIS, SINO QUE AHONDARÁN EN ELLA. NOS ARRASTRAN A UNA SITUACIÓN LÍMITE EN LA QUE APLICAN Y APLICARÁN RESCATES, QUE EN REALIDAD LO SON A LOS BANCOS ACREEDORES, Y QUE SE CONCRETARÁN EN GRAVES ATAQUES A NUESTROS DERECHOS, A NUESTRAS ECONOMÍAS FAMILIARES Y A NUESTRO PATRIMONIO PÚBLICO.
Es necesario INDIGNARSE Y REBELARSE ante semejantes atropellos.
Eso hacemos desde el movimiento 15M en Sol y desde la Asamblea Popular de Syntagma.
- Alto a los planes de ajuste y de rescate
- No al pago de la deuda ilegítima. Esta deuda no es la nuestra. ¡No debemos nada, no vendemos nada, no pagaremos nada!
- Por una democracia directa y real YA.
- En defensa de lo público. Ni una venta de propiedad o de servicios públicos.
Por la coordinación de todos los indignados de todas las plazas.
http://youtu.be/0srCvXhiLS0Vídeo: lectura de esta comunicado en la Asamblea General de Sol del domingo 28 de agosto. La Asamblea lo apoya por consenso directo.
