20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient

Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol en l’ull de l’huracà. Ara més que mai s’ha fet evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat.

Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’esperança ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb "una altra forma de fer política", i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i al seu voltant, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real.

Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista l’única lleialtat de la qual estigui envers els moviments socials, que no accepti mai participar en la gestió del sistema i que sàpiga escoltar i aprendre.

Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir-se en veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom però en realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista.... sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar la societat i la vida. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu.

L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. L’experiència del govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional desvinculada dels problemes quotidians del món real.

Des de la ferma disposició a participar i donar suport activament a les iniciatives i mobilitzacions socials que sens dubte s’intensificaran en els pròxims mesos, Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya hem decidit presentar una candidatura anticapitalista i desobedient a les pròximes eleccions generals del 20N. "Anticapitalista" perquè volem canviar el món de base. "Desobedient" perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers. La nostra és una candidatura en construcció disposada a sumar voluntats diverses, totes elles compromeses amb la transformació radical de la societat.

Farem una campanya combativa i alternativa, amb propostes de ruptura i respectuosa amb les lluites socials i el moviment del 15M, a qui ningú representa. Durant aquests mesos de campanya estarem com sempre presents a les lluites i ens volcarem en el moviment si, com tots i totes esperem, és capaç de desafiar i posar contra les cordes al procés electoral com ja va fer a les passades eleccions, respectant que al seu sí hi existeixen opinions molt plurals sobre el 20N.

La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària de recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar ... en un termini de poc més de 15 dies. Així, una candidatura que es vulgui presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya i a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol ha de recollir 5.400 i 35.000 signatures respectivament. La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no els posarem fàcil excloure’ns-en.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha començat el procés de recollida de signatures amb el propòsit clar de denunciar aquesta imposició antidemocràtica i presentar una candidatura al marge dels partits tradicionals. Esperem comptar amb l’aval de milers de persones amb sensibilitat democràtica que volen que una candidatura com aquesta pugui estar present a les eleccions.

Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.

El 20N desobeeix. Dóna suport als i a les anticapitalistes.

Avala la candidatura anticapitalista

La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa encara més antidemocràtic el sistema electoral, introdueix l’oblogació per a tots els partits que no tinguin representació parlamentària de recollir el 0’1% de les firmes de les persones amb dret a vot en cadascuna de les circumscripcions per les que es vulguin presentar. Necessitem 4028 firmes a Barcelona, 500 a Girona, 314 a Lleida, a 555 Tarragona. Garantitza amb la teva firma el dret democràtic a l’existència d’una candidatura anticapitalista com la nostra! Necessitem tenir tots els avals com a molt tard el 15 d’octubre!

Per entregar-nos el formulari tens vàries opcions:

1) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i envia’l per correu postal a: Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32-34 Local 2 08004 Barcelona)

2) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens escrius al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat i ens deixes el teu telèfon perquè ens posem en contacte amb tu per a recollir-lo

3) Imprimeix el formulari oficial, omple’l amb la teva firma i ens l’envies escanejada al següent correu electrònic: anticapitalistes@revoltaglobal.cat

Formulari Oficial

Ajuda’ns a buscar més avalistes entre els teus coneguts i conegudes.

Dret d'Autodeterminació, per tots els pobles

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista lluita pel dret d'Autodeterminació de tots els pobles. En el context català i fent referencia a aquest dret legítim, es proposa la instauració d’una República catalana en el marc d’una entesa entre las nacions ibèriques i en el camí d’una Unió Europea socialista i dels pobles. Treballa per l’abolició de la monarquia espanyola i de la constitució de 1978, tot defensant la perspectiva dels Països Catalans i l’horitzó republicà per al conjunt de l’Estat espanyol. Així doncs, som una organització comunista internacionalista que lluita per l’alliberament nacional de tots els pobles des d’una perspectiva de classe, tot rebutjant qualsevol posició de col•laboració inter-classista i inserint la perspectiva de l’emancipació nacional de tots els pobles en el marc estratègic de la lluita pel socialisme a nivell estatal i internacional.





En aquest marc revolta global farà un acte a Premià de Dalt conjuntament amb l'associació de Premià amb el Sahara, per exposar la situació historia i actual del poble saharaui.

Dissabte 10 Setembre a les 19:00, a l'espai Santa Anna Premià de Dalt (Camí del mig, cantonada Vila primilia)

-Exposició fotogràfica sobre El Sàhara (tot el dia)

-Xerrada sobre el conflicte al Sàhara Occidental a càrrec de Toni Guirao d’ACAPS, el "Frente Polisario" i militant de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista.

Igualment, ens veurem l'11 de Setembre, defensat el dreyt de l'autodeterminació de la nació Catalana, i defensant una reublica Socialista, feminista i ecologista Catalana, sempre respectant les altres nacions del món.


11 setembre. Per una República Catalana! por El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,^[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."

Tres anys de crisi, tres mesos d’indignació

Per Josep Maria Antentas i Esther Vivas | Público [1]

Ens acostem al tercer aniversari de la fallida de Lehman Brothers i de l’esclat formal de la crisi, “una racionalització irracional d’un sistema irracional” com ens recorda el geògraf David Harvey. En el moment del crack del sistema financer els amos del món van viure un breu moment de pànic alarmats per la magnitud d’una crisi que no havien previst, per la seva falta d’instruments teòrics per comprendre-la i pel temor a una forta reacció social. Van arribar aleshores les buides proclames de “refundació del capitalisme” i els falsos mea culpa que es van anar evaporant, un cop apuntalat el sistema financer i en absència d’una explosió social.

S’entrà així en una següent fase en la què, amb la crisi i el dèficit com a pretext, les polítiques aplicades en el conjunt de la Unió Europea han buscat retallar els drets socials, infligir una derrota històrica als treballadors i reforçar els mecanismes de dominació de classe. Per als poders econòmics les regulacions socials que encara hi ha al vell continent són un fre per a la competitivitat internacional de l’economia europea i un molest pes a l’esquena del qual es volen desempallegar. Les mesures del govern Zapatero des de maig de 2010 i les retallades del govern de Mas, el “govern dels millors” (amb les tisores), s’inscriuen plenament en aquesta dinàmica general.

Arribarem al tercer aniversari de la crisi amb una sensació ambivalent. D’una banda, tenim la cruel constatació de la magnitud de la tragèdia i dels greus efectes socials d’un daltabaix econòmic que, lluny d’haver quedat enrere, amenaça amb agreujar-se amb l’acceleració de les turbulències financeres internacionals, en un context on les classes dominants manifesten una virulenta determinació de fer-nos pagar a tots el cost de la seva crisi. De l’altra banda, però, arribem a aquest punt amb l’encoratjadora evidència de que, finalment, la revolta social contra un estat de coses intolerable ha començat.

Efectivament, si el moviment del 15M ha transmès algun missatge, aquest és el de l’esperança, davant el desànim i el pessimisme, en la capacitat col·lectiva de canviar les coses i de poder ser subjectes actius, i no mers objectes passius de les necessitats del capital i la seva lògica del benefici i la competència. La indignació és, precisament, com senyalava Daniel Bensaïd, “el contrari de l’hàbit i la resignació”.

L’esperança que el moviment ha portat a aquells que volen “canviar el món de base” és directament proporcional a la inquietud que ha generat als grups dominants de la societat, abruptament interpel·lats per a un nou actor que desafia el seu monopoli sobre els assumptes col·lectius i la vida pública i qüestiona les definicions oficials de la crisi, que en presenten una visió unilateral i interessada.

El 15M i la política dominant representen dues lògiques diferents, irreconciliables. D’una banda, l’aspiració a la justícia social i una democràcia real en el sentit més ampli del terme, és a dir, a la capacitat de decidir sobre el propi destí. De l’altra, els dictats dels interessos empresarials i l’imperi del benefici privat. Ambdues marquen dues fulles de ruta antagòniques per a la nostra societat. El nostre futur serà molt diferent en funció de quina prevalgui.

En els seus tres mesos d’existència, el moviment ha comportat un fort procés de politització de la societat, de reinterès per als assumptes col·lectius i de reocupació social d’un espai públic usurpat quotidianament pels interessos privats. Ha significat un aprenentatge col·lectiu de l’exercici de la democràcia i l’autoorganització. Ens ha ensenyat a començar a “aprendre a desaprendre” per a desfer-nos de les idees hegemòniques sobre la realitat i ha contribuït a difondre un “sentit comú alternatiu”.

La marea d’indignació mobilitzada no ha assolit encara prou força per aturar les polítiques en marxa, si bé ha aconseguit algunes victòries concretes, tot i defensives, importants com la paràlisi de molts desnonaments i el debilitament de l’aplicació de les ordenances del civisme.

Tot plegat, no és pas un mal balanç per a un moviment que, agradi o no, està tot just començant a demostrar del què és capaç.

Notes

[1] Article publicat a Público (ed. Catalunya), 03/09/2011.

20N: Volem unes elecciones democràtiques Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!

20N: Volem unes elecciones democràtiques
Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral!

Les eleccions generals del 20N es desenvoluparan sota una Llei Electoral que ja era escandalosament antidemocràtica. Però en aquesta ocasió hi ha una nova i gravíssima retallada democràtica fabricada pel PSOE i el PP, amb el suport de CiU i el PNB. Es tracta d'una reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) aprovada el passat 28 de gener que obliga a tots els partis i coalicions que no tinguin representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció.

Així, una candidatura que es volgués presentar a les 51 circumscripcions de l’Estat espanyol hauria de recollir més de 35.000 firmes, i una que es volgués presentar a les quatre circumscripcions de Catalunya, més de 5.400, convenientment ponderades per província i presentar-les en el periode comprès entre el 27 de setembre, data oficial de convocatòria de les eleccions, i el 17 d'octubre plaç límit per a l'entrega de les candidatures.

Aquesta mesura busca excluir de la participació electoral a una sector molt important de la ciutadania que no s'identifica amb els actuals partits parlamentaris i suposa un gravíssim atac als drets democràtics bàsics, que s'afegeix a les retallades socials que ja estem patint.

Per aturar aquesta involució democràtica i exigir la derogació d'aquesta disposició de la LOREG s'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures.

Firma contra la reforma antidemocràtica de la Llei Electoral:http://www.20nlibreparticipacion.org
Volem unes eleccions lliures!

Passa-ho!!

Comunicado conjunto Sol-Syntagma

LOS CIUDADANOS EN SOL Y SYNTAGMA MANIFESTAMOS NUESTRA INDIGNACIÓN E INVITAMOS A SUMARSE A TODOS LOS INDIGNADOS EN TODAS LAS PLAZAS

De EEUU a Bruselas, de Grecia a Bolivia, de España a Túnez, la crisis del capitalismo se acentúa. Y sus causantes son los que nos imponen las recetas para superarla. Éstas son: trasvasar fondos públicos a entidades financieras privadas mientras hacen pagar la factura a los pueblos con planes de ajuste que no nos sacan de la crisis sino que nos hunden más en ella.

En la UE, los ataques de los mercados financieros hacia las deudas soberanas chantajean a Gobiernos cobardes y secuestran Parlamentos, que adoptan medidas injustas a espaldas de sus pueblos. Las instituciones europeas, lejos de tomar firmes decisiones políticas frente a los ataques de los mercaderes financieros, se alinean con ellos.

Desde el inicio de esta crisis asistimos al intento de conversión de deuda privada en deuda pública, en un ejemplo de socialización impune de las pérdidas tras haber privatizado escandalosamente las ganancias. Los altos intereses a los que obtenemos la financiación no se derivan de duda alguna sobre nuestra solvencia, sino a las maniobras especulativas que las grandes corporaciones financieras, en connivencia con las Agencias de Calificación, realizan para enriquecerse.

Los recortes económicos vienen acompañados de restricciones a las libertades democráticas. Entre ellas, las medidas de control y expulsión de la población migrante y las restricciones a la libre circulación de europeos por la UE. Sólo el euro y el libre movimiento de capitales especulativos tienen las fronteras abiertas.

En el Estado Español estamos siendo sometidos a un proceso de engaño colectivo. La deuda pública (60% del PIB) NO ES UN PROBLEMA y sin embargo la utilizan como excusa para hacernos creer que una grave situación justifica los graves ataques que se están produciendo contra nuestros derechos y nuestro patrimonio, ataques que amenazan con incrementar. Por el contrario, la deuda privada (240% del PIB) sí es un problema y en lugar de aplicar a los bancos las medidas de austeridad, se les dan todo tipo de ayudas y prebendas a costa del erario público. La mayor “ayuda” es la entrega a precio de saldo de casi la mitad de nuestro sistema bancario de Cajas de Ahorro, así como de empresas y actividades rentables. Mientras, se cierran los accesos a la Puerta del Sol, epicentro del 15M, conculcando varios derechos fundamentales.

En Grecia, han impuesto un Memorándum. Nos han dicho que los recortes, la austeridad y los nuevos impuestos a la población son sacrificios necesarios para hacer salir al país de la crisis y para hacer disminuir la deuda. ¡Nos han mentido! Cada día toman nuevas medidas, los salarios son amputados, el paro se dispara, la juventud emigra. Y la deuda no para de inflarse porque los nuevos préstamos se destinan a pagar los enormes intereses a nuestros acreedores. Los déficit de Grecia y de otros países del Sur europeo se convierten en los superávit de los bancos de Alemania y los otros países ricos del Norte.

No son los salarios y las pensiones los responsables de inflar la deuda. Quienes son responsables son las grandes rebajas fiscales y las subvenciones al capital, el atracón del armamento y los productos farmacéuticos. Nos ponen en quiebra para aplicar más medidas destructivas y recortes, y vender la tierra y los bienes públicos a precio de saldo.

Nosotros decimos:

¡Que retiren sus memoranda! ¡Que se vayan!

No queremos el gobierno del FMI y de la Troika.

Nacionalización de la banca. Con los planes de rescate, el Estado ya les ha pagado por encima de su valor bursátil para que sigan especulando.

Abrir los libros de la deuda al pueblo para que sepamos adónde se ha ido el dinero .

Redistribuir radicalmente las riquezas y cambiar la política fiscal para hacer pagar a quienes más tienen: a los banqueros, el capital y la iglesia.

Queremos el control popular democrático sobre la economía y la producción.

Por todo ello, ambas plazas DECLARAMOS QUE:

LAS POLÍTICAS DE AJUSTE QUE ESTÁN IMPLANTANDO NO NOS SACARÁN DE LA CRISIS, SINO QUE AHONDARÁN EN ELLA. NOS ARRASTRAN A UNA SITUACIÓN LÍMITE EN LA QUE APLICAN Y APLICARÁN RESCATES, QUE EN REALIDAD LO SON A LOS BANCOS ACREEDORES, Y QUE SE CONCRETARÁN EN GRAVES ATAQUES A NUESTROS DERECHOS, A NUESTRAS ECONOMÍAS FAMILIARES Y A NUESTRO PATRIMONIO PÚBLICO.

Es necesario INDIGNARSE Y REBELARSE ante semejantes atropellos.

Eso hacemos desde el movimiento 15M en Sol y desde la Asamblea Popular de Syntagma.

- Alto a los planes de ajuste y de rescate

- No al pago de la deuda ilegítima. Esta deuda no es la nuestra. ¡No debemos nada, no vendemos nada, no pagaremos nada!

- Por una democracia directa y real YA.

- En defensa de lo público. Ni una venta de propiedad o de servicios públicos.

Por la coordinación de todos los indignados de todas las plazas.

http://youtu.be/0srCvXhiLS0

Vídeo: lectura de esta comunicado en la Asamblea General de Sol del domingo 28 de agosto. La Asamblea lo apoya por consenso directo.

La rebelión de los indignados

Aqui us deixo amb el text d'una companya que ha assistit al forum "La rebelión de los indignados". Jo no he pogut assistir per causes organitzatives de la Uni d'estiu.


Primer dia a la Universitat d’Estiu de RG-IA. Al Fòrum “La Rebelión de los indignados” els companys i companyes ens han ajudat a repassar el que ha anat succeint des del 15-M, data en la qual moltes persones ens vam involucrar en el camp polític, reaccionant així front la crisi. Sandra Ezquerra, companya de Barcelona, ens ha fet reflexionar sobre com avançarem des del moviment. Cal atrevir-nos a definir objectius concrets, demanar reformes que ajudin a comprendre els límits del sistema i que ens possibilitin traspassar-los. Fer trontollar el sistema actual, fent demandes que evidenciïn les mancances d’aquest per a poder donar resposta. I anar cap al projecte de futur…EXIGIM UN CANVI DE SISTEMA!
Carmen, companya de Madrid, de Juventud Sin Futuro ens ha explicat com va sorgir el moviment i ens ha fet incís en dos temes molt importants, per a qualsevol tipus de moviment social. Per una banda cal redefinir conceptes i per una altra banda cal estructurar discursos constructius per tal d’arribar a més persones però sense caure en un buit de continguts. Volem un altre sistema amb un altre tipus de valors de base, un altre concepte de ciutadania.
Per últim, el company José Coy de Murcia (lloc on s’han produït 31 dels 70 desnonaments) de la Plataforma Afectados por las Hipotecas, ens ha encongit el cor amb la seva experiència personal afectada per la crisi, la globalització, l’atur, i els desnonaments... Ens ha encoratjat a seguir lluitant pel que creiem just, a no acceptar les accions d’un govern que no respecte els drets de tot ésser humà, com és el dret a l’habitatge. Ens ha mostrat, que un sindicalisme social és possible i real.

Gisela Baz Contreras

2a Universitat d'estiu de Revolta Global Esquerra AntiCapitalista

Programa i activitats

El programa de la universitat es divideix entre sessions de formació, tallers i fòrums. Hi haurà debats sobre el moviment dels i les indignades, les revolucions al món àrab, la situació del sindicalisme alternatiu, el canvi climàtic i l’alternativa ecosocialista, el desastre de Fukushima, els ajustos i el deute públic a la Unió Europea, o la memòria històrica.

Hi haurà tallers sobre lluites contra els desnonaments, el moviment veïnal, la privatització d’AENA, amèrica llatina, la revolució a Egipte, cultura i compromís polític, feminisme, marxisme i anarquisme ... i molts altres temes d’actualitat. Tindrem cursos de formació sobre economia i alternatives a la crisi, història del moviment obrer, el pensament de Marx, i comunicació alternativa.

No faltaran tampoc les activitats culturals. Comptarem amb un cicle de cinema sobre Stanley Kubrick, la representació de l’obra teatral sobre Rosa Luxemburg Apunts per a una rosa a càrrec d’Anna Bitrià i actuacions musicals, com la de la Fundació de rapers atípics. El col.lectiu Imatges per la Solidaritat ens presentarà el documental sobre la crisi Caminant sobre pedres de riu.

Comptarem amb la presència d’Olivier Bensacenot, Olga Rodríguez, Éric Toussaint, Daniel Tanuro, Cándido González, Fathi Chamki, Esther Vivas... i molts d’altres.

II Universidad de Verano de Izquierda... por anticapitalistas