20-N Unes eleccions de POR !!!

No hi ha mes més apropiat per aquestes eleccions, el més de novembre, i per més inri, el dia de la mort d’un dictador. Sembla que aquest any podré celebrar la castanyada (tradició catalana) i Halloween o Shamain (com ho anomenaven els celtes), sense que es trepitgin les dues festivitats, i és que aquest 20-N, si que fa POR!

En aquesta història hi haurà de tot, bruixots , monstres, fantasmes i fantasmades, i vius enterrats en caixes de fusta dos metres sota terra, tot envoltat d’una essència, d’aquella que no es veu, però que si apareix és com el vent, pot fer anar un vaixell a bon port o a la deriva. És tot un corrent de gent, d’idees, de pensament que si es manifesta pot ser més fort que tot, que els vius, que els fantasmes, que els Monstres, que els Bruixots i fins i tot que el Diable.

Els bruixots (i el Diable)

No hi ha història de por sense que el Diable aparegui per algun lloc. El Diable no és qui us penseu, el Diable és aquell que permet que els seus fidels visquin millor que els qui no ho són. És aquell que roba a uns les possessions i somnis a canvi d’una mica d’aire per poder viure, per donar-ho als altres. El Diable és el CAPITALISME, i els bruixots els seus amics, segurament us sonaran noms com Santander, La Caixa (ara CaixaBank), BBVA, Inditex, Mango, Repsol, Telefònica, El Corte Inglés, i podríem seguir amb un llarg etc. Per els que estigueu interessats us deixo el següent enllaç.

(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/225993/index.php)

Monstres Esclaus

Aquest bruixots no cal dir que s’avorreixen molt, tenen molt poder i per tant no es tallen un pèl en utilitzar-lo. Així doncs, l’utilitzen per tenir dos esclaus i jugar a les apostes com qui veu un combat de galls. Aquest dos esclaus tenen nom i aquests si que us sonaran molt. PP i PSOE es barallen entre ells per ser la nineta dels ulls dels seus amos. Retrets, retrets i més retrets, això sí, els dos morts de por, Qui s’atreveix a fer enfadar o discutir les ordres dels seus amos? I més si té un poder tan gran i il•limitat com el pot tenir el mateix Diable?

Fantasmes i fantasmades

En aquest món tan terrorífic no hi podien faltar els fantasmes. Fantasmes que tomben cap aquí i cap allà, que no fan por a ningú i que es mouen per aquest món sense pena ni glòria. Aspiren a que algun dia alguns d’aquests esclaus els alliberin de la seva penúria invocant-los per formar govern.

I clar, quan un fantasma obre la boca, només pot dir fantasmades, com els senyors Joan Herrera i Ricard Gomà, que es creuen amos i senyors del 15-M i pobrets no saben ni de que parlen. Quin mal fa la memòria històrica, aquella que ens recorda que durant 4 anys ells van ser els que van estar a les clavegueres del parlament i la única cosa que se’ls va ocórrer per lluitar contra les injustícies socials era posar una tira de velcro de 2x5 centímetres als Gossos d’en Saura. (http://www.ara.cat/politica/ICV-erigeix-veu-indignats_0_485352513.html)

Altres fantasmes són els que ara es barallen, ara són tan amics i ara tu em fas un lloc a les teves llistes, ara anem junts, ara separats i ara a veure com ens repartim els millors llocs. Se’ns dubte ERC, i SI es mereixen un capítol apart de fantasmades mútues entre el senyor Puigcercós i el Senyor Laporta.

Els Maleïts

Persones que degut a que han de viure en aquest món, en contra de l’ordre establert, han sigut enterrades vives sota terra per tal d’evitar que se senti la seva veu. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-los invisibles, la llei de que no aixequin cap, i els mateixos esclaus d’enviar-los els seus gossos blaus, no fos cas que ens escapéssim dels nostres llocs. I molts pensareu, i si algun d’aquest humans aconseguís treure el cap que podria fer davant de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable? Potser desfaria l’encanteri creant ell mateix el seu propi món, ja que totes aquestes criatures s’alimenten de la por. Si no tens por de fantasmes, monstres, bruixots i el Diable, no et poden fer res.

Cara a cara: a qui representen els indignats

De moment nomes es pot posar el link, en breus penjare el video

http://www.tv3.cat/videos/3760051/Cara-a-cara-a-qui-representen-els-indignats

No tenim confiança en els polítics. A Europa tothom està votant contra els governs que hi ha

Anticapitalistes es presenta a Catalunya

La candidatura Anticapitalistes es presentarà a les quatre demarcacions catalanes després que hagi aconseguit els avals necessaris. Ha Barcelona ha obtingut 7.568 signatures, a Girona 810, a Lleida 580 i a Tarragona 820. La plataforma electoral està promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita, Lluita Internacionalista i activistes independents.

La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, i actualment a l'atur. El número quatre és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i un dels impulsors del moviment per les consultes sobiranistes.

A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, de 27 anys i mestre de professió. Entre els integrants de la candidatura a la província hi destaca Manel Cónsola, de 50 anys, treballador a la Diputació de Lleida, sindicalista i regidor de Des de Baix a Sant Esteve de la Sarga.

Vanessa Mercadal, de 32 anys, treballadora social en l'àmbit de la violencia vers la dona i activista feminista, encapçala la candidatura a Girona. Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista a Tarragona.

Anticapitalistes té una relació confederal amb la candidatura Anticapitalista promoguda per Izquierda Anticapitalista que també ha presentat les seves llistes, després de recollir els avals necessaris, en diverses circumscripcions electorals de tot l'Estat.

En cas d'obtenir representació parlamentària als comicis del 20 de novembre, "la candidatura defensarà mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com ara la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada la laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles".

e-Noticies

Avui és un d’aquells dies que tornes enrere en el temps, que passen aquelles coses que no saps ven bé per que passen. Estava endreçant d’un dels armaris, quan he trobat aquell tros d’estovalles blanca que un dia em vas fer pintar i penjar-me al coll.

Ho recordo com si fos ahir, era un dia en que vam sortir junts de casa, la Mare, tu i jo. Els avis, que sovint ens acompanyaven a tot arreu aquell dia no van poder venir ja que l’àvia no es trobava bé i els metges li van recomanar repòs. El tete, tampoc va venir, sempre deia que passava de tot i que tenia que estudiar.

El fet és que aquell dia hi havia molta gent, en tota la tarda no vaig tocar de peus a terra, dons no veia res, i era massa petita com per obrir-me pas entre aquella selva de cames. No estava gent acostumada, ja que en el nostre poble mai hi havia tanta gent excepte per la cavalcada dels Reis.

Un cop pujada a la teva esquena, veia a molta gent però no entenia res. Un mar de caps arribava fins allà on arribaven els meus ulls, i m’atreviria a dir k fins i tot més enllà. El que no entenia era perquè tots teníem que anar disfressats si no era pas carnestoltes, uns amb mascares, d’altres fins i tot les duien al clatell, altres anaven disfressats de metges, i d’altres aguantaven llençols blanc pintats. La gent cridava molt, i de tant en tant es posaven tots d’acord per cantar alguna cançoneta, tot i que a mi no em donava temps a aprendre-les, per que els grans les cantaven molt ràpid. No exagero si dic que em vaig passar ven bé 3 hores observant aquell espectable, que era comparable a un circ amb milers i milers de persones.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé però no va ser fins ara que he entès tot el que va passar aquell dia. Mai hauria pensat que un professor d’història arribaria a parlar de vosaltres. Avui hem parlat de com fa uns anys la gent va sortir al carrer per defensar la qualitat del que és públic, de la solidaritat entre malalts i metges, mestres i estudiants, de com els pisos buits de Nou barris, es van tornar a convertir en llars amb caliu, i les persones grans van poder tornar a la universitat només pel desig d’aprendre, com es va passar de criminalitzar a l’immigrant a empatitzar amb l’emigrant, de com les persones poden despertar les seves il·lusions desprès de anys adormits per mentides. El que no entenc és per que m’ho ha d’explicar ell si vosaltres també bau ser-hi. Pare, em podries explicar la historia del 15-O ?



*Fotografia: Gisela Baz

20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient

Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol en l’ull de l’huracà. Ara més que mai s’ha fet evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat.

Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’esperança ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb "una altra forma de fer política", i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i al seu voltant, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real.

Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista l’única lleialtat de la qual estigui envers els moviments socials, que no accepti mai participar en la gestió del sistema i que sàpiga escoltar i aprendre.

Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir-se en veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom però en realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista.... sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar la societat i la vida. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu.

L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. L’experiència del govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional desvinculada dels problemes quotidians del món real.

Des de la ferma disposició a participar i donar suport activament a les iniciatives i mobilitzacions socials que sens dubte s’intensificaran en els pròxims mesos, Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya hem decidit presentar una candidatura anticapitalista i desobedient a les pròximes eleccions generals del 20N. "Anticapitalista" perquè volem canviar el món de base. "Desobedient" perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers. La nostra és una candidatura en construcció disposada a sumar voluntats diverses, totes elles compromeses amb la transformació radical de la societat.

Farem una campanya combativa i alternativa, amb propostes de ruptura i respectuosa amb les lluites socials i el moviment del 15M, a qui ningú representa. Durant aquests mesos de campanya estarem com sempre presents a les lluites i ens volcarem en el moviment si, com tots i totes esperem, és capaç de desafiar i posar contra les cordes al procés electoral com ja va fer a les passades eleccions, respectant que al seu sí hi existeixen opinions molt plurals sobre el 20N.

La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària de recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar ... en un termini de poc més de 15 dies. Així, una candidatura que es vulgui presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya i a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol ha de recollir 5.400 i 35.000 signatures respectivament. La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no els posarem fàcil excloure’ns-en.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha començat el procés de recollida de signatures amb el propòsit clar de denunciar aquesta imposició antidemocràtica i presentar una candidatura al marge dels partits tradicionals. Esperem comptar amb l’aval de milers de persones amb sensibilitat democràtica que volen que una candidatura com aquesta pugui estar present a les eleccions.

Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.

El 20N desobeeix. Dóna suport als i a les anticapitalistes.

Avala la candidatura anticapitalista

La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa encara més antidemocràtic el sistema electoral, introdueix l’oblogació per a tots els partits que no tinguin representació parlamentària de recollir el 0’1% de les firmes de les persones amb dret a vot en cadascuna de les circumscripcions per les que es vulguin presentar. Necessitem 4028 firmes a Barcelona, 500 a Girona, 314 a Lleida, a 555 Tarragona. Garantitza amb la teva firma el dret democràtic a l’existència d’una candidatura anticapitalista com la nostra! Necessitem tenir tots els avals com a molt tard el 15 d’octubre!

Per entregar-nos el formulari tens vàries opcions:

1) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i envia’l per correu postal a: Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32-34 Local 2 08004 Barcelona)

2) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens escrius al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat i ens deixes el teu telèfon perquè ens posem en contacte amb tu per a recollir-lo

3) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens l’envies escanejada al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat

Formulari Oficial

Ajuda’ns a buscar més avalistes entre els teus coneguts i conegudes.

Dret d'Autodeterminació, per tots els pobles

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista lluita pel dret d'Autodeterminació de tots els pobles. En el context català i fent referencia a aquest dret legítim, es proposa la instauració d’una República catalana en el marc d’una entesa entre las nacions ibèriques i en el camí d’una Unió Europea socialista i dels pobles. Treballa per l’abolició de la monarquia espanyola i de la constitució de 1978, tot defensant la perspectiva dels Països Catalans i l’horitzó republicà per al conjunt de l’Estat espanyol. Així doncs, som una organització comunista internacionalista que lluita per l’alliberament nacional de tots els pobles des d’una perspectiva de classe, tot rebutjant qualsevol posició de col•laboració inter-classista i inserint la perspectiva de l’emancipació nacional de tots els pobles en el marc estratègic de la lluita pel socialisme a nivell estatal i internacional.





En aquest marc revolta global farà un acte a Premià de Dalt conjuntament amb l'associació de Premià amb el Sahara, per exposar la situació historia i actual del poble saharaui.

Dissabte 10 Setembre a les 19:00, a l'espai Santa Anna Premià de Dalt (Camí del mig, cantonada Vila primilia)

-Exposició fotogràfica sobre El Sàhara (tot el dia)

-Xerrada sobre el conflicte al Sàhara Occidental a càrrec de Toni Guirao d’ACAPS, el "Frente Polisario" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Igualment, ens veurem l'11 de Setembre, defensat el dreyt de l'autodeterminació de la nació Catalana, i defensant una reublica Socialista, feminista i ecologista Catalana, sempre respectant les altres nacions del món.


11 setembre. Per una República Catalana! por El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,^[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."